El passat 7 de novembre, l’Aeroport de Reus va rebre l’últim vol comercial del 2022. En un principi, fins a la primavera de l’any que ve no n’hi tornarà a operar cap més. És a dir, per tercer any consecutiu desapareix durant l’hivern la presència de vols comercials a la demarcació.
La notícia és especialment greu si s’analitza quina és la situació de la resta d’aeroports catalans. En el cas de Barcelona – El Prat, acollirà un 2,8% més de seients que la temporada hivernal de 2019. D’altra banda, si observem les previsions per l’Aeroport de Girona – Costa Brava, amb qui seria més adient equiparar-nos, Reus torna a sortir perdent. La infraestructura gironina té programats 87.242 seients i 458 operacions.
“La notícia, per desgràcia, ja no ens sorprèn perquè posa al descobert el que fa anys que anem denunciant, la falta de vols regulars”, assenyala el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just. A més, desitja que sigui l’última vegada que hagi de valorar “una situació tan trista com aquesta, impròpia d’un aeroport estratègicament situat i amb una voluntat constant de créixer i desenvolupar-se”.
Jordi Just destaca els esforços de la Cambra per tenir una operativa comercial “més enllà de la temporada turística d’estiu” amb acords com els de BINTER en el seu moment, però reclama una “política agressiva de les administracions implicades per poder atraure l’atenció de les companyies”. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, reconeix que els hi agradaria que les actuals línies “fossin més sovintejades i no tan estacionals” i apunta la importància de “promocionar el territori perquè les línies vegin que és atractiu fer els vols cap a Reus”.
La taula acomodada
Per debatre aquests temes i tots els que concerneixen l’Aeroport, existeix la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus, dinamitzada per la Generalitat. Aquesta està formada per les institucions territorials i el Govern. Des d’aquesta taula és des d’on s’hauria de promocionar “les nostres destinacions en l’àmbit turístic i empresarial”, segons explica Noemí Llauradó. Jordi Just, però, es queixa de la “poca agilitat i autonomia” de la taula i de la “gestió de l’Aeroport”. Per pal·liar-ho, proposa que el territori hi intervingui directament amb una fórmula semblant a la dels Consells d’Administració dels Ports.
A més, la gestió de la taula no és l’únic element que falla, sinó que també manca un equilibri entre la promoció de l’àmbit turístic i de l’empresarial. Jordi Just argumenta que es fa una bona feina amb relació al turisme, però l’Aeroport “no pot viure únicament d’aquesta realitat”.
Pel president de la Cambra de Comerç de Reus, la gent del territori no pensa en l’Aeroport de Reus a l’hora de viatjar i “cal articular mecanismes per canviar aquesta tendència”. Per un costat, proposa una web accessible que permeti a l’usuari saber les destinacions àgilment. D’altra banda, posa el focus a Alemanya en la reclamació de més vols regulars. “Tenim el polígon petroquímic més important del sud d’Europa amb empreses que tenen la seva seu a països com per exemple Alemanya on els seus directius s’hi ha de desplaçar tot sovint. No tindria tot el sentit, davant d’aquesta evidència, que poguéssim disposar d’un vol regular que connectés, per exemple, amb aquest país? La resposta sembla òbvia”.
Any de recuperació
No tot el que envolta l’Aeroport de Reus són males notícies. Els números d’aquesta temporada comencen a apropar-se als de 2019. Per la temporada que comprèn entre gener i octubre, s’havien plantejat arribar als 750.000 passatgers i la barrera s’ha superat amb escreix.
S’han aconseguit finalment 909.506 viatgers. És a dir, si ho comparem amb el mateix període de 2019, representaria un 87,9% del total. En una trobada a la Cambra de Comerç, el director de l’Aeroport de Reus, Juan Crespo, argumentava inclús que, tot i tenir menys rutes que 2019, “tenim gairebé el mateix nombre de passatgers”.
Un dels principals problemes d’aquestes destinacions és la seva manca de diversificació. Aquest fet ja els va llastrar en excés l’any anterior, donat que la majoria de destinacions són al Regne Unit, un país que va patir fortes restriccions de mobilitat per la pandèmia. “Les restriccions van significar que no tinguéssim passatgers. El 2021 vam moure’n 150.000 i aquests venien només d’Eindhoven, Polònia i Brussel·les” destacava Crespo.
Amb la tornada a la normalitat han arribat les bones xifres d’aquest any, encara que la dependència del Regne Unit es manté. De les 23 destinacions d’aquest 2022, 15 són al Regne Unit, tres a Irlanda, dues a Bèlgica i una als Països Baixos, a Polònia i a Palma. Per un costat, el creixement més destacat ha sigut l’irlandès (un 21% més), amb 138.000 passatgers en la ruta entre Dublín i Reus, la xifra més alta des de 2008. D’altra banda, en números generals, el mercat britànic ha caigut dels 609.000 viatgers el 2019 als 495.000 actuals. Així i tot, la ruta de Bristol ha batut rècords fins a triplicar els registres del 2019 (25.000 passatgers).
