Josep Pallarès, Rector de la URV: “Hem de ser capaços de pensar en gran”

Josep Pallarès va rebre el 57.7% dels vots ponderats a les darreres eleccions de la URV i s’ha convertit en la màxima autoritat universitària a Tarragona. Afrontarà en primera persona els grans reptes que la universitat té al seu davant per la implicació que la institució té en tots els aspectes de la societat.

Quatre pinzellades sobre el nou rector

Josep Pallarès va néixer al Perelló el 1967 i es va llicenciar en Física a la Universitat de Barcelona. El doctorat el va fer al departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’any 1991 es va incorporar a la URV on des del 2009 és catedràtic de Tecnologia electrònica.

El bagatge professional de Pallarès l’ha portat a exercir com a Director General d’Universitats (2016 i 2019) i Director General de Planificació d’Universitats i Investigació de la Generalitat de Catalunya.

Va ser vicerector de Política Acadèmica i del PDI (2014 – 2016), Vicerector de Personal Docent i Investigador (2008 – 2014) i Vicerector de Transferència i Innovació (2006 – 2008), a banda de director del Departament d’Enginyeria electrònica, Elèctrica i Automàtica (2000 – 2006).

Just abans de ser elegit rector de la URV s’ha dedicat a la investigació de cèl·lules solars orgàniques i polimèriques. És membre del grup d’investigació Nanoelectronics and Photonic Systems, autor de més d’un centenar de publicacions a les revistes internacionals indexades més prestigioses i ha estat investigador principal en projectes nacionals i de la Unió Europea.

Havent ocupat aquests càrrecs tan importants en la seva carrera professional, presentar-se a les eleccions de la URV era el següent pas lògic?

Imagino que hi va haver poca gent que es sorprengués quan van saber que em presentava a una candidatura. Pas lògic? No, perquè hauria pogut no presentar-me, però ho he fet pel sentit de la responsabilitat que m’ha acompanyat durant els meus 30 anys de carrera.

Quins són els grans reptes que juntament amb el seu equip afrontaran al llarg dels propers anys a la URV?

En els 30 anys de vida de la universitat, cada rector i rectora ha assumit reptes importants, fent que la institució donés passos endavant, tot i que ja sabem que les dinàmiques universitat són molt lentes. En aquest sentit, recullo l’experiència que hi ha hagut en aquests 30 anys i faré el possible per impulsar-la endavant, afrontant els reptes tant a nivell intern com extern.

Quin són els reptes principals a nivell intern?

El principal és el relleu generacional del professorat i del personal administratiu i de serveis.  Penso en el professorat lector, que no té plaça permanent però té un doctorat, una trajectòria post-doctoral, però no una plaça permanent. Estem parlant de persones que tenen més de 40 anys. Aquest relleu generacional és el repte n. 1.

A nivell dels estudiants l’estímul és assegurar la millor formació a nivell de grau i màster perquè sigui una formació homologable a qualsevol altra universitat catalana, espanyola o internacional. Els nostres alumnes tenen un nivell formatiu bo. És cert que parlant amb empreses d’alguns àmbits concrets diuen que els alumnes haurien de saber X o haurien de tenir determinades competències i per tant, estem disposats a millorar alineant les demandes de formació tal i com van evolucionant. Hem de fer evolucionar les metodologies, els continguts i capacitats dels nostres alumnes. Aquest és un altre gran repte intern.

I a nivell extern?

Hem de pensar en les relacions amb el teixit empresarial, tècnic, cultural. Hem de ser motor, crear estratègies conjuntes amb institucions, Ajuntaments, Cambres de Comerç, per tenir una tàctica comuna com a regió del coneixement que sumi totes les forces en la mateixa direcció i ben alineades, avancin en un mateix sentit.

A les reunions i trobades que he tingut amb institucions i empreses he vist la demanda de la societat: que la universitat faci el paper de ròtula, de punt en comú a partir del qual puguem construir el discurs que necessitem.

Sovint s’ha dit que hi ha un allunyament entre els estudis universitaris i el món laboral real. Què en pensa?

Jo crec que hem de minimitzar aquest allunyament social. Hi ha una dada claríssima: a major formació, major inserció laboral. Els doctors tenen més inserció laboral que els màsters, els màsters més que els graduats i així tota la cadena. Per tant, des del punt de vista laboral, la formació universitària fa que les probabilitats de tenir un treball qualificat siguin molt més grans. Estem formant persones perquè s’insereixin al mercat laboral i contribueixin a fer avançar la societat.

El Consell Assessor de la URV juga un paper important en aquest aspecte?

