Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raquel Sans i Marta Rovira des de l’exili han protagonitzat l’acte a la plaça Llibertat de Reus.
L’expresidenta del Parlament de Catalunya s’ha mostrat molt emocionada de ser-hi a Reus: “M’agrada venir a Reus, perquè segurament, moltes de les persones que hi sou aquí, vau venir a Mas d’Enric a fer-me costat en un dels moments més durs de la meva vida”. Qui ha ratificat això ha estat Raquel Sans, perquè “quan diem que estem al costat de la gent, hi som”, i és que la candidata de la demarcació de Tarragona i l’expresidenta es van conèixer directament a la presó.
Ha estat un acte on, el finançament singular i la figura de la dona han sigut clau. La presència de Carme Forcadell i de Marta Rovira i la reivindicació de les polítiques que ha exercit ERC aquests últims anys per part de Raquel Sans, han sigut part important del discurs dels d’esquerra. “Ha hagut d’arribar ERC per donar-li importància a la dona. Se’n reien de les nostres mesures i mireu, més de 500.000 persones s’han descarregat el QR pels productes gratuïts”.
La candidata també ha carregat contra els governs anteriors, “aquells que no van respectar el català. Aquells que van deixar els vostres fills sense dibuixos en català”. I no ha deixat de banda advertir als assistents d’una possible sociovergència.
“Enyoren la Catalunya de sis milions d’habitants”
“Com és possible que estem en rècord d’inversió, d’ocupació i hi hagi tanta gent amb dificultats? Tenim una gran classe treballadora. Però molts dels recursos que generen marxen”. El finançament, la història i la independència han protagonitzat el discurs d’Oriol Junqueras: “Reus era la segona ciutat del país. Era un centre econòmic molt important”, Junqueras ha volgut connectar amb la gent del territori, fent bromes sobre el naixement d’Antoni Gaudí o animant el públic a col·laborar.
Pel que fa a la primera cita, Oriol Junqueras -interromput per una manifestació en suport a Núria: “volem seguretat, no diners”- ha volgut establir a ERC com a l’alternativa que mira el futur. “Enyoren els sis milions d’habitants, mentrestant, nosaltres mirem a la Catalunya dels vuit milions”.
