Un nou estudi dut a terme pel grup de recerca DIBIOMEC, format per investigadors de l’IISPV i del Servei d’Urologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, ha revelat el paper clau que juga el teixit adipós periprostàtic en l’agressivitat del càncer de pròstata. Aquest descobriment obre la porta a noves vies per a tractaments més efectius i personalitzats.
El càncer de pròstata és el més freqüent entre els homes a Espanya, amb més de 30.000 nous casos anuals, i representa la segona causa de mort per càncer en molts països occidentals. Si bé en els seus estadis inicials sol ser menys agressiu, quan es propaga a altres parts del cos pot esdevenir mortal. Per això, la detecció precoç i un tractament adequat són essencials per evitar la progressió de la malaltia.
Fins ara, el grup de recerca ja havia establert que el teixit adipós periprostàtic, que envolta els tumors de pròstata, proporciona greixos que afavoreixen el seu creixement. Ara, però, han anat més enllà, identificant que aquest teixit secreta vesícules amb microARN que modifiquen l’expressió dels gens tumorals, provocant canvis genètics que augmenten l’agressivitat del tumor i desencadenen processos inflamatoris.
Segons l’estudi, aquestes vesícules, conegudes com exovesícules, contenen el microARN miR-20a-5p, que regula la proliferació de les cèl·lules canceroses i la inflamació a través del gen RORA. Aquesta troballa ofereix noves perspectives terapèutiques que podrien millorar el tractament dels pacients amb càncer de pròstata.
La Dra. Matilde Rodríguez Chacón, responsable del grup DIBIOMEC, subratlla la importància de considerar el microambient tumoral —incloent-hi el teixit adipós— en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques. “El greix que envolta els tumors està potenciant la seva agressivitat, i això no només en el càncer de pròstata, sinó també en altres tipus de càncer com el de mama, estómac o pàncrees”, afirma la doctora.
