Segon examen de Junts. Fa quatre anys les eleccions van ser tot un repte per a la marca postconvergent. Albert Batet marxava després d’11 anys com a batlle i a sobre el partit transformava la seva marca. CiU desapareixia del mapa i arribava Junts per Valls. En un context de pujada de participació i la coincidència amb les europees de Puigdemont a l’exili, els juntaires van resistir i es van deixar només un regidor pel camí. Dolors Farré va esdevenir nova alcaldessa gràcies a un pacte de govern amb la coalició d’ERC i Compromís per Valls.
Ara l’alcaldessa afronta la seva reelecció després d’un mandat convuls. El mandat ha estat marcat pels mil entrebancs del Museu Casteller, els problemes de seguretat, les tensions sobre el creixement industrial i l’inici de la transformació cultural i urbanística del barri històric. A més, el govern independentista tanca el mandat amb l’excel·lent notícia que el municipi tindrà un parc sanitari, una reivindicació històrica del territori. Aquest inclourà Atenció Primària (CAP), Atenció Intermèdia (sociosanitari) i Atenció Hospitalària.
Junts a Valls, comparat amb molts municipis de Catalunya, parteix d’un avantatge: no existeix cap altra candidatura de l’espai postconvergent que li faci ombra. Un fet que els permet només centrar-se en possibles fugues de vots a ERC i PSC, que no és poca cosa. Per evitar això i tornar-se a alçar amb la victòria Dolors Farré ha confeccionat una llista molt castellera. És a dir, molt vallenca. En els primers llocs de la llista ha mantingut la majoria de les peces importants que l’han acompanyat en aquests 4 anys de govern, però a les places de sortida també s’han incorporat dues figures castelleres de primer ordre. Andreu Gassó de la Colla Joves Xiquets de Valls i Joan Ibarra, president de la Coordinadora de Colles Castelleres i expresident de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Les competidores de Farré
Abans que l’espai convergent es convertís en amo i senyor de Valls durant el segle XXI, els socialistes van ser el partit hegemònic i els republicans van ocupar 6 anys l’alcaldia. Ambdós partits aspiren a recuperar la batllia pel desgast de Junts a escala nacional. Si tots dos partits sumen, es podria donar un pacte d’esquerres que canviés el color polític de Valls. Els republicans han tingut un mandat tens amb els seus companys de govern i es podrien sentir temptats a cercar nous amics. Fa quatre anys sumaven 9 regidors plegats (5 d’ERC i 4 del PSC), a dos de l’absoluta. En campanya, Dolors Farré ha demanat que es respecti la llista més votada, però les seves contrincants no l’han seguit amb aquesta reivindicació.
Esquerra deixa enrere la seva coalició amb Compromís per Valls i canvia el seu candidat. Teresa Rull, que aquest mandat ha sigut regidora de govern, encapçala la llista dels republicans. La candidatura de Rull representa un autèntic trencament amb les anteriors llistes i les cares de la formació pateixen una transformació notable. De l’actual grup municipal només es manté ella i figures com Jordi Cartanyà o Òscar Peris tanquen la llista.
Pel que fa al PSC, Rosa Maria Ibarra torna a liderar la candidatura després d’haver-ho fet el 2015 i el 2019. Els socialistes volen ser l’opció de canvi a Valls i posen èmfasi en resoldre els problemes de seguretat que pateix la ciutat. Ibarra manté el seu escuder Juan Felipe Martínez, però també aporta nous fitxatges en les posicions de sortida. La consultora de comerç, Maria José Invernon, com a número 3 o Antonio Egea, que seria el responsable de cultura, com a número 4.
El pes dels republicans a Valls en els últims comicis és semblant als dels seus rivals en el camp independentista. A les generals de novembre de 2019, ERC va quedar primera amb el 26,61% i Junts segon amb el 20,82%. En canvi, a les autonòmiques de 2021, els juntaires van guanyar amb el 30,36% i els republicans es van endur la plata amb el 25,23%. A més, el PDeCat va assolir un irrellevant 2,43%. Els tercers en discòrdia, els socialistes, van quedar per darrere dels dos partits independentistes en ambdós comicis sense superar els 2.000 vots, 16,24% a les generals i 15,22% a les autonòmiques.
Via lliure a l’esquerra alternativa
La CUP tindrà pocs contrincants en el camp de l’esquerra alternativa en les eleccions de demà. El 2015 va tenir com a rival Compromís per Valls – ICV – EUiA, que van aconseguir un regidor, i el 2019 Podemos, que va fer figa amb el 2,68%. El seu candidat és Pere Vidal, que ha sigut regidor aquest mandat després de la dimissió d’Ana Merino.
A part dels tres partits grans, l’independentisme incorpora un nou actor en aquestes eleccions. Es tracta del Front Nacional de Catalunya. El partit de dreta radical independentista té escassa implementació al país i a les autonòmiques de 2021 va aconseguir només 17 vots a Valls. La seva candidata és Alexandra Garrido.
Hi ha espai per l’unionisme?
En les eleccions municipals de fa quatre anys, l’únic partit de dreta unionista que va assolir la representació va ser Ciutadans amb un regidor i el 7,40%. Per la seva banda, el PP va aconseguir un 3,13%. És a dir, poc més d’un 10% i lleugerament per sobre dels 1100 vots. A les generals de novembre, on s’incorpora també VOX, van arribar al seu pic: 1765 vots i gairebé el 15%. A les autonòmiques, però, es van quedar amb 918 vots i el 10,81%. En tots els casos, la formació més forta d’aquest espai estava lluny de la CUP.
En les municipals de demà hi haurà tres llistes per repartir-se aquest 10% del vot. Precisament, l’únic partit amb representació (Ciutadans) no concorre a les eleccions. En el seu lloc, els populars presenten Juan Manuel Sánchez, la dreta radical de VOX a Francisco González i la nova formació de Valents a Daniel Roso.
