El PSOE obtindria el 32,7% dels vots i aconseguiria nou punts d’avantatge respecte al PP, que es quedaria amb el 23,7% en cas de celebració d’eleccions immediates, segons el baròmetre del CIS del setembre. L’estudi mostra una recuperació de 5,7 punts dels socialistes respecte al juliol quan, després de l’esclat del ‘cas Cerdán’, li atorgava un 27% dels suports, només mig punt més que al PP. Per contra, els populars perden 2,8 punts respecte al 26,5% d’intenció de vot del baròmetre de juliol. Vox es manté com a tercera força amb el 17,3% de les paperetes, 1,6 punts menys que al juliol. Sumar, amb un 7,9% d’intenció de vot, rep una dècima més que a l’últim estudi, i Podem, amb un 4,3%, en perd una.
Pel que fa als partits independentistes, el baròmetre de setembre estima que ERC rebria el 2,1% dels vots a tot l'Estat, el mateix que al mes de juliol, mentre que Junts perdria dues dècimes i es quedaria amb el 0,8% de les paperetes. Al País Basc, Bildu obtindria l’1,1% dels sufragis i superaria el PNB, que es quedaria amb el 0,6%. El partit d’Alvise Pérez, Se Acabó la Fiesta, perdria una dècima i es quedaria amb una intenció de vot de l’1,6%.
L’estudi es va fer entre l’1 i el 6 de setembre a través de 4.000 entrevistes i després de l’aturada de l’estiu. Durant el mes d’agost no hi va haver baròmetre i l’última estimació de vot datava de juliol, quan les informacions polítiques gravitaven al voltant dels suposats casos de corrupció. En canvi, el baròmetre del mes de setembre es va elaborar després de l’onada d’incendis que ha afectat diverses comunitats autònomes de l'Estat, i amb el debat sobre la responsabilitat en la seva gestió.
De fet, el baròmetre també pregunta per la preocupació respecte a aquests incendis. Un 65,1% dels enquestats assegura que li preocupen “molt”, i un 29,8% que li preocupen “bastant”. Un 8,8%, a més, diu que ell o la seva família han estat afectats pels incendis, i un 69% creu algú de la seva família podria veure afectat en el futur.
Pel que fa a les competències en la seva gestió, el 41,1% considera que han de continuar en mans de les comunitats autònomes, mentre que un 37,9% creu que la lluita i prevenció ha de passar a ser competència del govern espanyol. I respecte a la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de signar un pacte d’Estat sobre aquesta qüestió, el 75,1% ho veu “necessari”, mentre que només l’11,3% ho considera innecessari i un 8,6% diu que depèn de l’evolució de la situació.
De nou, el sondeig recull la disjuntiva entre la percepció de la situació econòmica personal i la percepció sobre l’economia del país. Un 65,3% dels ciutadans afirma que la seva situació econòmica personal és “bona” (61,1%) o “molt bona” (4,2%), i només un 21,2% diu que és “dolenta” (15,6%) o “molt dolenta” (5,6%).
Però quan es pregunta per la situació econòmica general d’Espanya, només un 33,5% diu que és bona (30,1%) o “molt bona" (3,4%), mentre que 55% diu que és “dolenta” (37,5%) o “molt dolenta” (17,5%).
Habitatge i immigració, principals problemes
L’habitatge supera la immigració com a principal problema dels ciutadans. Segons el baròmetre, apareix en el 30,4% de les respostes múltiples -els enquestats poden assenyalar tres problemes- i supera la immigració, que se situa en segon lloc amb el 20,7% de les respostes. Després van els problemes relacionats amb la feina (17,1%), el “mal comportament dels polítics” (16,9%), els “problemes polítics en general” (15,9%), la crisi econòmica (14,9%), i “el govern i partits” (14,5%).
Després va l’atur (14,2%), la corrupció (10,9%), i la sanitat (10,8%). “Els extremismes” (6,7%), el paper dels mitjans de comunicació i la “difusió de boles” (3%) i el racisme (1,8%) es troben entre la part mitjana del llistat.
La independència de Catalunya només apareix en el 0,4% de les respostes, per sota d’”els nacionalismes” (0,5%) i “els estatuts d’autonomia” (1,7%).
Sánchez, el president preferit, i Abascal supera Feijóo
Pedro Sánchez es manté com el president que més ciutadans volen a la Moncloa. Segons el CIS, així ho apunten el 24,8% de les respostes. El segon del llistat és el líder de Vox, Santiago Abascal, amb el 10,8%. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, queda en tercera posició amb el 9,7% de les respostes perquè part de l’electorat apunta a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (3,2%). Amb tot, la quarta és la líder de sumar, Yolanda Díaz (4,8%). El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, obté un 2% de les respostes, Alvise Pérez un 1,1%, Irene Montero un 1% i Ione Belarra un 0,6%.
Tots suspenen
Pel que fa a la nota que els ciutadans els atorguen, tots suspenen. El més ben valorat és Pedro Sánchez, amb un 4,23, seguit de Yolanda Díaz, amb un 4,13. Alberto Núñez Feijóo es queda amb un 3,55, i Santiago Abascal tanca la llista amb un 2,93.
Malgrat que Sánchez és el més ben valorat, el CIS recull que genera poca confiança entre els ciutadans. En concret, un 46% dels enquestats diu que no li té “cap” confiança, i un 22,9% que n’hi té “poca”. Només un 21,1% diu que li té “bastanta” confiança, i un 8,5% “molta”.