.gif)
El ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres, 21 d’octubre l’Ordenança d’Administració Digital, la nova normativa municipal que regularà el funcionament electrònic dels òrgans de l’Ajuntament, procediments, tràmits telemàtics, els mecanismes per a la relació electrònica i el marc normatiu per a la implementació; de l’administració i els serveis digitals.
La nova ordenança s’adiu al Pla d’Acció Municipal de Reus 2019-2023, el qual defineix i fixa objectius en matèria d’administració electrònica, els quals pretenen reforçar i implementar-la en l’àmbit municipal, per tal de reduir la documentació en paper, impulsar la transformació electrònica i digital dels procediments, serveis i funcionament dels òrgans col·legiats, així com per garantir l’accés de la ciutadania als mitjans electrònics i al serveis públics digitals.
L’ordenança s’estructura en set títols, dues disposicions addicionals, una derogatòria i una final. El primer títol està dedicat a l’objecte i finalitats de l’ordenança, els subjectes obligats i els principis que han d’inspirar el funcionament electrònic i digital a l’Ajuntament i al seu sector públic. Així mateix, s’enumeren els drets i deures de la ciutadania en les seves relacions electròniques amb l’Ajuntament.
El títol segon contempla els instruments per a l’accés electrònic a l’administració, com el portal d’internet i la seu electrònica. En destaca el reconeixement i regulació dels canals de comunicació electrònica informals que, malgrat no són canals d’entrada a través de registres administratius, són utilitzats per l’administració i la ciutadania, com ara les xarxes socials corporatives.
El títol tercer està dedicat al dret d’assistència en l’ús dels mitjans electrònics. L’Ajuntament de Reus és conscient de la bretxa digital a la qual es troba immersa part de la ciutadania i preveu vies d’assistència i posa l’accent en l’accessibilitat, definint els paràmetres amb relació a les diversitats funcionals de les persones en el disseny digital i electrònic dels procediments.
La gestió electrònica dels procediments administratius es tracta al títol quart. L’ordenança dona cabuda a la totalitat dels sistemes de signatura existents. En aquest sentit, pren rellevància la política de signatura com a instrument per determinar el procediment i els criteris per a la incorporació d’aquests sistemes i la forma en què s’ha de procedir per aplicar les normes vigents en matèria de seguretat. Aquest títol també dóna cabuda a la necessitat de regles concretes en matèria d’arxiu, gestió documental i la gestió electrònica de factures, que es completa amb la regulació que fa el reglament de la factura electrònica vigent.
El títol cinquè regula el funcionament electrònic dels òrgans municipals, on s’estableix la norma general que habilita la possibilitat de fer reunions a distància. Una disposició general que afavoreix l’adopció d’acords a distància. També es regula les relacions interdepartamentals i la relació electrònica dels empleats públics municipals.
El títol sisè dedicat als serveis digitals i a la ciberseguretat és una de les novetats més rellevants del text, posant la mirada en el futur i en la configuració dels serveis públics digitals que les administracions poden prestar. En aquest títol s’hi regulen les bases per aquest nou escenari, incorporant un marc general que no quedi obsolet per l’evolució tecnològica, oferint la màxima seguretat jurídica.
Finalment, el títol setè, dedicat a la governança de l’administració digital, regula al més alt nivell el Comitè Tècnic per a l’impuls de l’administració digital, òrgan encarregat del lideratge estratègic, l’impuls i la coordinació integral en matèria d’administració digital en l’àmbit de l’administració municipal.
