Què en pensa sobre el pla de sanejament que es va aprovar el passat ple?
És preocupant que l’equip de govern hi hagi volgut treure importància, en un intent de minimitzar la seva mala gestió, perquè és evident que un pla de sanejament és el resultat d’una despesa desbocada de diner públic durant molts anys, sinó no s’entén que un ajuntament que recapta tant com el de Lleida hagi de passar angúnies financeres. Aquesta situació deixarà una economia municipal molt malparada per al proper alcalde, que estic convençut que no serà –ni pot ser— Àngel Ros.
Com creu que s’hauria d’haver posat solució al deute de l’EMU?
D’entrada, posant tot l’interès a desenvolupar el Pla de l’Estació, on l’EMU hi té enterrats 22 milions. Després, reestructurant i posant ordre al deute, que en part és resultat també de la política de “puntada endavant”: de reduir el deute a curt termini a base de fer operacions de crèdit a llarg termini.
I després, buscar la millor manera de reconvertir-la en una cosa més racional. Que vol dir, segurament, liquidar l’empresa reconvertint-la en una oficina d’habitatge. Perquè una empresa pública que només produeix pèrdues hauria d’acabar desapareixent.
Considera que hi ha una manca de transparència per part de l’Ajuntament de Lleida?
Per part de l’equip de govern, i tant! Indubtablement. I ho patim contínuament: informacions que no se’ns donen o se’ns donen parcialment; opacitat en temes de rellevància, com l’afer del solar annex a al Llotja –on, a més, se’ns va mentir—. Presumeixen de la qualificació que, per exemple, els donen des de la Universitat Autònoma, però el que no diuen és que aquesta qualificació només és referida a la pàgina web, que no es posa en volum o qualitat de la informació, ni en la seva fiabilitat.
Vostè exigeix a Ros un procés participatiu per decidir el futur del Parc de les Arts, fer-lo més transparent. Com s’imagina aquest solar en un futur? Creu que passaria el mateix amb el projecte de les Torres Salses?
M’imagino un projecte d’un equipament d’ús i titularitat pública, no com ara, que es pretén privatitzar un terç del terreny; un projecte en què els veïns i les veïnes decideixen què s’hi ha de fer. Torre Salses no és el mateix cas, ja que no es tracta d’un terreny que té qualificació d’equipament públic, però certament sí que s’hauria d’escoltar la veu del comerç local, que pot sortir perjudicat d’una operació que, en el fons, té més d’especulació urbanística que de projecte comercial.
Què podríeu dir sobre la situació actual d’endeutament de la Paeria?
Es troba en una situació propera al col·lapse. Més enllà d’afrontar les despeses del dia a dia, dels serveis ordinaris i dels recurrents o dels que no pot deixar de prestar, no té capacitat per res més. La seva capacitat d’inversió real per als propers anys quedarà, si no es prenen mesures contundents, reduïda a una tercera part de la d’enguany.
Canviant de tema, el vostre grup va denunciar que la despesa de l’ús del cotxe oficial del alcalde era molt elevada. S’ha descobert que l’alcalde gasta 444€ diaris. Què en pensa?
Hem denunciat reiteradament l’excessiva despesa innecessària generada des d’alcaldia: cotxe oficial; torronades, dinars i celebracions; actes pensats exclusivament per a lluïment de l’Alcalde; sobredimensionament de personal adscrit… Penseu que els sous del personal d’alcaldia arriba al milió d’euros anual!
Quina inversió, per part de la Paeria, considereu que ha estat errònia?
Més que errònia diria que supèrflua o sense criteri, segons el cas. Penseu que, mentre les voreres i l’asfalt de la ciutat estan plens de forats o d’escletxes, a urbanisme, per exemple, es gasten 200.000 euros en un bosc urbà: quina és la prioritat? O l’edifici de la Llotja, car de construcció i car de manteniment. No hi ha hagut rigor en la despesa del diner públic.
En el cas del Pla de l’estació, encara hi ha la por de les irregularitats sobre el projecte?
Sí. Perquè els dubtes que teníem, no ens els han esvaït. Al contrari: resulta que Paeria i EMU van fer unes obres en uns terrenys que no eren municipals, sinó d’Adif, i no estem segurs que això sigui gaire regular. I resulta que aquestes obres s’havien d’haver pagat amb les plusvàlues generades en Pla, però ni s’han generat aquestes plusvàlues ni es fa res perquè es generin, i a sobre s’anima els inversors a fer zones comercials a l’extra-radi.
Una de les preocupacions lleidatanes és l’obertura de locals sense complir les normes de seguretat vigents. Què es pot fer per combatre aquesta problemàtica?
Sent molt més rigorós i expeditiu del que està sent l’equip de govern. Si s’obren locals sense tenir permisos i documentació en regla és perquè alcalde i regidor d’urbanisme ho permeten. La cosa és clara: No està en condicions? No hi ha obertura. Però no tots els locals de Lleida reben el mateix tracte.
