Sílvia Orriols: “El problema no és que Ripoll controli el padró, és que a tota Catalunya no es controla”

Entrevistem a Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll per Aliança Catalana. La seva proclamació com a alcaldessa va ser tota una sorpresa per tota Catalunya. Avui coneixem les seves idees.

Com va ser el moment de ser proclamada alcaldessa? Portava la barretina del seu avi. 
Va ser bastant impactant perquè realment esperàvem que pactessin. La nostra idea era que passaríem a l’oposició, malgrat haver guanyat les eleccions. Ni en les nostres millors previsions havíem valorat governar Ripoll. En campanya electoral sí que vam veure que la ciutadania ens donava suport i que podríem fer un bon paper, però mai ens podríem imaginar que podríem guanyar unes eleccions. Passar d’un regidor a sis era bastant improbable, però evidentment l’objectiu quan ens vam presentar era algun dia poder aplicar les polítiques que defensàvem i, per tant, estem molt satisfets d’haver pogut guanyar aquestes eleccions. 

No heu pogut aprovar els pressupostos. Què creu que ha fallat en aquests pressupostos per no tenir l’aprovació de la majoria?
Bé, jo crec que les altres formacions polítiques després dels cordons sanitaris, després d’estigmatitzar-nos durant tots aquests anys… No es poden permetre aprovar-nos uns pressupostos a Aliança Catalana. Des del minut 0 érem molt conscients que els pressupostos no s’aprovarien. Així i tot, els vam fer perquè havíem de traçar durant l’any 2024 la planificació i a on dirigíem les partides. No passa res per no haver-los aprovats, no és cap drama, realment amb els pressuposts prorrogats no és cap drama, tenim marge de maniobra per poder fer redireccions de partides i modificacions de crèdit a base de decrets de batllia sense passar per sala de plens, sí que algunes coses les haurem de passar per sala, però en aquest sentit estem tranquils perquè tot el que fem, ho fem en benefici dels ripollesos, ells han demostrat el contrari, per tal de perjudicar-nos a nosaltres estan disposats a perjudicar el conjunt de ciutadans. Tenim la consciència tranquil·la, estem fent les coses bé dins les nostres possibilitats i penso que el poble de Ripoll ho sabrà valorar. 

Què va suposar per vostè, que es declarés per unanimitat ‘persones non grates’ als tres terroristes vius?
Aquesta moció que vam aprovar ara ja l’havia presentada jo quan era regidora i tota la resta m’havia votat en contra. Aprofitant que ara teníem la Batllia vaig voler tornar a recuperar-la, perquè penso que va ser un error gravíssim per part de la resta de regidors i els hi volia donar l’oportunitat d’esmenar aquell error. Suposo que no es van veure en cor de tombar-me-la davant de la pressió popular dels ripollesos. És un petit triomf, però amb molta força simbòlica. Penso que a nivell de ciutadans és molt present la indignació que ens va generar l’acte terrorista. 

Com ha quedat la polèmica dels padrons?
Jo crec que durant anys i panys els diferents governs que hi ha hagut, no només pel que fa a Ripoll sinó també a nivell català, han prioritzat augmentar el cens municipal per poder tenir més ajudes i més subvencions a qualsevol preu. L’objectiu era créixer a qualsevol preu. Llavors crec que hi ha un descontrol absolut en el padró dels municipis amb uns fraus i unes astúcies impressionants; persones que s’empadronen en habitatges on no residiran mai per tenir accés a la nostra sanitat pública i poder demanar subvencions públiques. Això no ho podem permetre i per això implementem aquestes mesures de control i fiscalització. Volem comprovar i verificar les dades i veure que el padró se cenyeix al municipi. El problema no és que Ripoll controli el padró, el problema és que a mitja Catalunya no es controla. Ara porten la documentació, nosaltres la verifiquem, s’emet un informe jurídic i si es detecten indicis de sobreocupació, s’envia a la Policia a comprovar qui hi viu realment. Si existeix la sobreocupació, es denuncia a la Generalitat i si no hi viu allà, es desestima l’empadronament. Aquest control requereix uns dies. 

