La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) ha identificat la residència de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero com "l'espai idoni per a canalitzar i custodiar" les ordres enviades a la presumpta trama corrupta que investiga el jutge José Luis Calama. Així ho recull el sumari al qual ha tingut accés l'ACN, que indica que dins aquest domicili l'expresident "disposava de major reserva i control de la informació", fet que li permetia planificar les instruccions "més sensibles".
A més, el document policial explica que durant el registre realitzat al despatx es va intervenir una caixa forta on es guardaven joies i rellotges, així com discs durs i carpetes amb documents relacionats amb empreses implicades en la investigació.
Estructura operativa entre oficina i domicili
Segons detalla la UDEF, Zapatero mantenia una operativa dividida entre l'oficina situada al carrer Ferraz i el seu habitatge particular per preservar "l'opacitat" dels processos. El sumari assenyala "l'existència d'un centre de direcció operatiu", ubicat precisament en el seu despatx, on es canalitzaven sistemàticament les directrius estratègiques.
L'oficina no era només un espai administratiu sinó que funcionava com un nucli emissor d'instruccions traslladades mitjançant suports informàtics dels dispositius personals disponibles per a Zapatero. Els agents posen especial atenció a les ordres executades per la seva secretària, María Gertrudis Alcázar, a través del correu electrònic.
La UDEF argumenta: "Aquesta estructura dual de funcionament que es produïa entre l'espai professional i l'àmbit domiciliari es dedueix del patró logístic observat en la recepció d'enviaments i l'emissió de factures en les quals consta el domicili de Zapatero", fent referència també a factures emeses per part seva a la societat Análisis Relevante, on apareix registrat el seu habitatge particular.
Anàlisi exhaustiva del correu electrònic
Davant aquesta situació, el magistrat José Luis Calama ha ordenat una anàlisi completa del correu, així com dels comptes corresponents a les seves dues filles vinculades a l’empresa Whathefav SL. El sumari requereix obtenir "el contingut complet" d'aquestes bústies des del 20 de març del 2020 fins avui.
A més, Calama especifica que s'haurà d'incloure "la totalitat dels missatges existents a la safata d'entrada, sortida, els esborranys, elements eliminats i qualsevol altra carpeta o classificació existents", sense importar-ne l'estat. També vol garantir dades sobre remitents, dates, assumptes i arxius adjunts amb finalitats preservatives per assegurar evidències digitals essencials en el curs de la investigació.
Dades recollides durant el registre al despatx
Durant el registre efectuat dimarts passat al despatx personal de Zapatero van localitzar una caixa forta amb joies i rellotges. Segons va declarar Alcázar —present durant els escorcolls— aquests objectes provenien tant "de l’herència de la dona de Zapatero com de regals obtinguts en viatges". També van intervenir agendes, carpetes amb documentació rellevant, dos llapis USB, un disc dur extern i un telèfon mòbil. Paral·lelament es van descarregar fitxers informàtics i correus electrònics procedents de dos ordinadors diferents.
Estructura jeràrquica segons informes policials
Aquests detalls surten ara a llum després que fa poc més d’una setmana l’Audiència Nacional anunciés formalment la imputació contra José Luis Rodríguez Zapatero pels presumptes delictes relacionats amb organització criminal, tràfic d’influències, falsedat documental i blanqueig capital dins del cas Plus Ultra.
Tant informes policials com judicials descriuen una estructura clarament "jeràrquica" que suposadament funcionava mitjançant societats consultores vinculades als contactes institucionals pròxims a l’exlíder socialista. No obstant això, fins ara no s’ha presentat cap prova directa sobre el paper concret exercit pel mateix Zapatero.
L’origen internacional vinculat amb Veneçuela i Emirats Àrabs
La investigació té origen en informació rebuda durant 2024 procedent tant d’autoritats franceses com suïsses sobre una presumpta xarxa internacional dedicada al blanqueig vinculada amb Veneçuela, Emirats Àrabs Units així com societats instrumentals repartides en diversos països europeus.
