En aquest sentit, Solsona ha remarcat que l’Ajuntament ha actuat en base al POUM del municipi on hi figura que aquest immoble és un bé inventariat no catalogat però no està protegit. Tot i així, abans d’autoritzar l’enderroc, l’alcalde ha explicat que van demanar al Departament de Cultura un informe no vinculant sobre l’edifici que finalment no ha coincidit amb el que es correspon al que figura al POUM.
La Farinera consta d’un cos central i dos annexos adossats que no són del mateix període de construcció. El cos central, que és el més antic, té tres pisos i obertures a cada planta menys a la inferior. L’estil és d’obra popular. Els veïns del poble i del voltant hi anaven a fer el pa fins després de la Guerra Civil quan va quedar inhabilitat. Després es va destinar a ser un magatzem de pinso i tota la maquinària antiga que hi havia per fer farina i pa ja es va retirar. La farinera va començar a treballar utilitzant el primitiu sistema de dues moles que trituraven el gra i posteriorment, amb ajuda d’una ventiladora es netejava d’ordi i el blat. El primer procediment motriu emprat era l’hidràulic, fent servir el pas de la sèquia del canal i més endavant se’n va fer servir un a base de carburant, per quan no baixava aigua. Els darrers anys va funcionar amb energia elèctrica.
