Un estudi encapçalat per Rubèn López Vales, investigador de la Universitat Autònoma Barcelona, ha servit per demostrar que l’administració de maresina, un lípid derivat dels àcids grassos omega-3, té efectes terapèutics més grans que el famós riluzol (únic fàrmac aprovat a Europa per combatre aquesta malaltia). Ho explica el Diario.es.
El projecte ha provat amb èxit l’eficàcia d’aquest component en animals, ja que redueix la inflamació i frena la progressió de la malaltia: “Si podem suplir el dèficit en la producció de maresines amb la seva administració de forma exògena, reduirem la inflamació al sistema nerviós i frenarem o alentirem la progressió de l’ELA”, explica el mateix investigador.
És el primer cop que hi ha una investigació basada a estudiar els mecanismes que resolen la inflamació al sistema nerviós en l’àmbit mundial, ja que “fins ara, la majoria dels estudis de recerca s’han focalitzat en l’etapa d’activació del procés. Nosaltres ens hem centrat en una altra fase de la inflamació perquè, quan hi ha una resposta inflamatòria, sempre hi ha una fase de resolució. Això ens ha permès identificar que les maresines són uns mediadors clau”, precisa Rubèn López Vales.
ANALOGIA AUTOMOBILÍSTICA
Per entendre-ho millor, l’investigador proposa una analogia: “La inflamació crònica seria com una autopista plena de cotxes a conseqüència d’un accident i aquests vehicles serien les cèl·lules immunitàries. Fins ara —continua—, els fàrmacs intentaven bloquejar les entrades dels cotxes a la carretera per evitar un col·lapse més gran, però després de la nostra investigació, hem aconseguit treballar en la retirada de l’automòbil accidentat que permetrà la recirculació dels cotxes”, aclareix.
Tot i això, per assolir unes conclusions tan útils, s’han hagut de superar alguns hàndicaps tradicionals al nostre país. Per a Rubèn López Vales, “a Espanya els recursos econòmics destinats a la investigació són molt limitats, cosa que deriva en projectes massa garantistes. En el nostre cas, el fet de tenir una dotació que aposti per projectes innovadors ens ha permès fer estudis complexos. La medicina i la lluita contra l’ELA avancen quan el finançament permet investigacions d’alt risc, això millora l’excel·lència científica perquè, òbviament, tenen un impacte global a la nostra societat”, concreta.
ALTRES FRONTS EN LA LLUITA CONTRA L’ELA
A la Universitat CEU San Pablo, la investigadora Carmen María Fernández-Martos lidera un altre dels projectes iniciats a l’anterior acord entre la Fundació “la Caixa” i la Fundació Francisco Luzón. En aquest cas, el projecte estudia el paper neuroprotector de la leptina, hormona relacionada amb l’obesitat. L’equip ha aconseguit desenvolupar un model animal únic per investigar els mecanismes relacionats amb la leptina i cercar noves dianes terapèutiques.
Paral·lelament, el projecte liderat per Óscar Fernández-Capetillo del CNIO se centra en el paper de l’estrès nucleolar a l’ELA. Ja s’han identificat diverses mutacions genètiques relacionades amb la malaltia i aquest projecte busca comprendre millor el seu mecanisme i desenvolupar teràpies per contrarestar-ne la toxicitat.
D’altra banda, la Fundació Miguel Servet – Navarrabiomed també acull una de les investigacions promogudes pel conveni. D’aquesta manera, Maite Mendioroz i Ivonne Jericó estan utilitzant la tècnica de la biòpsia líquida, basada en l’anàlisi de sang, per identificar fragments d’ADN alliberats per les neurones malaltes de pacients amb ELA per obtenir informació genètica i ajudar a identificar biomarcadors de diagnòstic i progressió de la malaltia.
Finalment, el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Sales del CSIC està desenvolupant un compost que cerca restaurar la funcionalitat de la proteïna TDP-43, modificada en pacients amb ELA. Ana Martínez i el seu equip han demostrat que aquest compost és eficaç per prevenir la mort de les neurones motores.
