Josep Baiges s’estrena a la política institucional al capdavant de la regidoria de Promoció Econòmica i Coneixement de Reus. Des d’aquest àmbit ja han anunciat una gran implantació logística a la ciutat o l’agrupació de T-Systems a Redessa Innovació. Parlem dels seus primers mesos a l’Ajuntament, el futur industrial de Reus, Redessa i el Mercat del Carrilet en aquesta entrevista.
Com ha sigut l’aterratge a la política institucional?
Fascinant. És una experiència única per algú que estima la ciutat de Reus. Podem dir que hem fet un aterratge molt intens i bonic. S’està confirmant el que ens va vendre la Sandra (Guaita) quan ens va seduir. Evidentment, s’han de prendre decisions i a vegades no són totes boniques, però és la feina del polític. Tenim una responsabilitat que ens obliga a prendre decisions que poden ser impopulars. Estic segur que li donarem el tomb.
Els ha tocat la papereta d’haver d’apujar els impostos…
És el que toca. Si fos tan bonic governar, s’hi posaria tothom. D’altra banda, insisteixo que estem molt convençuts del que toca fer, la responsabilitat que tenim i el pas que s’ha de donar. Demanem que, de la mateixa manera que ens van fer confiança el maig, ara també ens la facin amb aquestes decisions. S’havien de fer i tindran un retorn positiu per la ciutat.
Què és el que més l’ha sorprès de l’Ajuntament?
Com havia treballat molt en col·laboració amb l’Ajuntament, no m’han sorprès gaires coses. Evidentment, té unes dinàmiques i un funcionament concret. És una gran empresa amb molts treballadors i vicis adquirits. Pel perfil que tenim d’alcaldessa, tot això ho hem de sacsejar. Veig molt alineats els treballadors i ganes de canvi.
Abans de les eleccions, es definia com el “Sergi Roberto” de la política perquè podia treballar des de diferents àrees. Finalment, ha acabat on potser encaixava millor, Promoció Econòmica i Coneixement.
Si t’he de dir la veritat, estic fent de regidor de tot. Pel meu perfil -molta gent em coneix- tothom em diu de tot pel carrer. Via pública, cultura, serveis socials… La gent em trasllada aquestes demandes i vull ser molt receptiu perquè em serveix per veure el funcionament intern de l’Ajuntament. D’acord amb el regidor de l’àrea, m’implico en moltes coses. Evidentment, la responsabilitat la tinc en Promoció Econòmica, on em trobo molt còmode perquè era el que feia a la Cambra traslladat a la realitat municipal. La ciutat té una capacitat de creixement de la que la gent no és conscient. La promoció econòmica sempre és estratègica, però ara ho és més que mai.
Hi ha algun projecte o qüestió que es marqui com a prioritat?
Es tracta de captar empreses. Per un costat, treballar perquè les que ja operen a la ciutat ho tinguin fàcil i trobin les condicions que necessiten. L’Ajuntament no ha de ser un obstacle. I, per l’altre, si ve una empresa a Reus, li hem de posar la catifa vermella (sempre dins la legalitat) i facilitar-ho tot molt. No és únicament feina de Promoció Econòmica i ha d’existir una transversalitat entre departaments.
No hem començat gens malament. Hem aconseguit desbloquejar l’H12 amb la nau logística, hem tancat que T-Systems pugui construir l’edifici corporatiu a l’antic edifici de Bioempreses (ara Redessa Innovació) i estem treballant en dues implantacions més que anunciarem pròximament. Portem aquesta velocitat de creuer que ens imposa l’alcaldessa.
Què ha de suposar la implantació de la nau logística?
És una locomotora. No es tracta només del que és, sinó de tot el que pot generar al seu voltant. De fet, una de les implantacions que anunciarem en els pròxims mesos ve una mica seguint l’estela d’aquesta. És una zona molt bona i ben comunicada. Des del punt de vista geogràfic, la ciutat té una posició privilegiada. Som una cruïlla de camins. Hem fet moviments per donar a conèixer la zona, però n’hi ha d’altres que ja s’han adreçat directament a l’Ajuntament.
De quin sector són aquestes empreses?
Una mica de tot. N’hi ha que són industrials i veuen que els pot ser molt fàcil comunicar-se amb el Port des d’aquesta zona. Els polígons han de tenir una mica de tot, perquè és el que genera atracció a les empreses. La zona de Bellissens ho té. Diem que la ciutat ha de créixer cap al sud, pel que fa a la trama urbana, però també en l’àmbit de la indústria.
S’hauran de fer rehabilitacions urbanístiques?
Sí. De fet, el tema de l’H12 respon a una reordenació urbanística. Hi havia una època en què es pensava que les implantacions industrials havien de ser petites i s’ha demostrat que no ha de ser així. És important disposar de grans superfícies que permetin grans implantacions. En aquest enclavament estem treballant en la redefinició d’un àmbit per suprimir carrers intermedis i generar una parcel·la molt gran. Ens han arribat altres propostes per construir grans naus logístiques. A més, quan parlem d’aquestes implantacions tan grans, hem de pensar en la gent que hi treballarà. La logística serà un sector molt important.
