La Global Sumud Flotilla (GSF) ha anunciat aquest dimecres al vespre que ha travessat la “zona d’alt risc” en aigües internacionals, situada a partir de les 150 milles nàutiques de la costa de Gaza. És el mateix tram marítim on altres missions solidàries han estat interceptades per Israel malgrat navegar fora de les seves aigües territorials.
“Estem en alerta màxima. Hem entrat a la zona d’alt risc, l’àrea on flotilles anteriors han estat atacades o interceptades. Romaneu alerta”, ha advertit l’organització al seu canal de Telegram.
En les darreres hores, la flotilla ha denunciat un “increment de l’activitat de drons” i l’acostament de “diversos vaixells no identificats, alguns amb les llums apagades”. La tripulació ha activat els protocols de seguretat i les embarcacions sospitoses finalment s'han allunyat.
Moviments d’Israel i primeres intimidacions
La tensió s’ha incrementat de matinada, quan l’activista brasiler Thiago Ávila —a bord de l’Alma, un dels vaixells principals— ha informat de la presència d’un “vaixell militar israelià” molt a prop de les embarcacions Alma i Sirius. Segons el seu relat, la nau de guerra ha dut a terme “maniobres perilloses”, ha rodejat els vaixells i ha arribat a “danyar sistemes de comunicació”.
“Malgrat la pèrdua d’aparells electrònics, ningú no ha resultat ferit i seguim de camí a Gaza, per trencar el bloqueig i crear un corredor humanitari”, ha explicat Ávila. En un comunicat, la GSF ha confirmat que les forces israelianes haurien arribat a envoltar el vaixell líder durant sis minuts, i que un dels capitans va haver de fer una maniobra evasiva “per evitar una col·lisió frontal”.
Segons la ràdio pública israeliana Kan, l’Exèrcit ja es prepara per interceptar els més de quaranta vaixells del comboi i portar-los al port d’Ashdod, on els passatgers serien interrogats i posteriorment deportats. Informacions filtrades apunten que no totes les embarcacions serien remolcades i que algunes podrien ser enfonsades en alta mar, un escenari que dispara l’alerta sobre el desenllaç de la missió.
La posició del Govern espanyol
Espanya va enviar la fragata BAM Furor com a suport logístic, però Moncloa ha deixat clar que no entrarà a la zona de 120 milles nàutiques establerta per Israel com a “exclusió militar”. Fonts del Govern han remarcat que la nau “es troba en un radi operatiu per fer operacions de rescat si fossin necessàries”, però sense entrar en aquest perímetre.
“La missió de la flotilla és encomiable i legítima, però les vides dels seus integrants han d’estar per damunt”, han subratllat les mateixes fonts. Des de la flotilla, però, la resposta ha estat de condemna: “Per acció i omissió, el Govern espanyol es converteix en còmplice del que pugui succeir.”
A més, els organitzadors han denunciat que el Furor navega a una velocitat de creuer inferior a la que podria assolir i que, en el millor dels casos, no els podria assistir fins al migdia. “Això podria arribar tard, quan Israel hagi tornat a cometre un altre acte de pirateria en aigües internacionals”, han afirmat.
El paper d’Itàlia i l’acusació de “sabotatge”
El Govern italià també havia desplegat la fragata Alpino per acompanyar la flotilla. Però Roma ha anunciat que emetrà una crida per ràdio per oferir a les participants la possibilitat d’abandonar la travessia i tornar a terra abans d’arribar a la zona crítica.
La GSF ho ha interpretat com una renúncia i fins i tot com un obstacle deliberat: “Això no és protecció. És sabotatge. És un intent de desmoralitzar i fracturar una missió humanitària pacífica que els governs no han assumit.” L’organització insisteix que la missió continuarà i adverteix que la pressió de Roma només evidencia la manca de voluntat política.
La missió i els riscos
La Flotilla Sumud, amb origen a ports d’Espanya, Tunísia, Itàlia i Grècia, transporta ajuda humanitària destinada a Gaza. Els participants recorden que ja havien patit atacs amb drons i interferències durant escales a Tunísia i en alta mar. Paral·lelament, un altre vaixell, el Conscience, s’ha unit des d’Otranto a una altra columna de la Flotilla de la Llibertat, activa des del 2008.
Els organitzadors asseguren que els activistes coneixen els perills, però que són conscients de la seva missió.
El context polític
Israel acusa la flotilla d’“orquestrar provocacions” en comptes de contribuir a la fi del conflicte. En paral·lel, els Estats Units impulsen un nou pla de pau a l’espera de la resposta de Hamàs, i el papa Lleó XIV ha instat a evitar la violència i ha qualificat la missió de la Sumud com a expressió d’una “veritable emergència humanitària”.
Mentre el debat diplomàtic s’encalla, el mar es converteix en l’escenari més incert. Entre maniobres intimidatòries, drons i advertiments creuats, la flotilla continua avançant cap a les 120 milles nàutiques, el punt de no retorn on Israel ha actuat sempre amb mà dura.
