Les eleccions d’aquest 28 de maig suposaran obrir una nova etapa a Reus. Després de 12 anys al govern, Carles Pellicer ha decidit fer un pas al costat i no presentar-se a la reelecció. Una situació que només deixa una certesa sobre la taula: la persona que el succeirà serà una dona i es convertirà en la primera alcaldessa de la capital del Baix Camp.
Com també succeirà a molts municipis de Catalunya, la pugna per la primera plaça se la jugaran tres partits: Junts, Esquerra i el PSC. El bipartidisme que fins ara havia imperat a Catalunya ha mutat en els últims anys fins a deixar un tauler polític amb tres grans forces polítiques, que també són capaces d’arribar acords entre elles. Aquesta circumstància es reproduirà molt probablement a Reus, amb el dubte de qui es farà amb la primera plaça i cap a quina direcció es decantaran les aliances.
El 2019 la ciutat ja va estar a punt de canviar de color polític. PSC i la CUP es van mostrar disposats a explorar un pacte per fer alcaldessa a la republicana Noemí Llauradó, però finalment va declinar l’opció per investir Carles Pellicer i entrar en el seu govern de coalició, també incorporant-hi Ara Reus. En contrapartida, Llauradó ha estat aquests quatre anys al capdavant de la Diputació de Tarragona, trencant l’hegemonia convergent d’aquest ens. L’última enquesta publicada deixa a Sandra Guaita en primera posició, però amb les seves perseguidores trepitjant-li els talons.
Suport de Pellicer
Precisament, aquest mandat ha estat mogut per l’espai postconvergent. El 2019 tots anaven sota el paraigua de Junts, però amb la trencadissa entre el sector de Puigdemont i el PDeCAT alguns van separar els seus camins. Tot i que en un primer moment Pellicer es va mantenir al PDeCAT, finalment va acabar sortint de la formació i ha donat el seu suport actiu a Teresa Pallarès, la candidata de Junts.
Pallarès aspira a retenir l’alcaldia més important que té el seu partit al territori i ho haurà de fer competint amb la candidatura d’Ara Pacte Local (integrada pel PDeCAT i Ara) pel vot convergent. A més, ERC i PSC són dues formacions que també tenen la capacitat de pescar entre aquestes aigües. Per contrarestar-ho, la seva llista incorpora diverses figures que van abandonar aquella formació recentment i han sigut regidors aquest mandat. A més, també porta cares noves com les de Joan Carles Gavaldà com a número 2. Un arquitecte vinculat al teixit associatiu i a l’àmbit urbanístic.
De Vicealcaldessa a Alcaldessa?
Esquerra compta amb molts números per arrabassar-li la primera plaça als seus rivals dins de l’espai independentista. Els republicans mantenen un projecte que ha crescut exponencialment des de 2015 i l’últim pas seria aconseguir la preuada alcaldia. Noemí Llauradó, que ha sigut Vicealcaldessa aquest mandat, conserva el seu nucli dur a les llistes i hi incorpora candidats de la societat civil i membres que havien militat a altres formacions. Entre ells, destaca Meritxell Barberà com a número 7 i peça clau en l’aposta comercial dels republicans.
A banda del PDeCAT, ERC també pot desgastar Junts en aquestes eleccions. El canvi de líder i la projecció amb què ja compta Llauradó podrien donar l’impuls suficient als republicans per assolir el ‘sorpasso’ als seus companys de govern. El 2019 es van quedar a més de 2.000 vots, una muntanya complicada d’escalar. En el panorama postelectoral, Esquerra és probablement qui té més eines per jugar a la geometria variable.
El PSC no vol perdre el tren
Un altre dels partits que canvien el seu cap de llista és el PSC. Sandra Guaita substitueix Andreu Martín, que ho ha deixat per qüestions personals. La nova candidata socialista ja va ser regidora anteriorment i com a diputada al Congrés ha destacat per la seva insistència en l’estació de Bellissens i la Intermodal, dos projectes per fi encarrilats.
