L’Ajuntament de Reus ha estat un dels molts consistoris catalans que s’han vist obligats a apujar les taxes i impostos municipals de cara al 2024. La pujada és pràcticament generalitzada, en alguns casos més pronunciada que en altres, en gran part per culpa de la situació econòmica actual, que també ha perjudicat les arques de les administracions, especialment les locals.
L’IBI, la taxa d’ocupació de la via pública, l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres) la taxa de recollida d’escombraries o les tarifes d’aparcament regulat són alguns dels principals impostos que tenen els Ajuntaments cobren als seus ciutadans i empresaris, i que en molts casos seran més cars el 2024.
Principals motius per a la pujada d’impostos municipals arreu
Però quins són els motius perquè tots els Ajuntaments, governats per partits polítics de diferents ideologies, hagin apujat els impostos d’una forma tan generalitzada? La resposta la trobem, en gran part, en l’actualitat econòmica que travessa el país, Europa i el món sencer.
El factor econòmic més important i conegut per tothom és la inflació. En els últims dos anys, els preus han augmentat de mitjana un 12,7%. Això significa que les administracions també paguen més pels productes i implica un augment de les despeses que els consistoris han de sufragar.
Una circumstància similar ha provocat l’augment del preu de l’energia, pagant més en els rebuts de la llum, l’aigua i el gas o en el combustible fet servir pels vehicles. Aquests factors impliquen un augment considerable dels rebuts que requereixen un increment necessari a l’hora de recaptar diners, però no són els únics.
La taxa d’escombraries, juntament amb l’IBI, és un dels impostos que més augmentarà aquest any i de forma més general. La raó radica en una nova directiva europea que serà d’aplicació a partir del 2025, però que els ajuntaments comencen a preparar perquè el canvi no sigui tan dràstic.
Fins ara, els ajuntaments podien sufragar els serveis de neteja i recollida d’escombraries combinant el finançament impositiu —a través dels impostos— amb altres fonts de finançament municipal. A partir del 2025, però, Europa obliga al fet que aquests serveis de recollida es carreguin directament sobre els ciutadans. Per tant, malgrat les pujades generalitzades d’enguany, s’espera que l’any vinent aquest impost pugi d’una forma molt més considerable arreu del territori.
Fins a l’any 2020, i a causa de la crisi financera iniciada l’any 2008, la llei estatal obligava els ajuntaments a controlar els seus nivells d’endeutament. D’aquesta manera es pretenia posar fre a les xifres d’algunes administracions, amb deutes astronòmics, i alhora obligar-los a fer servir els seus romanents anuals per pagar deutes i reduir l’endeutament.
Amb la pandèmia de Covid-19, i davant la necessitat d’augmentar les prestacions socials, l’Estat va permetre aturar aquesta mesura i que els ajuntaments fessin servir els seus romanents per a destinar-los a ajudes socials. Ara, amb la pandèmia superada, el Govern espanyol ha tornat a activar aquest mecanisme i els consistoris es veuen obligats a continuar pagant els seus deutes.
Aquest factor se suma a l’augment dels tipus d’interès marcats pel Banc Central Europeu com a mesura per frenar la inflació. Els ajuntaments que hagin de demanar préstecs hauran de pagar uns nivells d’interessos molt més elevats, un fet que obliga a augmentar els seus ingressos si no volen reduir la resta de prestacions i serveis municipals.
De l’Estat arriba també un increment considerable de la despesa i que té a veure amb els treballadors públics. Els sous dels funcionaris també han pujat en els últims anys a causa de la inflació, i aquest any s’ha aprovat un increment addicional que els consistoris han d’assumir amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’enguany.
El cas de Reus
A la ciutat de Reus, a més, hi ha altres factors que han obligat l’executiu local a augmentar les taxes municipals, en alguns casos amb augments de més del 40% respecte de les actuals.
Els comptes municipals tenien un dèficit de 10 milions d’euros de cara al 2024 per l’augment de les despeses municipals, un fet que obligava a refer els pressupostos.
A més, en el cas de Reus s’hi ha de sumar un conveni signat per l’anterior govern per a la regularització dels treballadors temporals, que es va prorrogar perquè es comencés a aplicar a partir d’aquest any.
Finalment, l’executiu municipal ha presentat un pressupost expansiu que engloba també un pla “històric” d’inversions a la ciutat. L’objectiu del govern encapçalat per Sandra Guaita és dur a terme una sèrie d’inversions a la ciutat que durant els vuit anys anteriors no es van fer.
25 milions d’euros que es repartiran en diferents àmbits, com ara l’ampliació del parc d’habitatge social de la ciutat reformant, ampliant i comprant habitatges per oferir-los a la ciutadania amb lloguers assequibles. També es crearà una nova Escola Bressol Municipal i es dedicaran diferents partides a la millora de les escoles de la ciutat.
Una part important d’aquest pressupost també anirà destinada a la transformació de la mobilitat a la ciutat, amb nous eixos cívics com el carrer Astorga o l’ampliació de la xarxa de carrils bici; i a la millora dels espais públics, que inclou inversions en parcs, jardins, enllumenat públic, mobiliari urbà i asfaltat, entre altres.
En definitiva, segons el regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, es tracta d’un pla d’inversions “històric” per a la ciutat. De fet, és el “tercer esforç inversor més important” de Reus en els últims anys, només superat per l’any 2010, en què van arribar la Fira o l’Hospital; i del 2022, amb el projecte de la Hispania.
Malgrat tot, Muñoz creu que tot aquest pla d’inversions és compatible amb la reducció de l’endeutament que busca la ciutat, i per això s’ha hagut d’apujar alguns impostos i taxes municipals, en alguns casos més que la mitjana a la resta de Catalunya. “La previsió del tancament per al 2024 és que l’endeutament es redueixi en 3,86 milions d’euros, fins als 110.730.499 € de deute”, ha afegit.
