Part de la ciutadania de Reus ha decidit sortir als carrers per protestar contra la pujada de taxes i impostos municipals aprovada per l’equip de govern de cara al 2024. L’encariment dels rebuts serà una tònica habitual en pràcticament tots els ajuntaments catalans, governats per partits de tots els colors, principalment per l’augment dels costos dels últims anys, que en el cas de Reus suposarà unes despeses extres de 10 milions d’euros.
Segons l’executiu local, l’Ajuntament destinarà 5,6 milions d’euros per fer front a diferents compromisos adquirits, com ara l’augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana o la revisió del servei de neteja i recollida de residus. A més, hi ha una despesa de 2,6 milions d’euros destinada a estabilitzar els contractes temporals dels treballadors públics; i 1,7 milions d’euros addicionals destinats a ajudes socials com les beques menjador o a demandes ciutadanes com la creació d’una brigada d’intervenció ràpida.
Per aquest motiu, el govern municipal ha aprovat una pujada de l’IBI del 12,5%; una pujada del 14% de la taxa d’escombraries; una pujada de l’ICIO del 4%; una pujada del 64% en la taxa del servei de la grua i del dipòsit municipal, i una pujada de la taxa de terrasses i guals del 40%.
Oposició a la pujada d’impostos de Reus
El passat divendres, 27 d’octubre, un centenar de persones van protestar davant del Palau Municipal durant el ple d’aprovació dels Pressupostos, una concentració que aquest dilluns, 30 d’octubre, ha aplegat encara més gent a la plaça del Mercadal.
Unes 500 persones s’han aplegat al centre de Reus clamant contra la pujada d’impostos amb consignes com “no pagarem”, “que s’abaixin el sou” o “Sandra, Noemí, Dani, us heu carregat Reus”.
Els primers pressupostos de cada mandat acostumen a ser els més problemàtics per a tots els actors implicats, i en el cas polític, la seva magnitud es veu ampliada si hi ha hagut canvi de govern i les polítiques econòmiques es veuen afectades.
En el cas de Reus, per exemple, la situació el 2023 no és especialment diferent de la del 2019. Fa quatre anys, el govern municipal (Junts, ERC i Ara Reus) va aprovar un augment general d’impostos d’un 9,7%, inclosos els tipus generals de l’IBI. L’oposició (PSC, Cs i CUP) va votar-hi en contra.
Enguany, la nova pujada d’impostos s’ha tornat a fer amb dos dels partits que ja eren al govern l’any 2019, ERC i Ara Reus, però l’alcaldia recau actualment en el PSC de Sandra Guaita, és a dir, un govern de perfil més progressista.
La dreta reusenca, Junts, PP i Vox, ha votat en contra de la pujada d’impostos i ha mobilitzat als seus respectius electorats per protestar als carrers. La formació liderada per Teresa Pallarès considera “desproporcionada” la pujada de taxes i va ser acompanyada per associacions com els Avis i Àvies de Reus per la Llibertat.
Des de l’entorn de Vox, per la seva banda, es van repartir paperetes informatives sobre la concentració i amb informació referent a diferents àmbits, com ara la seguretat, demanant la participació ciutadana.
Els ciutadans, empreses i botiguers estan indignats i amb raó amb la desproporcionada pujada de taxes i impostos. @JuntsxCAT_Reus serem sempre al costat de la gent i les empreses. El govern municipal ha d'escoltar la ciutadania. pic.twitter.com/EmVZR1TlFK
— Teresa Pallarès (@mtpallares) October 30, 2023
El comerç i l’hostaleria demanen pujades “més progressives”
D’aquesta manera, alguns ciutadans i ciutadanes de Reus s’han sumat al malestar que han provocat els nous pressupostos en altres sectors de la ciutat, especialment a l’hostaleria, com queda palès amb el rebuig dels comerços, del Tomb de Reus i del gremi d’Hostaleria de la ciutat.
El president del gremi d’Hostaleria de Reus, Víctor Perales, considera “molt exagerat” l’augment de la taxa de terrasses, que serà d’un 40%. Admet que Reus és una de les principals ciutats del Camp de Tarragona i l’Ebre amb la taxa més baixa ara com ara, i que ho continuarà sent l’any vinent a causa de la pujada generalitzada d’impostos arreu, però considera que precisament aquesta és la raó per la qual “tenim la vida que tenim al carrer”.
Per Perales, els 98.000 € més que l’Ajuntament rebrà el pròxim any a causa de la pujada de la taxa de terrasses “és molt exagerada” i posa la pressió impositiva “en un sol sector”. A més, destaca que alguns locals i establiments es veuran molt més afectats que d’altres, en funció de la seva ubicació.
Així, els establiments de la plaça del Mercadal pagaran entre 3.000 i 4.000 euros per les terrasses, mentre que als barris es paga al voltant dels 100-140 euros. Davant d’aquesta situació, Perales aposta per una pujada d’impostos “per trams”.
Anton Sotorra, el president de l’Associació de Veïns de la Urbanització del Pinar de Reus —el barri amb la renda mitjana més alta de la ciutat segons l’últim informe de l’INE— coincideix en la necessitat que la pujada de taxes sigui més gradual i progressiva. “L’únic que volem és que es facin gradualment i no amb els percentatges que estan pujant, són brutals”, assegura. En aquest sentit, rebutgen la pujada de la taxa de guals, que serà també del 40% l’any vinent. Junt amb la Urbanització del Pinar, altres zones de Reus amb rendes altes com Aigüesverds també s’han sumat a aquestes protestes.
El govern de Reus defensa ajustar els pressupostos a la realitat econòmica actual
El govern de Reus, per la seva banda, ha defensat la pujada de taxes i impostos municipals per poder fer front a la realitat econòmica actual.
L’alcaldessa, Sandra Guaita, va destacar que els nous pressupostos pretenen ampliar, millorar i crear nous serveis municipals, així com reduir l’endeutament municipal, una mesura que el Govern espanyol va permetre “congelar” durant la pandèmia de Covid-19 perquè els ajuntaments poguessin fer servir els seus romanents per destinar-los a ajudes socials; però que aquest 2024 tornarà a aplicar-se.
A més, Guaita ha recordat que en els últims dos anys l’IPC ha pujat un 12,7%, mentre que el salari mínim interprofessional ha augmentat un 11,89% i els salaris dels funcionaris i treballadors públics ho farà en un 0,5% addicional per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2023.
A tot això cal sumar, també, l’augment del cost de l’energia provocat per la guerra d’Ucraïna i altres conflictes al món, la pujada dels tipus d’interès del Banc Central Europeu en els últims mesos, o l’obligació europea de què les administracions locals facin recaure els costos totals dels serveis de neteja i recollida de brossa sobre els ciutadans.
