Quins elements ha d’incorporar un pessebre? Segons la tarragonina Maria Antonia Martorell, presidenta de la Federación Española de Belenistas, el naixement és indispensable en els pessebres, però aquests poden comptar també amb moltes altres escenes i inclús hi ha corrents que apunten que es pot anar sempre més enllà pel que fa a les definicions rígides.
En l’àmbit dels pessebres, més concretament dels pessebres vivents, el que s’escenifica a Castelló -part del terme municipal de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs- s’ha convertit en un símbol del territori. L’anomenat Pessebre dels Estels compta amb la imatge del naixement, però gran part del seu pes el prenen les múltiples escenes que representen oficis que han perdut pistonada en els últims anys. “Els puristes ens diuen que no és un pessebre. Crec que no es pot perdre l’essència, però les coses poden evolucionar sense perdre el nord”, descriu Santi Nomen, president de l’Associació Masia de Castelló.
En aquest sentit, el Santi explica que el Pessebre dels Estels posseeix una “idiosincràsia que ens fa diferents d’un pessebre únicament bíblic”. Tal com destaca, l’acte és un popurri entre la cultura popular i els pessebres més tradicionals per ensenyar alhora “patrimoni, oficis i vivències”.
Recuperar el poble
El seu origen és força curiós. En la dècada dels 90 la gent gaudia de Castelló només en moments puntuals, fins que un grup de joves ho va canviar tot. A la calor de les fogueres de Santa Llúcia -festivitat local- van decidir revifar el poble amb un pessebre vivent. La tasca era complicada, ja que des dels anys 50 el poble havia quedat deshabitat, no hi havia aigua corrent ni electricitat, les cases havien quedat enrunades i no es podia ni passejar pels feréstecs carrers.
“El pessebre sempre ha anat lligat a la rehabilitació del poble, es basa en la seva recuperació i en la il·lusió”, explica el Santi, que porta relacionat al projecte des dels seus inicis. El president de l’Associació Masia de Castelló relata que el seu cas va ser paradigmàtic, donat que van fer el camí a la inversa: “Normalment, hi fiques diners i després et poses a fer alguna cosa, però nosaltres vam fer directament el pessebre amb l’objectiu de rehabilitar el poble”. Gràcies al que han anat guanyant amb aquesta representació han pogut millorar la imatge de Castelló fins al punt de tenir-lo en un bon estat i, al mateix temps, organitzar una activitat cultural “arrelada a la província”.
El camí, però, ha comportat feina de molta gent voluntària per poder-ho tirar endavant. “Al principi anàvem amb un grup electrogen i els entrepans de casa per treballar fins a les 12 de la nit. Quan senties que el grup electrogen començava a fer soroll havies d’anar corrent per posar-li el gasoil”, recorda rient. D’aquell grup de gent en queden poc més de cinc persones. Tot i això, reivindica que “el projecte i la finalitat no han canviat mai” i que controlen que no es perdi “l’essència amb què va néixer”.
25 edicions a les espatlles
Des de l’edició de 1998, el poble ja n’ha viscut 25. Un número rodó que els va permetre fer una mirada enrere l’any passat i veure fins a quin punt havia crescut el projecte. “El pessebre d’ara no té res a veure amb el de 1998, hi ha hagut un canvi brutal. Hem guanyat molt en qualitat de muntatge”, resumeix el Santi. De fet, també recorda que abans els passis havien de ser tant sí com no de nit perquè la foscor tapava les deficiències que encara tenia el poble. En canvi, ara que Castelló ja torna a fer patxoca no necessiten aquest recurs picardiós.
L’altre gran canvi ha sigut el nombre de persones que any rere any formen part del projecte. De la cinquantena de persones implicades fa 25 anys -una xifra prou considerable pel context- han passat a les més de 300 que organitzen o participen en el pessebre actualment.
La suma dels oficis
En l’arrencada del Pessebre dels Estels, els seus organitzadors van anar a buscar persones que havien practicat un ofici o que inclús en aquell moment encara el treballaven. “Vam anar a buscar llatadores del poble que van dir ràpidament que sí, un baster que feia 20 anys que s’havia jubilat o una dona matalassera que encara treballava”, descriu el Santi. A aquests els han seguit oficis nous que algunes persones van proposar, fruit de la curiositat. “Si surt alguna idea nova, la integrem. Per exemple, hi havia una noia que volia fer ciris. Es va documentar de com funcionava i li vam muntar l’escena”.
Amb el pas del temps, s’han adonat que el pessebre ha acabat esdevenint també una eina “didàctica, interactiva i educativa”. Amb ella han pogut donar a conèixer alguns dels oficis que actualment tenen una presència mínima. De fet, el Santi apunta que inclús hi ha professors que venen i graven amb el mòbil algunes de les escenes per després explicar aquests vells oficis a les classes.
El relleu generacional
El relleu generacional al voltant de l’associació és vital per mantenir aquests oficis en el pessebre. “Molts dels qui van començar ja no hi són, però vam tenir sort amb els nebots, nets i fills que s’hi van enganxar”, afirma el Santi. A banda d’aprofitar la curiositat dels familiars, també relata altres exemples com els senyors de l’era, que van ensenyar la professió a uns nois que s’hi van interessar i van agafar el relleu.
Encara que tenen un bon nombre de gent implicada, no tot són flors i violes. El president de l’associació apunta que des de la pandèmia han tingut “una mica de baixada” i assenyala que “la cultura popular està patint una crisi d’estabilitat”. Molts d’ells van aprofitar la pandèmia o la celebració dels 25 anys per decidir tancar la seva etapa al Pessebre dels Estels i ara busquen nous integrants. El Santi fa un símil amb els castells per explicar la importància de comptar amb un bon grapat de persones al projecte i fa una crida a les noves incorporacions: “Som un poble petit i això és una cosa molt gran, necessites molta gent. És com els castells. Surt i té èxit quan estem tots estrenyent”.
De totes maneres, l’Associació Masia de Castelló remarca que continua tenint múscul i apunta que el Pessebre dels Estels té encara camí per recórrer. Segons explica el Santi, el següent pas que es vol fer al poble és donar-li un ús per mantenir-lo viu tot l’any, més enllà de les actuacions que sempre impulsen. “Necessitem que les administracions hi creguin perquè el poble ja està arreglat. En els 25 anys que ens venen hem d’explicar que tenim un diamant en brut i ficar-li usos. Podria ser un laboratori cultural o algun projecte rendible lligat a l’esforç i al treball”, anhela. Tot i això, el pessebre continuarà sent una de les principals excuses per visitar el poble cada desembre.
Les novetats de 2023
En els seus 25 anys d’història han incorporat novetats edició rere edició. De fet, actualment se celebra el cap de setmana del 8-9 i 16-17 de desembre, però inclús les dates són un element que s’ha modificat al llarg dels anys. Pel seu 26è Pessebre dels Estels hi haurà fins a 6 passis diaris, avançant l’hora d’inici a les 17.00 h, pensat especialment per a les famílies amb infants petits. D’aquesta manera, l’accés al pessebre serà cada mitja hora, començant a les 17.00 h i amb un últim passi diari a les 19.30 h. A més, també prometen una petita sorpresa pels visitants.
