El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a l’alça les perspectives de l’economia espanyola i preveu que el PIB creixi un 2,5% aquest 2026. La nova estimació millora en quatre dècimes la publicada el passat juliol i situa Espanya per sobre del ritme previst tant per a la zona euro com per al conjunt de l’economia mundial.
L’organisme calcula que l’economia global avançarà un 3,1% aquest any, una dècima més del previst anteriorment, mentre que la zona euro creixerà un 1,1%, dues dècimes per sobre de l’última projecció.
Per al 2027, en canvi, l’FMI no introdueix canvis: manté un creixement de l’1,8% per a Espanya, del 3,4% per al conjunt mundial i de l’1,2% per a la zona euro.
L’economia resisteix millor del previst el xoc energètic
Les noves previsions arriben en un context marcat per les tensions energètiques derivades del conflicte a l’Orient Mitjà. L’FMI reconeix que la disrupció dels mercats ha estat “més persistent del que s’esperava”, però considera que l’economia internacional ha aconseguit absorbir-ne millor l’impacte.
Entre les causes, assenyala la reorientació de les rutes de subministrament, l’increment de la producció energètica en altres països i el fort augment de les inversions vinculades a la intel·ligència artificial. “Sense aquests ajustos, la interrupció del petroli per si sola hauria reduït significativament el creixement global el 2026”, adverteix l’organisme.
El Fons també destaca la fortalesa dels mercats laborals, que s’han mantingut “inesperadament forts”, i la resistència dels sistemes financers després d’anys marcats per l’enduriment de la política monetària.
La inflació global pujarà fins al 4,7%
La millora del creixement no evitarà, però, un nou repunt dels preus. L’FMI preveu que la inflació mundial se situï en el 4,7% aquest any a causa, principalment, de l’encariment de les matèries primeres.
Per al 2027, l’organisme espera que baixi fins al 4,1%. En el cas de la inflació subjacent, les projeccions són del 3,9% aquest 2026 i del 3,7% l’any vinent.
El Fons alerta especialment de l’impacte que els aliments més cars poden tenir sobre les llars i els països amb menys ingressos. Entre els factors de risc cita les alteracions en les rutes de transport, l’increment del cost dels fertilitzants, les restriccions a les exportacions i els episodis meteorològics extrems.
El boom de la IA també concentra riscos
Tot i considerar que la inversió tecnològica ha ajudat a sostenir l’activitat econòmica, l’FMI adverteix que l’auge de la intel·ligència artificial està concentrant una part important del creixement en un nombre reduït d’empreses, sectors i economies.
Aquesta dependència podria convertir-se en un factor de vulnerabilitat si el ritme d’inversió tecnològica es frenés o si les expectatives actuals no acabessin complint-se.
L’organisme també assenyala com a risc l’elevat endeutament públic de nombroses economies i avisa que un deteriorament de les condicions financeres podria fer que el creixement del 2027 acabés sent “materialment inferior” al previst.
Davant aquest escenari, l’FMI reclama preservar l’estabilitat financera, reforçar els comptes públics i facilitar l’activitat del sector privat, alhora que insisteix en la necessitat de cooperació internacional per afrontar unes tensions econòmiques que superen les fronteres estatals.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat