Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Els propietaris que lloguen diversos pisos fixen rendes un 3,5% més altes que els arrendadors amb un sol habitatge, segons un estudi del Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol). A més, les dades obtingudes constaten que aquesta diferència s’ha ampliat amb el pas dels anys i amb l’increment del nombre d’immobles en propietat.
L’informe calcula que la prima aplicada pels propietaris amb dos o més habitatges de lloguer explica un 18% de l’encariment del lloguer a Espanya entre el 2019 i el 2023, tot i que atribueix la major part de la pujada a la revalorització general del mercat.
En paral·lel, assenyala que aquests arrendadors també incrementen més els preus quan renoven els contractes: un 5,2% de mitjana, davant del 3,8% registrat entre els propietaris amb un sol immoble.
La bretxa de preu s’ha eixamplat entre 2019 i 2023
Segons les dades de l’estudi, la diferència de preu entre les quantitats que cobren uns propietaris i altres ha passat de ser un 0,8% superior el 2019 a situar-se en un 3,5% més cars el 2023, després de comparar habitatges equivalents dins d’una mateixa secció censal.
Aquesta bretxa també creix a mesura que augmenta la dimensió de la cartera immobiliària. L’anàlisi detecta un preu un 1,3% superior en les llars que tenen dos habitatges i un 4,5% més car en els propietaris de cinc pisos o més.
Si es mira el mateix pis al llarg del temps, els càlculs conclouen que l’habitatge propietat de multiarrendadors ha augmentat entre un 3,1% i un 4% més que el llogat per persones que només disposen d’un immoble.
La dispersió geogràfica també influeix en la prima
L’estudi constata que la prima dels propietaris és superior quan la cartera es reparteix en diversos municipis, amb un +2,8%, que quan es concentra en un mateix municipi, amb un +1,5%. En canvi, és negativa, de -3,8%, quan tots els habitatges es concentren en la mateixa secció censal, fet que l’informe qualifica de “contrari del que es podria esperar si respongués al poder de mercat local”.
De fet, els experts assenyalen que la mida de la cartera “sembla el criteri més informatiu que el territori”, perquè la diferència s’amplia amb el nombre d’habitatges i és més elevada quan el parc està més dispers. Alhora, adverteixen que la renovació del contracte “podria ser el moment més rellevant per a qualsevol mesura”, per exemple estenent a les renovacions el criteri que ja vincula la reducció de l’IPRF a la moderació de la renda.
Les renovacions, el punt més sensible per intervenir
El document afegeix una altra possible via d’actuació: reduir "el risc que perceben els arrendadors" mitjançant una garantia de cobrament d’activació automàtica. Amb tot, els autors subratllen que el marge d’aquestes mesures sobre la prima seria limitat, ja que sense aquest increment el lloguer “hauria pujat menys però lluny de tornar a nivells del 2019”.
Així doncs, l’estudi conclou que la major part de l’augment del preu dels lloguers es deu al fet que les mateixes característiques es paguen més cares, inclosa la prima dels propietaris de diversos pisos, i atribueix als multiarrendadors “una mica menys d’una cinquena part de la pujada” del preu del lloguer. Afegeix que es deu “gairebé tota” a l’augment de la seva prima, ja que el pes sobre el parc “pràcticament no ha variat”.
Per això, l’estudi considera “raonable” valorar polítiques que tinguin la capacitat de contenir les pujades sense reduir l’incentiu a oferir habitatge de lloguer, i conclou que la major part de l’augment del preu dels lloguers s’explica perquè les mateixes característiques es paguen més cares, inclosa la prima dels propietaris de diversos pisos.
