Jordi Llopart, alcalde de Creixell: “Ara ens podem dedicar a fer una determinada feina que no s’ha pogut fer aquests anys”

Què és la política per Jordi Llopart?

Per mi és una actuació de servei de cara a la gent. Ja porto uns quants anys en aquesta línia i tot es mou al voltant d’això si parlem de la política tal com ha de ser, no com a vegades s’interpreta.

Perquè va voler ser alcalde?

Perquè la gent m’ho va demanar. L’aleshores alcaldessa Rosa Maria Bertran, conjuntament amb la resta de persones, van dir que anés de cap de llista i des d’aquella legislatura l’any 2003 m’he anat presentant com a tal. Si la gent o el partit digués que es presentés un altre, no tindria cap problema en donar suport a la persona que escollissin.

Aquest serà el seu tercer mandat. Com l’encara?

Amb més tranquil·litat que aquestes últimes legislatures. Ho encaro millor perquè ara ens podem dedicar a fer una determinada feina que no s’han pogut fer aquests anys. A més, en el pacte de govern s’han incorporat els dos regidors d’ERC i això permet repartir una mica millor tota la feina que hi ha. Però més enllà que s’han de fer coses, ajuntant els programes coincidim en el fet que aquesta legislatura ha de ser d’organització del mateix Ajuntament perquè si no, no es tirarà res endavant. Hi ha projectes que són factibles i que iniciarem perquè es continuïn, ja que en 4 anys segurament no es podran acabar de fer, però han de marcar el futur de Creixell.

Encara és aviat, però, ja sap si es tornarà a presentar d’aquí a 4 anys?

És molt aviat, però ja ho he dit des de fa temps i és sabut per tothom que aquesta és la meva última legislatura.

Quins valors destacaria del seu govern?

Tot i que encara estem a l’inici, m’he emportat una sorpresa agradable i veig que som persones dialogants, que podem ser molt comunicatius i que podem treballar conjuntament i tirar endavant. Per mi la comunicació, el diàleg i el consens són tres parts molt importants per poder governar.

Creixell és el municipi amb el deute per habitant més elevat de tota la província de Tarragona. Es podrà reduir considerablement durant aquest mandat?

Aquesta és una dada que ha sortit publicada però que està mal calculada. L’import és correcte i ho tenim tot unificat en un crèdit de 7,5 milions d’euros i dos més petits que sumen 350.000 euros. Aquest préstec, unificat per l’Estat, encara és de l’endeutament de l’episodi que va viure Creixell del 2006 al 2011 i s’ha tornat en un crèdit bancari perquè s’ha aglutinat el deute amb 189 proveïdors que tenia l’Ajuntament en el seu moment. Es devien càterings, castells de focs, obres, llum, el Consell Comarcal… Ja hem pagat 5 milions d’euros i hem reduït el deute per habitant dels 3.500 euros als 2.500 actuals. És cert que continuem sent els més endeutats, però hem aconseguit eliminar aquest deute que pagàvem al 6% d’interès i ara el paguem a l’1,02%. És un bon estalvi.

Com es potencia econòmicament Creixell?

Apliquem el que jo li dic teoria domèstica: gastem el que tenim i el que podem gastar realment. Ens nodrim del que es nodreixen tots els Ajuntaments com els impostos i, a més, ara rebem integrem el fons que paga l’Estat a raó dels habitants que tenim i el fons de la Generalitat. Si ara féssim un equilibri d’ingressos i despeses, ens trobaríem que ingressem en impostos una mitjana d’uns 800 euros anuals per habitant i tenim una despesa de 1.050 euros. Aquesta diferència la compensem amb el que cobrem de l’Estat i la Generalitat, així que mentre no es retardin en els pagaments anirem compensant aquesta diferència.

Quins projectes seran una realitat durant els pròxims quatre anys?

Tirarem endavant tots els projectes que durant el 2018 i el 2019 s’han aprovat i ja es tenen els diners per dur-los a terme, com intervencions en diferents punts del municipi d’arranjaments i manteniment, zones verdes i jardins o la remodelació de la plaça Major que no s’ha pogut fer per qüestions administratives. Una altra inversió que hem de fer i serà bona pel municipi és la revisió del Pla General, que ens arregli tota la situació urbanística que tenim perquè puguem posar de peus a terra la situació de terrenys i de zona i puguem definir quin és el tipus de poble que volem per Creixell.

A part, ens haurem de moure en funció de les subvencions que vagin sortint per poder fer inversions. Si em pregunteu per macroprojectes, no en tindrem cap i crec que no els hem de tenir. D’altra banda, també hem de buscar inversors seriosos, no dels que acaben falsificant documentació, que si volen fer un Centre de Dia per la Gent Gran, se’ls hi facilitarà. Però s’ha de tocar de peus a terra i nosaltres a nivell pressupostari no tenim ni generem ingressos per fer determinades obres.

Queden pocs dies per l’inici de la Festa Major. Quines novetats hi haurà aquest any?

Diem que comencem el dia 19 i acabem el 28, però no és ben bé així. És veritat que aquesta vegada és una mica suau. Hi haurà activitats pels joves i la gent gran, se celebrarà el dia de Sant Jaume, però entremig i haurà un dia una cantada d’havaneres, un altre dia un cinema infantil, un altre el Carnaval Remullat i diverses coses petites que les fem durar i li donem més dimensió per l’època en què estem per tal que la gent gaudeixi més les coses. No estarem cada dia fent activitats i actes importants.

Per acabar, com veu Creixell d’aquí a 4 anys?

No és com el veig, sinó com el voldria veure. Crec que Creixell acabarà tenint tota la feina que nosaltres ens posem a fer seriosament i que anirà a revertir a totes les persones que viuen al poble. Hem apostat per deixar encarrilat un deute que encara durarà uns quants anys, per no apujar uns impostos que ja són alts, per unes infraestructures que millorin la nostra qualitat de vida i per fer actuacions des del punt de vista sostenible instal·lant llums LED, etc. Un conjunt de petites coses que hem de fer i dedicar al manteniment diari i que cada veí ho pugui veure. Amb això em sento satisfet.

⬇⬇⬇ AQUÍ PODEU VEURE L’ENTREVISTA SENCERA ⬇⬇⬇