De les tres, és qui pot encapçalar millor l’esperit del canvi, donat que no ha format part dels governs municipals en els últims anys. Com veiem a molts altres municipis, el PSC busca la transversalitat de la seva candidatura amb independents en posicions d’honor de la llista. És el cas de Josep Baiges, comunicador i fins fa poc secretari general de la Cambra de Comerç. Amb ell incorporen més ADN reusenc, lligam amb l’associacionisme de la ciutat i sobretot vincle amb el comerç, senya d’identitat del municipi. A les passades eleccions, van augmentar en dos regidors i es van quedar a poc més de 100 vots de la segona posició. Els socialistes esperen traslladar aquest frec a frec amb els republicans a la lluita per la primera plaça.
La barrera dels 2 regidors
Des de la seva entrada al consistori el 2011, Ara Reus s’ha mantingut en dos regidors en les successives eleccions. Una consolidació que aspiren a superar en aquests comicis. Daniel Rubio torna a ser el seu candidat amb què volen capitalitzar la seva experiència al govern municipal i l’aliança amb la tradició convergent que representa el PDeCAT. Ja han sigut la clau aquests dos últims mandats i podrien tornar-ho a ser, aquest cop amb un major pes dins de l’executiu municipal.
Esbatussada unionista
Fa quatre anys, el PP es va quedar a les portes d’entrar al consistori amb un 4,72% dels vots. Amb l’esperada davallada de Ciutadans, que torna a presentar Débora García com a alcaldable, fins a tres partits volen emportar-se una bona part de les seves restes per arribar a la representació. La popular Sílvia Virgili és qui està millor posicionada per cruspir-se els taronges i tornar a la plaça Mercadal. La seva tradició política portava amb representació des de 1983 i l’impuls del PP a la resta de l’Estat pot donar-los-hi l’empenta que els va faltar el 2019. Amb ells, competeixen la nova formació de Valents, encapçalada per l’exsocialista Dolors Compte, i la dreta radical de VOX, amb Julio Pardo Rodríguez al capdavant.
L’esquerra alternativa, decisiva
Si Reus aspira a tenir un canvi de majories, l’esquerra alternativa pot ser la clau per a desbloquejar-les i tant PSC com ERC haurien d’entendre’s amb elles. Enguany, aquest espai, que incorpora molts matisos en el seu interior, es presenta en tres candidatures diferents. L’única amb representació és la CUP, que el 2019 va patir una davallada considerable i podria veure’s afeblida pels seus competidors. Qui més mal li pot fer és la plataforma Reus en Moviment. El seu cap de llista és David Vidal, el candidat que va portar als cupaires fins a la segona posició l’any 2015. En aquesta pugna, la CUP presenta com a alcaldable l’actual regidora Mònica Pàmies, que pren el relleu de Marta Llorens.
Finalment, la coalició En Comú Podem intentarà per segon cop treure algun regidor. Fa quatre anys també es va quedar a prop d’entrar al consistori amb un 4,64% dels sufragis i buscaran recuperar la presència que ja va tenir Iniciativa entre 1995 i 2011. Per aconseguir-ho, tornen a dipositar la seva confiança en Nazaret Troya.
Reus sempre s’ha caracteritzat per la presència de partits municipalistes en el seu taulell polític, com ho són Ara Reus i Reus en Moviment. A banda d’ells, a la graella de sortida hi tornarem a trobar a la candidatura Entre Veïns, liderada per Valentín Rodríguez i amb un 1,85% als passats comicis.
El duel per l’alcaldia serà una cosa de tres, però la batalla soterrada per la representació serà indispensable perquè a partir de dilluns alguna de les grans candidates pugui bastir una majoria de govern estable. Tant el duel per les primeres places com la pugna per la representació es poden decidir per un grapat de vots.