Quines problemàtiques de Ripoll s’ha anat trobat en aquests sis mesos dins de la Casa de la Vila?
Bé, n’hi ha moltes problemàtiques. Tenim problemes pel que fa a l’habitatge perquè no hi ha pisos de lloguer. Per cert, volíem arribar a un pacte amb la Fundació Eduard Soler per poder fer un bloc de pisos per gent jove i és un projecte que va ser tombat per l’oposició. També tenim un problema a nivell laboral, perquè molta gent jove no troba feina al nostre municipi i es veuen obligats a marxar. Jo sempre ho explico, de la meva aula, només en quedem quatre, la resta o són a Barcelona o són per Europa. Tenim una població realment envellida, que tenen dificultats i que sovint no troben suport del Consorci de Benestar Social. Estem mirant de dirigir partides municipals per poder millorar la qualitat de vida d’aquesta gent gran. Problemàtiques n’hi ha moltes: el tema de la immigració, la inseguretat, que moltes vegades va vinculada amb aquesta immigració, el tràfic de drogues que també va vinculat amb la immigració… Suposo que més o menys tenim les problemàtiques generalitzades arreu del territori. 

Què hi ha dels actes de cultura, comerç i oci? Quines idees té aliança catalana?
Evidentment, el nostre programa electoral inclou idees i propostes en tots els àmbits, a nivell cultural hem fet una aposta molt clara en la cultura catalana i en la defensa de les nostres tradicions. També hem implantat els jocs florals, hem recuperat la foguera de Sant Joan i estem intentant recuperar la festa dels Tres Tombs. D’iniciatives culturals n’hi ha moltes i això per nosaltres prioritari. A Ripoll el turisme mai ha acabat de funcionar i això òbviament ressent el comerç local. Avui en dia hi ha pocs comerços i els que hi ha tenen dificultats per arribar a final de mes i en aquest sentit treballem amb la Unió de Botiguers per poder revertir una mica la situació. 

Carles Campuzano va recordar-li que s’ha de garantir l’educació i la sanitat als menors. Vostè creu que Ripoll no la garanteix?
Jo crec que el que s’ha de garantir és que els nostres fills accedeixin a una educació en condicions. El que no pot ser és que cada mes arribin alumnes de “qui sap” quin país que no parlen català i que no tenen coneixements de cap matèria i aquests siguin introduïts a les aules dels nostres fills endarrerint el conjunt d’alumnes de l’aula. No pot ser que incentivem d’aquesta manera el fracàs escolar català, és inviable. Hem de garantir i protegir els interessos educatius dels nostres fills. Per fer-ho, probablement hauríem de frenar la immigració que contínuament arriba i contínuament modifica els projectes educatius. Costa molt fer classes en aquestes condicions. El que ha de fer la Generalitat és vetllar pels interessos dels nostres alumnes, que no ho està fent, i qui ha de garantir l’accés a l’educació és la Generalitat, no Ripoll. És competència seva.

S’ha reunit amb la Diputació de Girona? Hi ha projectes que vulguin desenvolupar junts?
Evidentment que tenim alguns tractes, sobretot per demanar subvencions, per poder desenvolupar projectes municipals. És evident que quan les instàncies o les administracions superiors estan governades per partits polítics que confronten directament les teves idees és molt difícil que retornin les subvencions, el tracte no és igual. 

On veu Ripoll en els pròxims tres anys? Com li agradaria acabar el mandat?
Com acabarà el mandat és difícil d’esbrinar per què la moció de censura sempre és aquí present. En qualsevol moment l’oposició pot decidir fer aquest govern de concentració antinatural i treure’ns el poder municipal. Estem satisfets del que hem fet en aquest poc temps i penso que els ripollesos valoren molt positivament el nostre treball.