Una família ha portat als tribunals el cas d’un home de 76 anys mort després d’un procés assistencial que, segons la reclamació, va arribar massa tard i després de més de 40 visites al metge. El jutjat contenciós administratiu competent ha admès a tràmit una demanda per presumpta responsabilitat patrimonial contra el sistema públic de salut, amb el focus posat en un retard en el diagnòstic que hauria condicionat decisivament l’evolució de la malaltia.
La reclamació, segons explica el despatx Sires Abogados, la presenta el fill del pacient i assenyala que durant anys no es van activar les proves clau que, per historial i símptomes, s’haurien d’haver considerat. El text defensa que, malgrat antecedents i molèsties recurrents, no es van fer les colonoscòpies de control previstes als protocols ni altres exploracions complementàries que permetessin descartar a temps una patologia oncològica.
Més de 40 visites al metge durant 6 anys
Segons la demanda, el pacient arrossegava problemes digestius des del 2010, incloent-hi pòlips al còlon que requerien seguiment periòdic. Tot i això, la revisió programada per al 2018 no s’hauria realitzat. Entre el 2018 i el 2024, sempre d’acord amb l’escrit, l’home va acudir en una quarantena llarga d’ocasions (almenys 42) a diferents centres del Servei Andalús de Salut (SAS) per dolor abdominal persistent i altres símptomes, sense que s’impulsessin proves per aclarir-ne l’origen.
El punt d’inflexió, segons el relat jurídic, va arribar el maig del 2024, quan una nova visita a Urgències va acabar amb una colonoscòpia urgent. La prova va confirmar un càncer de còlon en estadi IV, amb metàstasi hepàtica, pulmonar i peritoneal. El diagnòstic, ja en fase avançada, va descartar una opció curativa: el pacient va ser derivat a Oncologia amb indicació de quimioteràpia pal·liativa, va acabar ingressant a cures pal·liatives i va morir l’agost del 2024.
La demanda sosté que el retard va comportar una “pèrdua real d’oportunitat terapèutica” i un agreujament progressiu de la malaltia. El procediment es fonamenta en la normativa que regula la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques quan el funcionament dels serveis provoca un dany efectiu, i ara es troba en fase processal, pendent de la pràctica de proves pericials, documentals i testificals. El lletrat José Antonio Sires defensa que el cas va més enllà d’un simple “retard administratiu” i posa el focus en la resposta assistencial al llarg dels anys.