L’informe inicial clau és un document datat 1 d’octubre del 2024 elaborat per la Brigada Central Antiblanqueig (UDEF). Aquest exposa que Fiscalia Anticorrupció va remetre una ordre europea basada en dades aportades per França sobre diverses persones sospitoses implicades en moviments il·lícits financers. Posteriorment, un segon informe ampliava aquesta informació afegint dades noves provinents també de Suïssa.
Aquest conjunt investigat va motivar una denúncia davant l’Audiència Nacional on s’esmentava explícitament “una organització criminal internacional dedicada al blanqueig” basada sobretot en capitals originaris dels programes CLAP veneçolans —que són sistemes públics subvencionats destinats a distribuir aliments— combinats amb operacions relacionades amb vendes d’or gestionades pel Banc veneçolà canalitzades via Noor Capital als Emirats Àrabs Units.
Evolució lenta però progressiva del cas fins a incorporar referències directes a Zapatero
Mentre inicialment els documents se centraven exclusivament en gestors internacionals sense mencions directes ni als implicats espanyols ni tampoc al cas Plus Ultra; posteriorment es van incorporar proves derivades dels dispositius informàtics intervinguts. Aquesta evolució va començar entre finals del 2025 i principis del 2026 quan van aparèixer connexions explícites tant amb Plus Ultra com SEPI —Sociedad Estatal Española— així com mencionant clarament entorns pròxims a Zapatero.
Aquest punt queda plasmat ja oficialment pel document signat pel cos policial datat 14 maig 2026 on s’explica que Plus Ultra havia intentat aconseguir un rescat públic valorat en 53 milions mitjançant “dues vies diferents”, representades pels exministres José Luis Ábalos i José Luis Rodríguez Zapatero. Segons aquest informe oficial “la via Zapatero” resultaria ser finalment “la més efectiva”. L’expresident hi tindria un paper central dins aquesta suposada xarxa organitzada dedicada al tràfic d’influències on els clients haurien abonat quantitats determinades pels serveis prestats mentre els contractes consultors actuaven només com justificacions formals”.
Sospites sobre Whathefav SL i rol coordinador de María Gertrudis Alcázar
D’altra banda, els investigadors situen sota sospita directa també Whathefav SL, empresa administrada per les filles pròpies de Zapatero; mentre atribueixen un paper clau dins aquesta estructura operativa coordinada precisament a María Gertrudis Alcázar —secretària personal— responsable segons aquestes fonts internes dels fluxos comunicatius dins aquesta presumpta trama corrupta.
A més destaca també explícitament que Zapatero tenia autorització expressa per operar als comptes bancaris associats als seus fills; els quals haurien rebut gairebé un milió provinent principalment dels ingressos següents:
- 561.000 euros d’Intel·ligència Prospectiva
- 239.000 euros d’Anàlisis Relevante
- 171.000 euros de Gate Center
- I uns altres 12.297 euros d’una agència consultora relacionada denominada Thinking Heads
“Zapatero aquí mana”
Una de les converses que la UDEF considera més reveladores és un intercanvi entre Rodolfo Reyes i Julio Martínez Sola sobre la influència política de José Luis Rodríguez Zapatero a Veneçuela.
En el marc d’una conversa vinculada a les gestions de Plus Ultra, Reyes afirma literalment: “Zapatero aquí mana”. La UDEF interpreta aquesta frase com un indici de la percepció que tenien els directius de l’aerolínia sobre la capacitat d’influència de l’expresident espanyol en les institucions veneçolanes.
Segons la UDEF, aquestes comunicacions reforçarien la tesi que l’entorn de Plus Ultra recorria als contactes de Zapatero per desbloquejar tràmits i obtenir suport del govern espanyol.
Reunió al restaurant Portonovo
Un dels episodis que la UDEF considera més significatius és una reunió celebrada al restaurant Portonovo de Madrid. Segons la UDEF, la trobada hauria estat impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero i en aquella reunió “es donen les instruccions per a la constitució de la societat”.
L’informe no conté proves directes, però sosté que la reunió va servir per plantejar la possibilitat que determinats pagaments vinculats a Plus Ultra i Idella no es fessin a Espanya, sinó a través d’un compte de la societat Landside a l’estranger.