La implementació també té un efecte en l’àmbit metropolità.
Hem de tenir una visió molt generosa. La nostra prioritat ha de ser Reus, però som una zona amb altres municipis que tenen un desplegament industrial molt potent. En què podem complementar-nos? En aquest àmbit logístic que pugui donar servei. El discurs de la zona metropolitana també ha de tenir el seu reflex en les relacions industrials del territori.
Què implica l’agrupació de T-Systems a Redessa Innovació?
És un cas d’èxit de la capacitat d’atracció de la ciutat. Va arribar al 2009 llogant un despatxet al viver d’empreses i anys després aspiren a créixer en 500 treballadors i decideixen construir el seu edifici corporatiu al sud de Catalunya a Reus. T-Systems ha referenciat Reus com un àmbit de desenvolupament de negocis tecnològics. Només hi podem tenir paraules d’agraïment. Ens situa al mapa i capta l’atenció d’altres empreses. Ara som la segona ciutat del país en empleats tecnològic. Sense ser de Reus, T-Systems ho sembla ja.
Des de Redessa, heu adjudicat la construcció i gestió de 132 pisos de protecció oficial a la zona de Mas Iglesias. Ha d’anar a més?
És una de les accions que ens satisfà més d’aquest inici de legislatura. Un dels compromisos electorals que vam adquirir era el d’incrementar l’habitatge social atenent, a més, que la ciutat és zona tensada. Executar una actuació com aquesta, d’aquest volum i d’aquesta dimensió, és un punt de partida molt interessant a l’hora de poder assolir una xifra d’habitatge social nou que pugui donar resposta a l’emergència residencial que estem vivint. A més, és molt interessant subratllar la grandíssima feina que fa Redessa en aquesta línia, sent una empresa que es dedica a la promoció econòmica, però que té una innegable vocació social procurant per un tema tan sensible com és el de l’habitatge.
En l’àmbit de mercats, el del Carrilet finalment es mantindrà on es troba actualment. Va ser difícil trobar l’equilibri amb ERC?
No vaig participar en les negociacions, però va ser un punt d’acord immediat. Entre altres coses perquè el PSC en va fer bandera en campanya. Ens ho vam creure molt, no només per la seva activitat, sinó també perquè és un punt de cohesió. Quan analitzes la zona sud, on hi ha realitats diferents, et calen zones on interactuï tothom. En el cas del Carrilet, aquesta funció social la té d’una manera més evident que el Mercat Central. No ens hem de mirar els números del mercat fredament perquè és molt més que una instal·lació comercial.
Què s’ha de fer amb el contracte dels paradistes, que acaba el juny de 2024?
És un tema que es porta des d’intervenció i secretaria. Trobarem el sistema i ho posarem fàcil perquè en aquests temps de transició fins a la reforma puguin desenvolupar la seva activitat. D’altra banda, el que hem de fer ara és reactivar el mercat, no s’ha de quedar com està. Ens ajuda Redessa i hem d’intentar reactivar l’ocupació d’algunes parades buides. Fins i tot l’espai que ocupava l’Spar el volem recuperar per usos municipals. Després ja entendrem com serà el mercat, però mentrestant no ens podem quedar quiets. Hi ha una comunió total dels paradistes amb el que plantegem. És un projecte estratègic i hem de complir el que vam dir en campanya.
En el Pla d’Acció Municipal (PAM) posen el focus en el creixement d’aquest Hub Foodtech and Nutrition. Quins reptes encara?
Aquesta és la modernització del concepte empresarial històric de Reus. La majoria de les PIMES són de l’àmbit agroalimentari i el Hub és la visualització de la seva modernització i un pas endavant. Per un costat, permet ajudar les empreses a desenvolupar projectes innovadors. I, per l’altre, ens ajuda a posar en valor el que serien els productes locals de qualitat i que la gent entengui per què aquesta ciutat és diferent en aquest àmbit. No només a Reus, vam estar a la Firagost de Valls i estarem a la Fira de l’oli de les Borges Blanques. Tenim la vocació de connectar les empreses d’arreu. Al final, Reus és capital d’un ampli territori de caràcter econòmic.
En el PAM també es parlava molt dels emprenedors. Com se’ls pot ajudar?
Tenim un instrument com Redessa, que és el primer viver d’empreses que es va construir a Tarragona. Pel que sigui, l’última legislatura es va separar l’emprenedoria, es va quedar simplement com un espai on es llogaven despatxos i va passar a una altra regidoria. Quan em ve a buscar la Sandra Guaita i em proposa l’opció de conduir aquesta regidoria, només li poso una condició: Si realment tenia aquesta responsabilitat, l’emprenedoria havia de tornar a Redessa. No per un caprici, sinó perquè és un model d’èxit amb 30 anys de trajectòria.
L’Ajuntament ha d’acompanyar, assessorar, ajudar, facilitar i donar les eines. Som una ciutat amb l’ADN emprenedor. Tot i això, no vull mirar pel retrovisor, estem en un moment dolç. Tant el viver com Tecnoredessa estan quasi al 100% de capacitat, però buscarem altres espais. L’emprenedoria ho és tot a Reus.
