Balanç positiu de la commemoració de l’Any Ferrater a Reus

temps lectura-Temps de lectura: 4 minuts

Un conjunt de més de 125 accions, més de 30 entitats implicades i més de 6.000 persones són part de les xifres que acompanyen la valoració de la commemoració del centenari del naixement de Gabriel Ferrater a Reus, un balanç que ha anat a càrrec de l’Alcalde de Reus, Carles Pellicer, i del regidor de Cultura i Politica Lingüística, Daniel Recasens.

Els actes de l’Any Ferrater 2022 acaben a la capital del Baix Camp aquesta setmana, amb el muntatge “R muda parla”, que es farà a Cal Massó el dijous 15 de desembre a les 20:30h, una proposta de Gerard Marsal en col·laboració amb Projecte Ingenu, i la gala del premi literari “Diré el que em fuig”, que es farà divendres 16 de desembre, a les 19:00 h, a la Biblioteca Xavier Amorós.

 

L’alcalde de Reus ha valorat la implicació que ha tingut a la ciutat la commemoració de l’Any Ferrater, amb les més de 125 activitats organitzades des de les Biblioteques Municipals i la regidoria de Cultura i Política Lingüística, però també amb altres regidories i, principalment, els actes organitzats per les entitats culturals de la ciutat, encapçalades per l’associació ferretariana Gosar Poder i el Centre de Lectura.

“Estem satisfets perquè hem aconseguit un gran objectiu, que és el reconeixement públic de qui va ser Gabriel Ferrater i del seu llegat. De la mà de la Institució de les Lletres Catalanes i també de l’Ajuntament de Sant Cugat, s’ha farcit tot un programa de propostes al voltant del poeta que ens ha ajudat a veure’l i a viure’l intensament al llarg de tot l’any”, ha manifestat Pellicer.

Per la seva banda, Daniel Recasens ha valorat que ja durant l’any 2021 es van fer una gran quantitat d’actes amb el Pròleg Gabriel Ferrater i que, conjuntament amb tot el que s’ha pogut veure enguany, “hem obtingut impregnar els moments clau de l’any de la figura i obra del poeta i encara incorporar-ne de nous i emblemàtics amb la suma dels agents implicats”. En aquest sentit, remarcar les accions que s’han realitzat a la Boca de la Mina o les pintades al pont del barri Gaudí, a més, d’un recull bibliogràfic que farà més present Gabriel Ferrater més enllà de l’any 2022.

Entre les activitats que s’han realitzat que han estat molt diverses, de molts formats i de diferents tipus (publicacions, conferències, clubs de lectura, recitals, propostes escèniques, exposicions, o rutes, entre altres), destaquen les visites didàctiques: gairebé 180 visites, de 24 escoles i 5 instituts, gràcies a les quals 4.475 alumnes han conegut a Gabriel Ferrater. Per tant, en conjunt més de 10.000 persones han viscut l’Any Ferrater 2022.

 

La Bibliografia de Gabriel Ferrater

Una de les tasques realitzades des de les Biblioteques Municipals de Reus ha estat recollir una bibliografia digital de Gabriel Ferrater, que s’incorpora al llegat que haurà deixat l’Any Ferrater.

Aquesta bibliografia en línia està dividida en dos grans apartats: per una banda, les referències de Gabriel Ferrater com a autor (autor principal o d’algun altre tipus d’aportació intel·lectual) i per l’altra les referències sobre Gabriel Ferrater, com a matèria.

Actualment, conté unes 800 referències bibliogràfiques que aniran augmentant  progressivament amb aquelles que ja tenim localitzades o amb les noves que es vagin detectant, ja que es tracta d’una eina viva.

En molts casos  es pot trobar un enllaç que porta a l’usuari al catàleg Argus per localitzar-les dins el fons de les Biblioteques Municipals de Reus o, l’enllaç  per consultar i descarregar el text. També en moltes de les referències hi ha algun comentari per fer aclariments.

 

La cerca es pot fer per qualsevol element de la referència bibliogràfica o pel tipus.

Les fonts que s’han utilitzat per bastir la bibliografia han estat les següents:

– Catàlegs: Atena (catàleg de les biblioteques públiques de Catalunya); Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC); Biblioteca Nacional de España (BNE); CCUC (Catàleg de les Biblioteques Universitàries de Catalunya, que inclou els fons de la biblioteca del Centre de Lectura). També s’han fet cerques puntuals a altres catàlegs, com ara WordCat o el catàleg de la Library of Congress. Tot i que es podria considerar que els catàlegs catalans són força exhaustius, la consulta del catàleg de la BNE ha donat com a resultat algunes peces que no estaven controlades en altres fonts, com ara una possible traducció de Ferrater de la novel·la Doble engaño de Roy Octavus Cohen (Barcelona: Planeta, 1954) o una partitura de Joan Díaz amb la musicació del poe ma “Kore”.

– Bases de dades d’articles: Dialnet (articles científics hispànics iniciativa de la Universitat de la Rioja), InDICEs del CSIC, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Portal de publicacions de l’Institut d’Estudis Catallans; Project Muse: scholarly journals online de la Johns Hopkins University; RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert, gestionada pel CSUC, Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya); Traces: base de dades de llengua i literatura catalanes, gestionada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

– Hemeroteques: ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, gestionada per la BNC): Destino, Nous Horitzons, Ressorgiment, Revista de Catalunya, Inquietud Artística. Biblioteca virtual de prensa històrica, del Ministerio de Cultura: La Balsa de la Medusa; Cuadernos de pensamiento político; La Estafeta Literaria; Letra internacional; Litoral; Nueva Estafeta.   Hemeroteca de l’Arxiu Arxiu Municipal de Girona: Avui (1976-2011); Diari de Girona (1988-2019); Presencia (1965-2018); El Punt (1978-2011); El Punt Avui (2011-2019); Punt Avui. Comarques gironines (2011-2019); La República (2018-2019). Hemeroteca digital, de la BNE. Hemeroteca de La Vanguardia. Altres revistes digitals o digitalitzades: Ínsula; Núvol; Laye.

– Bibliografies diverses, com ara la de Pere Anguera, publicada a la Revista del Centre de Lectura, l’Índex Ferrater de Joan Manuel Pérez Pinya, o la que inclou Núria Perpinyà a Gabriel Ferrater: recepció i contradicció. Per localitzar i acabar d’identificar els articles de Ferrater sobre art, literatura i llengua, han estat imprescindibles els reculls preparats per Joan Ferraté sobre aquestes temàtiques.