Malgrat que el mercat es comença a recuperar, les xifres són molt allunyades del límit d’aforament. Des de les obres que es van realitzar durant la pandèmia, aquest s’estima en els 2,5 milions de viatgers. Uns registres a què Crespo espera “arribar aviat” i que mostren “el marge de creixement” de la infraestructura. Així doncs, la ciutadania pot plantejar-se una qüestió clau: què necessita l’Aeroport per créixer?
Tot i que AENA ha declinat participar directament en aquest reportatge perquè “no poden fer conjectures sobre el futur”, Maurici Lucena -president de la companyia- va donar algunes pistes en un cicle de xerrades a la Cambra de Comerç de Reus. Lucena argumentava que hi ha tres fets que poden provocar el desitjat reeiximent: la nova estació intermodal ferroviària, el projecte del Hard Rock i que el Prat arribi al seu límit de capacitat.
Una oportunitat pel territori
“El compromís d’AENA amb relació a aquesta futura estació intermodal és el desenvolupament d’una connexió ràpida per aconseguir una distància de 7 minuts entre l’estació i l’aeroport. És una excel·lent notícia pel territori”. Amb aquestes paraules s’expressava Maurici Lucena, que oferia el suport de la companyia per desenvolupar aquest enllaç ràpid entre les dues infraestructures. De fet, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, inclús va proposar en aquella xerrada que el nom de l’estació fos “Vila-seca – Aeroport de Reus”.
La resta d’institucions del territori també coincideixen amb AENA que la intermodal pot suposar “un punt d’inflexió” en el desenvolupament de l’aeroport i naturalment del mateix territori. Noemí Llauradó reconeix que es tractaria d’un “valor afegit” i permetria una “molt bona connexió amb l’Aeroport de Barcelona”.
Per la seva banda, Jordi Just espera amb candeletes aquesta estació, que defineix com una “necessitat pel territori”. A més, considera que la seva existència pot atraure noves companyies que apostin per Reus. “Les companyies, quan fan la seva diagnosi sobre una destinació i analitzen el que ofereix l’aeroport de referència, prenen bona nota de la intermodalitat ferroviària. L’estació és un salt de qualitat evident”, apunta.
Les obres d’aquesta estació intermodal estan previstes que comencin l’any 2026. Tot i que estarà situada principalment a Vila-seca, una part de la seva zona també es trobarà al terme municipal de Reus. Aquesta serà el centre des d’on pivotaran les connexions ferroviàries del territori, tant la línia convencional com la d’alta velocitat del corredor del Mediterrani. A més, l’esperat Tramcamp també la travessarà. En definitiva, hauria d’estar a 12 minuts de Tarragona, a 7 de Reus i de l’Aeroport, i tenir un enllaç directe amb la capital catalana. AENA s’implicarà en aquesta futura connexió amb l’Aeroport, però encara no s’ha concretat com seria.
La Ricarda, aliada de Reus
El 2 d’agost de 2021 es va arribar a un acord per invertir 1.700 milions d’euros en una ampliació de l’Aeroport de Barcelona. Aquesta preveia la prolongació d’una de les pistes, una nova terminal i un nou aparcament. La decisió constava amb el vistiplau del sector socialista del Govern espanyol i de l’aleshores Conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró (Junts). Així i tot, les reticències d’altres actors polítics pel seu efecte ambiental van fer descarrilar l’operació.
En contra es van posicionar col·lectius ecologistes, l’alcalde del Prat, l’alcaldessa de Barcelona i el sector d’Unides Podem al govern central. A més, Esquerra Republicana, partit majoritari al Govern autonòmic, també s’hi va desmarcar. Un fet que va obligar a aparcar definitivament el projecte d’ampliació. En un comunicat, els republicans sostenien la “necessitat de millorar la infraestructura”, però aquests canvis no podien ser “a costa de malmetre un espai natural ni de trinxar el territori”.
Aquesta negativa venia impulsada per l’afectació que tindria la prolongació de la pista sobre la Ricarda, al Delta del Llobregat. L’espai natural compta amb la màxima protecció ambiental que atorga la Unió Europea i els experts asseguren el fràgil equilibri del delta i la seva biodiversitat quedarien tocats per aquest projecte.
L’oposició a l’ampliació pot suposar una oportunitat per Reus. Com bé deia Maurici Lucena, “les limitacions de capacitat de l’Aeroport de Barcelona, que s’evidenciaran si el tràfic continua creixent amb aquesta força, tindrà un efecte de més tràfic a Reus”. Per tant, si Barcelona no pot ampliar la seva capacitat, el creixement s’hauria de traslladar a Reus, sempre que estigui ben connectat.
Jordi Just assegura que el debat generat per l’ampliació ha demostrat que “el problema de saturació és de difícil solució”. Així doncs, entén que “la gran oportunitat de creixement” de l’Aeroport de Reus és que el sistema aeroportuari català miri els altres aeroports “per donar resposta a les seves necessitats”.
Com apuntava el president de la Cambra de Comerç, sembla que el futur de la infraestructura del Baix Camp passa per una estructuració dels aeroports catalans semblant a la del sistema aeroportuari londinenc, on molts dels aeroports es troben relativament lluny de la capital britànica. Això, però, només serà possible si es materialitzen projectes com l’estació intermodal o l’Aeroport de Barcelona arriba al seu topall. Un futur encara incert.
