Continua la polèmica a Lleida amb l'empadronament a la ciutat. Una sentència del Contenciós Administratiu número 1 de Lleida anul·lava ahir el protocol d’empadronament posat en marxa per l’equip de govern del PSC-Units, aprovat el novembre del 2023 i modificat l’abril del 2024, donant la raó així al grup municipal d'ERC.Aquesta sentència obliga la Paeria a empadronar okupes sense consultar el propietari, cosa que abans s'exigia quan algú volia empadronar-s'hi sense disposar de títol jurídic, com un contracte de propietat o de lloguer.

Cal recordar que el govern del PSC va aprovar aquesta mesura el novembre del 2023 per evitar l'empadronament automàtic d'okupes. La sentència remarca que no hi ha cobertura jurídica perquè la Paeria hagi de concedir una audiència prèvia amb un tercer, ja que “la inscripció al padró és un dret” i una obligació.

Davant d'aquesta decisió del jutjat, el govern municipal va emetre ahir un comunicat afirmant que "respecta la sentència, però reitera la necessitat de disposar d'un sistema de garanties per gestionar el procediment, en cas que la persona sol·licitant no presenti proves que acreditin el lloc on resideix". Per aquest motiu, l’Ajuntament analitzarà el contingut de la sentència i la seva possible apel·lació.

Cal recordar també que fa uns mesos l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, denunciava l'existència de "màfies" i "pràctiques corruptes" relacionades amb el procés d'empadronament a la ciutat on s'havien detectat casos on "determinats col·lectius i alguna empresa" estarien cobrant per empadronar a persones que, en realitat, no resideixen a Lleida.

Aquestes declaracions arribaven després de diverses crítiques d'entitats socials amb la campanya 'Lleida pel padró' que acusaven l'Ajuntament de ficar traves al dret d'empadronament, especialment per a persones en situació de vulnerabilitat. Aquestes entitats, entre les quals hi ha la PAH Lleida, Fruita amb Justícia Social, Òmnium, el Sindicat de l'Habitatge, la Comissió de drets Humans del Col·legi de l'Advocacia de Lleida o formacions polítiques com la CUP, ERC i el Comú, que asseguren que la situació és causada per la manca de cites a l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC), la no resolució dels expedients dins el termini legal de tres mesos, la sol·licitud de documentació que no exigeix la normativa estatal o l'exigència d'un període previ de residència a la ciutat.

Des de l'1 de gener de 2025 fins avui s'han donat d'alta al padró de Lleida un total de 5.195

La tinenta d'alcalde de Bon Govern, Carme Valls, va assegurar ahir que “aquest és un govern municipal que posa ordre garantint les normes i seguint la legalitat vigent” i va explicar que des de l’1 de gener de 2025 fins avui, s’han donat d’alta al padró municipal d’habitants del municipi de Lleida un total de 5.195 persones.

L’Ajuntament està adherit al Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya i n’és una de les institucions impulsores, juntament amb el departament d’Igualtat i Feminisme i diversos dels ajuntament dels municipis més grans de Catalunya. Els protocols municipals d’empadronament de Lleida compleixen amb tots els requisits que fixa el document per a garantir la inscripció de les persones i el seu accés als drets bàsics.