Els espanyols es desmarquen de les dues grans prioritats de la Unió Europea en aquesta legislatura: la defensa i el creixement econòmic. Si bé l’últim Eurobaròmetre publicat aquest dimecres situa aquests dos àmbits al capdavant del rànquing de prioritats en el conjunt de la UE, l’enquesta dona resultats diferents en el cas d’Espanya, on els ciutadans volen més atenció a l’educació i la sanitat pública. Preguntats per quines haurien de ser les prioritats de la UE per “reforçar” la seva posició al món, els ciutadans de l’Estat (un 42%) són els únics que situen en primer lloc l’educació i la investigació. En canvi, un 37% en el conjunt de la UE menciona la defensa i un 32% el creixement econòmic i industrial.
Per a la majoria de ciutadans d’Alemanya, França, Polònia i els Països Baixos la principal prioritat és la seguretat, mentre que a Itàlia, Portugal, Hongria i Grècia posen més el focus en l’economia, segons l’últim Eurobaròmetre.
En una segona pregunta sobre prioritats europees d’aquesta enquesta, Espanya també es desmarca de la resta del bloc comunitari. La gran majoria d’enquestats a la UE opina que el Parlament Europeu hauria d’abordar sobretot el cost de vida i les amenaces a la seguretat europea.
Els enquestats a l’Estat són els únics al club europeu que demanen com a principal reivindicació més suport de l’Eurocambra a la sanitat pública (43%). La inflació i el cost de la vida (42%) i el suport a l’economia i la creació de llocs de treball (38%) són els altres dos àmbits que assenyalen. Per tant, la seguretat i la defensa no està entre les seves prioritats, com a la resta de la UE, si bé és un tema que ha ascendit a la cinquena posició des de l’anterior Eurobaròmetre d’hivern.
L'Eurobaròmetre publicat aquest dimecres es va realitzar a la primavera, entre el 5 i el 29 de maig i es va centrar en les opinions dels ciutadans europeus sobre les prioritats de la Unió Europea (UE) i el seu desenvolupament futur.
Pressupost de la UE a llarg termini
Brussel·les arrenca aquest curs polític les negociacions sobre el pròxim marc financer plurianual de la UE per a 2028-2034. La majoria dels enquestats (78%) defensen augmentar els projectes que es financen de forma conjunta per la UE i augmentar els recursos propis del bloc (73%) per reduir les contribucions directes que fan els estats membres al pressupost comunitari.
A més, el 85% dels ciutadans de la UE es mostra a favor de condicionar la concessió de fons europeus als estats al respecte de l'estat de dret i els principis democràtics.
Actituds envers la UE
L'estudi revela que la percepció positiva de la UE ha augmentat, amb un 72% dels enquestats que consideren que la UE té un impacte positiu en les seves vides.
La majoria dels enquestats (73%) creuen que la pertinença a la UE ha beneficiat al seu país. Els principals motius per a aquesta percepció positiva són la contribució de la UE a la protecció de la pau i la seguretat, la millora de la cooperació entre els estats membres i el foment del creixement econòmic.
A les portes del 40è aniversari de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, que es complirà el pròxim 1 de gener del 2026, gairebé vuit de cada deu ciutadans de l’Estat consideren que Espanya s'ha beneficiat de la pertinença a la UE (76%).
