Sandra Guaita ens rep a l’Ajuntament en plena Festa Major de Sant Pere per fer-nos balanç del primer any de mandat. Parlem sobre el pacte de govern que té Reus, sobre l’“escolta activa” i sobre els nous habitatges de Protecció Oficial, entre altres temes.
L’equip de govern de 15 regidors, ha aportat l’estabilitat que s’esperava en aquest primer any de mandat?
Sí. Al final el que buscàvem amb el pacte de govern és cercar els punts tenim en comú i que volen fer avançar la ciutat i el fet de treballar-los de forma conjunta dona molta estabilitat.
Quines accions queden per preparar la ciutat per la zona de baixes emissions?
Queden diverses accions. S’està treballant l’ordenança tant amb la ciutadania com amb els grups polítics, a més de treballar amb mesures complementàries perquè així tothom pugui accedir a la ciutat de manera més còmoda, amb aparcaments dissuasius, amb un desplegament més gran de la Ganxeta, amb el reforç del transport públic i amb un accés a la ciutat que sigui més amable pels ciutadans. Tots aquests treballs s’estan complementant amb l’ordenança i amb la definició definitiva de la zona de baixes emissions, que encara no tenim tancada.
Després d’un any d’“escolta activa”, quins problemes han presentat reusencs i reusenques?
Les necessitats de la ciutadania les coneixíem perquè fèiem feina abans de tenir l’alcaldia. La veritat és que són molt evidents i molt reclamades, altra cosa és que es fes cas anteriorment. La via pública, la neteja, la seguretat i l’habitatge tenen un gran impacte en la ciutadania i són les reclamacions més importants. S’està treballant amb els ciutadans i ciutadanes per tirar-les totes endavant.
Com encara Reus l’estiu? Ja s’han vist accions com la de l’ampliació d’una setmana a la temporada de piscines.
En termes de neteja, l’estiu passat ja es van fer plans intensius per reforçar la neteja, però no volíem que fos puntual i ara ho hem convertit en permanent. Ara, a l’estiu, hi ha un reforç per la neteja i per les piscines. Estem treballant en els refugis climàtics, i presentarem tot perquè la ciutadania conegui quins són els serveis que té disponibles per l’estiu. Pel que fa a l’ampliació de les piscines era una reclamació molt gran, perquè no tenia sentit que acabés la temporada sense que comencessin els col·legis.
Reempresa, Reus Espais Vius… Esteu aconseguint mantenir vius els negocis de Reus amb totes aquestes polítiques? Quins comentaris rebeu dels comerciants sobre l’estat dels comerços locals i petits de Reus?
Més enllà d’aquestes campanyes específiques, treballem amb grans accions de ciutat que puguin impactar en el dia a dia dels comerciants. Per exemple, la campanya de Nadal va ser molt potent i va aportar un flux de gent molt gran, no tan sols en el vessant del comerç i la restauració, sinó també en el vessant turístic. Després, amb el Festival Roses de Reus, també es van fer accions especials amb el sector de la restauració. Es treballa també amb el sector comercial amb la Fira Modernista, per exemple. Distribuïm campanyes al llarg de tot l’any, sense abandonar les campanyes tradicionals que ja teníem.
Aquest juny s’ha penjat per primer cop a la història una bandera LGTBIQ+ a l’Ajuntament. Què representa això per vostè com a alcaldessa?
Una vocació activa ha provocat aquesta fita. Es penjava fins ara a la Casa Rull, però vam decidir donar-li la visibilitat que es mereix i per això es penja des de l’Ajuntament. Volem reivindicar que la nostra ciutat és una ciutat respectuosa i inclusiva i, per tant, s’ha de visibilitzar tot el col·lectiu, per tal que aquests discursos d’odi que alguns mouen quedin totalment difosos. Tot això acompanyat de diferents campanyes com la de “Lliures de ser, estar i estimar”. Des de l’Ajuntament lluitem perquè sigui una ciutat respectuosa i del segle XXI.
Per on es continuarà treballant per tenir un habitatge assequible després d’una promoció de 132 habitatges de protecció oficial?
Nosaltres hem fet diferents accions. Hem impulsat un nou servei d’habitatge que es traslladarà al costat de la biblioteca Xavier Amorós i, a través d’aquest, volem fer diferents accions com aquesta promoció de 132 habitatges. Una altra acció que voldríem impulsar és la rehabilitació d’habitatges. Fins fa dos mesos l’ajuntament no tenia cap protocol per comprar habitatges, rehabilitar-los i posar-los a disposició de la gent. Per primer cop a la història, tenim un protocol per comprar pisos de segona mà. La tercera acció que es treballa des del servei: les polítiques de subvencions al lloguer, perquè aquest any s’han donat quatre milions d’euros en polítiques de subvenció per temes d’habitatges i apostem per aquesta via. Finalment, els problemes del dia a dia, que els podran gestionar des del servei. Hem ficat el focus en el nou servei d’habitatge per fer aquestes quatre línies.
Sobre el pla general de barris “Reus 10”. Després de l’actuació al Barri Fortuny, quines altres actuacions hi haurà?
El Reus 10 és un pla de barris que tracta polítiques d’habitatge, arquitectòniques, econòmiques i socials. En altres barris que no són el Fortuny es fan polítiques socials i econòmiques. Pel que fa al Barri Fortuny, s’ha fet una escolta activa i hi ha diverses conclusions: es necessitaven polítiques d’urbanisme per millorar l’accessibilitat i polítiques d’eficiència energètica. En polítiques econòmiques, s’està mirant de desenvolupar accions comercials per poder ajudar a instal·lar més comerços en el barri.
Deia vostè: “Reus és la segona ciutat TIC de Catalunya pel que fa a ocupació de perfils tecnològics i des de l’Ajuntament treballem per reforçar aquest posicionament”. Redessa Innovació és un projecte gegant. Quines línies hi ha contemplades pels pròxims tres anys per continuar amb aquest desenvolupament?
En primer lloc tenim una base gegant que és Redessa, que sense aquesta base no es podria desenvolupar res, perquè fa 30 anys que està actuant. Des de Tecnoredessa s’està treballant amb diferents àmbits, com pot ser atraure empreses del sector TIC o d’altres sectors s’instal·lin a la ciutat, com farà T-Systems. Amb l’àmbit d’incubadores verticals, en tenim una del sector de Food Tech. Tenim un hub del sector Food Tech adreçat a l’agroalimentari i a la tecnologia i com convergeixen i fan acció conjunta; i l’altra incubadora vertical treballa amb la intel·ligència artificial en el vessant local, és a dir, com l’I.A. impacta en els ciutadans i ciutadanes, però de forma positiva. Es treballa amb la quàdruple hèlix (administració pública, empreses, universitat i ciutadania) per fer campanyes de captació i retenció de talent. També en la innovació en les polítiques públiques. Tot això suma per poder presentar-nos a la convocatòria de Ciudades de la Ciencia y de la Innovación, la Red Innpulso i formar part d’aquesta xarxa de ciutats estatals que treballen des del vessant de la ciència i la innovació com a eina fonamental pel present i el futur.
Les primeres festes de Sant Pere van agafar-li molt aviat. Ara sí, com es viuen les Festes de Sant Pere com a alcaldessa?
Soc una fan absoluta de les festes majors, tant de Sant Pere com de la Misericòrdia. M’emociono molt, perquè vivint-ho com a alcaldessa vas a molts més actes i és tot molt intens. Si ets de la ciutat i estàs i ho gaudeixes, és tot impressionant.
L’exemple de Funecamp es podrà aplicar a l’Àrea metropolitana? Amb quins serveis creu que funcionaria?
Sí, de fet Funecamp, és un exemple més de feina metropolitana; l’APP de seguretat també ho és. Treballem en polítiques de transport, d’habitatge, de territori i d’energia i tot això queda englobat en les comissions de l’Àrea Metropolitana. Des del grup impulsor ho estem liderant i volem definir el document de treball que ens permeti dir com avancem com a Àrea Metropolitana.
Van ser les eleccions catalanes i un dels temes més importants va ser el dels aeroports. Quina opinió tenen des de Reus? Com voldríeu que fos la infraestructura?
Nosaltres pensem que l’aeroport de Reus ha de ser una peça fonamental en les infraestructures de Catalunya. A Barcelona hi ha un cert centralisme i les infraestructures del territori semblen grans desconegudes i són infrautilitzades. Pensem que Reus i Girona han de tenir un paper fonamental en aquest desplegament aeroportuari i ho reivindiquem així. Pensem que el nostre aeroport té moltes potencialitats i que està infrautilitzat. Continuarem reivindicant que pot tenir molt més ús, perquè no només ha d’anar destinat al turisme, sinó també ha de tenir un ús pel sector econòmic, pensem que som la segona Àrea Metropolitana de Catalunya.
És Reus una ciutat del segle XXI?
Reus és una ciutat del segle XXI perquè té ADN del s.XXI i perquè sempre ha estat una ciutat avançada a la seva època. Hem de ser conscients que l’Ajuntament ha d’acompanyar a la ciutadania perquè sigui així i durant molts anys, l’Ajuntament no ho ha fet. Crec que ara l’Ajuntament està compassat amb les empreses, el coneixement i la ciutadania per ser una ciutat del segle XXI.