Sí, el Consell Assessor és la veu de la societat civil a la vida universitària. Està format per persones provinents de l’empresa, del professorat i dels estudiants, que parlen de tot el que va sorgint de nou. Els graus, els màsters, són titulacions vives que han d’adaptar-se a les necessitats canviants. El sistema que tenim ara el podem fer a mida perquè estigui el més actualitzat i adaptat a les necessitats de la societat i de les empreses.

La recerca i investigació que es fa des de la Universitat fa avançar la societat en molts aspectes. Fins a quin punt la Universitat és capaç de preveure el futur i encaminar-lo?

Al 100%. Aquesta és la definició de recerca. Sempre els hi dic als estudiants de doctorat que estiguin tranquils perquè la formació que tenen del camp específic que estan treballant, no hi ha ningú més del món que la tingui, i això els fa els experts mundials en aquell camp. Quan parlem de la importància que es dona a les publicacions en revistes indexades, és una forma de reconèixer internacionalment el que s’està fent en qualsevol camp del coneixement. Aquesta és la definició de recerca.

Els professors tenim l’obligació de transmetre coneixement, ajudar els alumnes a adquirir capacitats, habilitats i competències que es corresponen als seus màsters; però a més, tenim l’obligació de generar coneixement i quan generes alguna cosa vol dir que crees quelcom que abans no existia i per tant, en qualsevol camp del saber, estem contribuint.

En aquest moment tenim, entre alumnes i professors, més de 2.000 persones fent la seva tesi doctoral. És una població completa dedicada a generar coneixement.

I pel que fa a la recerca aplicada? Perquè les conclusions de les innovacions i les noves descobertes ha de poder aplicar-se perquè siguin útils.

La recerca aplicada és aquell coneixement que fem arribar a les empreses, a la societat, al món cultural. Aquí tenim químiques, museus, editorials, som un territori molt ric i el que ens ha d’ocupar és que siguem capaços de generar coneixement perquè les empreses se’n beneficiïn i aquesta generació de coneixement repercuteix a la societat.

L’escenari ideal es que tot vagi avançant a bon ritme, però tenim factors externs com ara les successives crisis econòmiques, la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, com us afecten?

Doncs com a la resta de la societat. La URV som una institució amb 15.000 estudiants, 3.000 treballadors i estadísticament som prou grans per tenir els problemes que poden tenir altres empreses. Començant per factors com la pujada del preu de l’electricitat i continuant per qualsevol altre aspecte imaginable. Sempre anem a parar a l’infrafinançament històric de la institució universitària.  Hem hagut d’adaptar processos i metodologies, que potser s’haurien aplicat en 10 anys, en només 2, perquè les circumstàncies externes ho han imposat i el nostre procés d’adaptació ha sigut obligat per aquesta acceleració a tots nivells.  Però com que l’ampolla es pot veure mig buida o mig plena, nosaltres preferim veure-la mig plena i quedar-nos amb aquelles adaptacions que han sigut útils per avançar. En tot cas, tenim els mateixos problemes que la resta de la societat.

La URV té les seves seus molt disperses: des del Vendrell fins a Tortosa i ara també, Vilafranca del Penedès.  Aquesta dispersió geogràfica no és un problema afegit a l’hora de gestionar recursos?

Aquesta dispersió forma part del nostre ADN. En el seu dia es va prendre la decisió de fer una universitat distribuïda i aquest és un fet amb el que convivim. Des del oment zero tenim aquesta condició diferenciada i n’hem de treure rendiment potenciant els elements positius que té.

Jo crec que ens singularitza i ens posiciona com a universitat líder a l’hora de valorar aquesta implantació territorial com a motor de generació. Som una universitat que té relació amb 4 Cambres de Comerç: Tarragona, Reus, Valls i Tortosa i ara al Penedès. Aquesta descentralització ha d’aportar avantatges perquè representa enriquiment, diversitat, presència territorial, interculturalitat. La qüestió és el que ens uneix i posar en valor aquests elements diferencials.

Què farà la URV a Vilafranca del Penedès?

Comencem la implantació d’un grau d’infermeria. S’han previst unes 600 noves places, de les quals 450 són públiques i 150 són privades. La URV n’ofertem una seixantena de les quals, una quarantena les posem a la nova seu de Vilafranca del Penedès. S’han donat les circumstàncies i les hem aprofitat.

Els reptes dels que hem parlat en aquesta entrevista són realment grans. Haurem de fer el seguiment de les futures novetats.

Penso que el més important és la implicació de tothom, perquè hem de ser capaços de pensar en gran i creure’ns que podem pensar en gran, amb objectius realistes que podem assolir. Som nosaltres qui hem de ser capaços de transmetre el coneixement i aquesta visió de futur. És imprescindible, ens ho hem de creure.