L’artista Rosalía Banet, guanyadora de l’última edició de la Biennal d’Art Gastronòmic de Cambrils, inaugurarà l’exposició “Altars i ofrenes” a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils avui divendres 7 de juliol a les 20 hores.
La mostra, que es podrà visitar fins al 15 de setembre, és una invitació a reflexionar sobre l’alimentació i les seves conseqüències. Les obres exposades s’acosten a alguns dels problemes del sistema alimentari actual, com la pèrdua i el malbaratament alimentari, el desequilibri entre la fam i els excessos, la baixa qualitat del menjar o l’escassetat dels recursos naturals.
Rosalia Banet és una artista multidisciplinària que pren com a punt de partida el dibuix, per després desenvolupar projectes que es formalitzen en diferents formats, des de pintures o escultures a instal·lacions i peces audiovisuals. En els darrers anys, el seu art està marcat per la recerca d’un desenvolupament d’una pràctica artística sostenible.
Exposició “Altars i ofrenes”
L’alimentació és un dels reptes més importants per a un futur possible. Actualment, a més de la preocupació per aconseguir aliments, hem de bregar amb l’elecció del menjar, un assumpte complex i confós, dominat per la publicitat i els mitjans de comunicació. Ens movem entre la desnutrició per manca d’aliments i la sobrealimentació promoguda per la indústria alimentària. Entre la recerca d’una vida saludable i donar via lliure als nostres desitjos i ansietats. Tot plegat compon un estat alterat, un comensal desorientat i greus problemes de salut i mediambientals. Més enllà del purament nutricional, trobem respostes a aquest desajust en l’acceleració de la societat actual, en el seu estil de vida, en les exigències o en el caos informatiu que predomina en un assumpte tan rellevant com l’alimentació, ja que avui en dia els hàbits alimentaris dels països desenvolupats depenen més de les estratègies de mercat, de les companyies de l’alimentació que de les recomanacions de les autoritats sanitàries.
Alimentar-se suposa incorporar literalment el menjar al nostre cos. Allò que mengem passa a formar part de nosaltres; però a més de nodrir el nostre cos, en menjar, alimentem la nostra ment, per això el menjar, com deia Levi-Strauss, ha de ser <bo de menjar> però també <bo de pensar>. Els aliments han de traspassar la frontera del cos: la boca, per poder introduir-se al nostre jo més íntim, per convertir-se en substància corpòria; però primer, han de mostrar el passaport en el control de duanes: el cervell. Només si aquest dóna el vistiplau, la barrera entre el món exterior i l’interior, la boca, s’obrirà i permetrà que els aliments s’introdueixin al territori més íntim. Els productes que ingerim s’incorporen instantàniament al nostre jo, d’aquí la frase tan popular de l’antropòleg gastronòmic Brillat-Savarin: “Som el que mengem”. I és que, tot i ser omnívors, no mengem tot allò que és comestible, sinó allò que sent comestible s’adapta a les nostres necessitats, creences, cultura, condició social, gustos i desitjos personals, etc.
L’alimentació és, per tant, un terreny complex, que parteix d’allò biològic però que està profundament arrelat amb allò cultural, allò social i allò personal. En l’acció de menjar conflueixen diferents aspectes que van del nutritiu al simbòlic, i del psicològic al social. El sistema alimentari afecta tota l’estructura social i l’elecció i el consum dels aliments tenen conseqüències individuals, socials, culturals, econòmiques, polítiques i mediambientals.
Altars i ofrenes és una invitació a reflexionar sobre tots aquests temes que giren al voltant de l’alimentació. L’exposició s’acosta a alguns dels problemes del sistema alimentari actual, com ara la pèrdua i el malbaratament alimentari, el desequilibri entre fam i excessos, la baixa qualitat del menjar o l’escassetat dels recursos naturals.
L’art com a compromís social, un compromís amb el seu temps, amb tot allò que l’envolta, amb l’ésser humà i tot allò que entorn seu esdevé, ja sigui per qüestionar-lo, per exalçar-lo o simplement com a reflex de les societats, de les seves preocupacions, de les maneres d’habitar el món, filosofies, estètiques. Entenent l’art com un lloc on qüestionar, reflexionar o analitzar les diferents preocupacions del nostre temps, així com el lloc des d’on explorar les possibilitats de futur.
Cascada de Intestinos
Acrílic i llapis sobre paper
Pintures que representen una sèrie d’altars erigits a un déu-estómac. La figura principal d’aquestes peces la compon un sistema digestiu alat, amb ales d’au carronyera i on les seves armes són els coberts: cullera, ganivet i forquilla, ressaltant la importància de les nostres decisions a l’hora d’escollir el menjar. A través de les ofrenes s’aborden diferents assumptes relatius al menjar: l’excés, la brossa, els plàstics, sucre, OCNIS (objectes comestibles no identificats) i la manipulació per part de les grans multinacionals de l’alimentació.
Muk Bang Infinito
Peça audiovisual que pren com a punt de partida el fenomen coreà del muk bang o retransmissions de fartades en directe per a representar els excessos del sistema alimentari actual. El paisatge comestible que mostra la peça es configura entre ser aliment saborós o brossa desagradable per a cridar l’atenció sobre la qualitat del menjar, el plaer de la ingesta i visualitzar la quantitat de deixalles que generem.
Mapas de piel
Acrílic i llapis sobre paper
Aquesta sèrie forma part d’un projecte anomenat Cartografies del dolor que s’acosta a la relació entre espai i poder des del prisma humà. Està format per un grup de mapes antropomorfs. La sèrie Mapes de pell està composta per 15 obres realitzades com si la terra fos l’epidermis i l’aigua sang, així parlen de la fragilitat del territori que habitem i de la qual depèn la nostra vida.
Black Stomach
Acrílic i llapis sobre paper
Aquesta sèrie també forma part del projecte Cartografías del dolor realitzat entre 2013 i 2014. En aquest cas, s’han dibuixat els mapes dels països més rics del món en forma d’estómacs negres. Per un costat, s’estableix una relació profunda entre
la terra i l’ésser humà i, per l’altre, el fet d’utilitzar estómacs negres parla de la nefasta acció de l’home sobre la terra, sobre les conseqüències de l’Antropocè.Per a realitzar aquesta sèrie es va prendre com a punt de partida el concepte japonès d’Hara Guroi (estómac negre) que s’utilitza per a definir a persones corruptes, malvades, lladres, etc.
Gabinete de dibujos
Aquest gabinet alimentari està format per petites peces, esquemes, apunts i esbossos que reflexionen sobre l’aliment i les seves conseqüències per a la
nostra salut i la del medi ambient. Aquesta part de l’exposició mostra el procés creatiu que precedeix al desenvolupament de les obres.
Tartas de piel enferma
Oli sobre resina de poliuretà
Aquesta peça escultòrica està composta per un conjunt de pastissos pintats amb malalties de la pell. D’aquesta forma l’obra es porta a la boca del dolor i la malaltia, i ens mostra la nostra fragilitat. L’obra també parla de la importància del menjar i
en qüestiona la seva qualitat quan l’ingerim i les conseqüències per a la nostra salut.
