Un home va haver d’esperar gairebé un any i mig per ser atès per un uròleg tot i patir dolors constants a la zona de la pròstata. Quan finalment va ser explorat, el diagnòstic va revelar un càncer de pròstata greu que va requerir radioteràpia i castració química per frenar l’avanç del tumor. L’afectat denuncia que durant tot el procés hi va haver “desorganització, falta de compromís, negligència, descoordinació entre serveis, falta de control de temps en la gestió de les cites, errors i fallos” al centre hospitalari.
Segons ha publicat el diari 'Las Provincias', el cas ha estat analitzat pel Consell Jurídic Consultiu (CJC), òrgan consultiu de la Generalitat Valenciana, que qualifica la situació com una “demora injustificable” i insta la Conselleria de Sanitat a indemnitzar el pacient amb 3.000 euros.
514 dies d'espera per tenir cita amb l'uròleg
El pacient va acudir per primera vegada al seu centre de salut el gener de 2022, quan la seva metgessa de família el va derivar a l’especialista. No obstant això, no va ser atès per l’uròleg fins al maig de 2023, és a dir, 514 dies després de la primera interconsulta.
Durant aquest temps, l’home va tornar diverses vegades a la seva metgessa per reclamar la visita, sense obtenir resposta. Davant l’empitjorament dels dolors i la manca de cita, va decidir presentar-se personalment a l’hospital, on finalment li van assignar visita per al 23 de maig de 2023.
Després d’aquesta primera consulta, l’especialista va demanar noves proves i va programar una biòpsia per al juliol, que no es va arribar a fer. La intervenció es va ajornar fins al 25 d’octubre, fet que va portar el pacient a presentar una queixa formal davant el Servei d’Atenció al Pacient.
Radioteràpia i castració química per frenar el tumor
La biòpsia, realitzada finalment a l’octubre de 2023, va confirmar un adenocarcinoma de pròstata de grau 3 sobre 4 i un nivell d’agressivitat 8, considerat avançat i d’alt risc. Els serveis sanitaris van recomanar radioteràpia i castració química, tractaments que es van dur a terme a l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO) i que van concloure el 12 de gener de 2024.
Els informes mèdics inclosos a l’expedient apunten que la demora es va deure a “falta de recursos de personal”. Tot i això, la Inspecció de Serveis Sanitaris sosté que “no li han perjudicat en quant a pèrdua d’oportunitat en l’atenció al seu problema de salut, ja que no s’ha vist afectat el pronòstic de la seva malaltia”. En la mateixa línia, l’informe de Promede conclou que “el temps de demora entre l’inici del diagnòstic i l’inici del tractament no va influir en el pronòstic oncològic del pacient. Des del punt de vista estrictament mèdic es va complir amb la llei”.
El pacient, però, assegura que l’espera li va generar “depressió, angoixa, ansietat, insomni, molèsties urinàries i risc acumulat per la falta de prevenció, que van determinar un diagnòstic més greu del que hauria estat”. Inicialment reclamava una indemnització de 36.237 euros, però el CJC va determinar que la compensació adequada era de 3.000 euros, atenent els informes mèdics i la jurisprudència vigent.
El dictamen recorda que, segons el Tribunal Suprem, “no resulta suficient l’existència d’una lesió si no és possible atribuir-la a una o diverses infraccions de la llei” i que “no es pot apreciar la infracció, per molt trist que sigui el resultat produït”. Tot i això, el Consell Jurídic conclou que “hi va haver una demora injustificable en el tractament del pacient, plenament imputable als serveis sanitaris”, que li va ocasionar “danys morals com angoixa, neguit i insomni”.
Finalment, l’informe també assenyala que l’hospital assegura haver enviat cartes de citació que el pacient afirma no haver rebut. El CJC rebutja que aquesta circumstància pugui justificar el retard: “L’Administració no pot emparar-se en un presumpte desconeixement de les causes de la demora per justificar el seu retard. Hi havia altres vies per contactar amb el pacient i programar la consulta”.