Dimarts, 18 de febrer de 2025
És notícia

Més inclusiva, més accessible, festa per a tots els reusencs i reusenques

L’accés a la cultura popular i que la Festa Major sigui accessible per a tothom és un dels objectius que marquen la programació i el calendari de Reus Cultura; l’aspiració d’oferir a reusencs, reusenques i visitants una festa cada vegada més inclusiva, accessible i respectuosa amb totes les capacitats i sensibilitats.

“Sovint, es pensa en diversitat funcional, sobretot pel que fa a la mobilitat i es menysté o s’oblida l’àmbit d’altres sensibilitats, en determinats moments més estressants, en què el soroll, el moviment, la multitud… compliquen que molts col·lectius puguin participar de la festa de manera natural i tranquil·la”, evidencia el regidor de Cultura, Daniel Recasens. 

Precisament, les regidories de Cultura i Política Lingüística i Benestar Social, acompanyades del Consell de la Discapacitat de l’Ajuntament, disposen fa temps d’una guia d’accessibilitat de la Festa. D’una banda, adreçat a les persones amb diversitats funcionals i mobilitat reduïda, s’acostuma a habilitar un espai elevat en diferents actes tradicionals, així com un espai reservat en concerts i altres activitats multitudinàries. A més, en tots aquells espais de festes es posen a disposició diversos lavabos portàtils adaptats.

De l’altra, ja en anteriors Festes Majors, es disposava d’un programa transcrit en braille i un format digital més accessible per a persones amb dificultats de visió i d’acord amb els estàndards normatius.

‘Sumar’ altres sensibilitats

Enguany, però, l’Ajuntament reusenc va fer un pas més enllà amb la incorporació d’espais i trams tranquils en diversos actes festius el passat mes de juny. Aquesta iniciativa consistia a reduir els estímuls sonors per garantir que les persones amb sensibilitats auditives poguessin gaudir per igual, en aquest cas, de Sant Pere. Apostar per cercaviles i professons silencioses va ser quelcom inèdit a la ciutat i tot un repte: “sense que es desdibuixés el Seguici Festiu i que continués sent el mateix, havia de permetre que no hi hagués soroll ni acumulació de gent”, apunta Daniel Recasens.

“Encara hi va haver moments que, per exemple, el soroll de les caixes estava per damunt del llindar que hauria de ser”, valora. Amb tot, això els ha permès orientar i definir els trams tranquils que s’incorporen, també per primera vegada, a la Festa Major de Misericòrdia. “La voluntat és anar trobant quines fórmules ens permeten que sigui una festa per tothom, sense oblidar allò que potser no és tan evident”, conclou el regidor de Cultura.

Imatge: Canal Reus

Així, el mateix dia 25, s’habilitarà un tram tranquil al Passeig de Misericòrdia, on les persones amb altes sensibilitats i condició autista podran viure la Baixada sense aglomeracions. Alguns elements difícilment es poden modificar o tractar de forma més accessible, precisament perquè “Misericòrdia és molt de foc”, indica Recasens, “però tot allò que es pugui, hem d’intentar-ho”. Tot i que al centre de Reus és més senzill delimitar uns carrers concrets, el regidor afegeix que es podran perimetrar “perquè són espais més oberts, el passeig és molt més ample i permet unes fugides més relaxades”.

En paral·lel, des de Reus Cultura s’encarreguen de vehicular les peticions individuals que reben de la ciutadania i transmetre les seves necessitats a les entitats i persones corresponents. La Cavalcada de Reis n’és un exemple i es treballa per facilitar l’accessibilitat de les famílies en qualsevol esdeveniment.

 

Cultura tot l’any, cultura a tot arreu

“Cada vegada, estan apareixent més elements que tenen aquesta voluntat de cultura popular, s’incorporen en l’imaginari visual, musical i d’acompanyament de les danses, però tenen una vida útil molt més enllà del que és estrictament l’essència o la part més protocol·lària del Seguici Festiu”, descriu Daniel Recasens. I és que, durant un temps, semblava que només podien sorgir noves danses i bèsties pensades pel Seguici, quelcom que està canviant i que, alhora, permet que la cultura arribi a més racons de la ciutat. Fins i tot, ajuden a expandir-la a altres actes festius, com ara efemèrides de colles o celebracions populars, que poden tenir lloc al llarg de l’any.

Elements com Els Manotes -que volen arribar allà on els Gegants no poden- o els que s’estrenen aquest setembre, el Superadrac i el Pere i la Lloba, ja neixen amb uns objectius que van més enllà de sortir en el Seguici. Conserven l’arrel tradicional, sense estar estretament lligats a les cercaviles o espais concrets com el Mercadal o el Passeig de Misericòrdia, i, per tant, “estan menys encotillats pel mateix protocol, però no perden el caire festiu”, reivindica el regidor de Cultura.

 

L’exemple del Superadrac, el primer element adaptat reusenc, que impulsen des de l’Associació Supera’t amb persones de condició autista, possibilita “aquella mirada que permet que ‘tothom’ realment vulgui dir ‘tothom’”, agraeix Recasens. Així i tot, la discussió sobre l’accessibilitat sovint és complexa.

D’una banda, com bé assenyala Daniel Recasens, “hi ha elements o actes que passen en llocs determinats i seria artificial treure’ls d’aquests espais”. A més, “part de la força, del potencial i el valor que té la Festa Major és com cuidem els elements que són pròpiament de Festa Major i que han de sortir en el moment que han de sortir i la resta del temps s’han d’esperar”, exposa el regidor. Alhora, però, destaca que “això no vol dir que no puguin passar moltes més coses: la Festa de Misericòrdia és tot un temps molt llarg en què hi ha moltíssims actes arreu de tota la ciutat”.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

BSA s’adhereix al Dia Mundial de la Seguretat del Pacient

Notícia següent

Reus recupera un nou pou per diversificar encara més les fonts de proveïment d’aigua

Notícies relacionades