Els alcaldes que formen part de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona han expressat la seva satisfacció davant la votació prevista aquest dijous al Congrés per aprovar la nova llei de multireincidència. Aquesta normativa, que compta amb un ampli suport parlamentari, atorga més recursos tant a les policies locals com als òrgans judicials per abordar els casos reiterats de delinqüència que provoquen malestar social.
La presidenta de l’entitat i alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha destacat davant dels mitjans a les portes del Congrés que "les policies locals i els jutjats tindran més eines per poder tractar aquest tema que genera malestar i alarma social".
En una línia similar, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha manifestat la seva "satisfacció" per aquesta iniciativa legislativa orientada a resoldre una problemàtica que afecta directament els municipis catalans.
Farrés ha subratllat amb claredat el seu objectiu: "Volem que la gent que delinqueix de forma reiterada estigui a les presons, no als carrers". Acompanyada d’altres alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya, ha posat èmfasi en la necessitat d’acabar amb els robatoris repetits tant als espais públics com als establiments comercials. "Aquesta llei ens dona instruments al món local", ha conclòs.
Tramitació parlamentària i consens polític
Durant aquesta jornada, el ple del Congrés debatrà i votarà el dictamen corresponent a aquesta proposició de llei orgànica impulsada per Junts, enfocada a reforçar el càstig penal davant dels casos de multireincidència especialment en delictes patrimonials com furts i estafes. El text compta amb el suport garantit del PSOE i del PP —que han introduït esmenes durant el procés parlamentari— així com dels grups Vox, Junts i PNB.
D’altra banda, Sumar, Bildu i Podem han anunciat el seu vot contrari. Un cop aprovada al Congrés, la norma seguirà el seu tràmit al Senat on s’espera rebutjar les esmenes presentades per Vox abans d’obtenir l’aprovació definitiva.
Pena d’entre 1 i 3 anys per furts menors a 400 euros
El cor central d’aquesta reforma recau en els delictes relacionats amb els furts. La modificació prevista a l’article 234 del Codi Penal estipula que quan una persona hagi estat condemnada almenys tres vegades per fets similars —amb un mínim d’una condemna lleu— un furt inferior als 400 euros podrà comportar una pena privativa de llibertat entre un any i tres anys, deixant enrere l’exclusiva imposició econòmica com a sanció.
A més, s’actualitza l’article 235 introduint nous supòsits agreujants. Entre aquests destaca un agreujament específic pels furts comesos sobre telèfons mòbils o altres dispositius electrònics susceptibles d’emmagatzemar dades personals. També s’estableix que serà considerat agreujant si l’autor acumula almenys tres condemnes prèvies relatives a delictes menys greus o greus dins el mateix títol del Codi Penal.
La proposta redefineix tècnicament què implica ser reincident, així com ajusta criteris sobre la determinació i suspensió de penes perquè siguin coherents amb aquestes noves categories agreujades. Un altre aspecte rellevant és que les condemnes fermes dictades en altres països membres de la Unió Europea podran ser tingudes en compte per computar efectivament la reincidència.