Ione Montalvo encapçala la candidatura del PSC per Tarragona a les eleccions generals del 29 de novembre. Metgessa de professió i vinculada a la sanitat pública des del 2005, Montalvo fa el salt a la primera línia política després de més de dues dècades treballant en el sistema sanitari. La candidata socialista defensa la gestió del Govern de Pedro Sánchez, reivindica les inversions en sanitat i habitatge i aposta per reforçar els serveis públics, les pensions i les infraestructures. En aquesta entrevista, aborda alguns dels principals reptes de la demarcació i desgrana les propostes del PSC en matèria de sanitat, mobilitat, educació i drets socials.
Qui és Ione Montalvo i que pot aportar a la política una persona que ve del món de la gestió sanitària?
Vaig néixer al País Basc, a Zarautz, però fa 28 anys que visc a Catalunya. Soc metgessa i treballo a la sanitat pública des del 2005, quan vaig començar la meva carrera professional. Són 21 anys treballant a la sanitat pública. Crec que aquesta vocació de defensa dels serveis públics és el que puc aportar ara a la política, des d'un altre lloc.
Que ens hi juguem el 29 de novembre?
Ens hi juguem defensar la dignitat de la gent i la democràcia tal com l’entenem. Una democràcia sostinguda en un estat del benestar que asseguri la dignitat de les persones.
Tarragona continua tenint una dependència important dels hospitals de Barcelona. Què cal fer perquè la demarcació deixi de ser un territori sanitari de segona categoria?
Cal fer el que està fent el Govern de la Generalitat. Una inversió de 260 milions d’euros a l’hospital de referència de la província de Tarragona, per situar-lo al nivell que correspon a una província de gairebé un milió d’habitants, amb projeccions que apunten que superarem el milió d’habitants entre el 2030 i el 2034.
Però no es tracta només d’invertir en infraestructures. Construir és una declaració d’intencions, però hem de ser capaços d’aportar excel·lència, professionalitat i coneixement per donar resposta a les necessitats de salut de la província i de les comarques de Tarragona. L’objectiu és que els problemes de salut de la ciutadania es puguin resoldre aquí, al territori, amb la qualitat necessària, sense haver de marxar a Barcelona.
"Una inversió de 260 milions d’euros a l’hospital de referència de la província de Tarragona, per situar-lo al nivell que correspon a una província de gairebé un milió d’habitants"
Fa uns dies, el Parlament va aprovar per unanimitat dues resolucions per reclamar la trombectomia mecànica 24/7. Perquè no s'ha implementat?
Crec que, en lloc de mirar només el que ens falta, que és molt important i ens ha de marcar el camí, també hem de posar sobre la taula què tenim i d’on venim. L’avenç que s’ha fet en l’atenció de l’ictus al territori ha estat molt important. Fa vuit anys no teníem absolutament res i ara el Codi Ictus funciona a Tarragona les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
El pas que ens falta és que la trombectomia mecànica, que s’aplica a un percentatge de les persones que pateixen un ictus, també estigui disponible a Tarragona les 24 hores del dia. Per fer-ho possible ens falten professionals capacitats que puguin garantir la qualitat assistencial i la seguretat. No es tracta d’incorporar qualsevol professional només per poder dir que tenim el servei a Tarragona. Actualment, les trombectomies mecàniques es resolen a Barcelona, i això comporta uns temps de desplaçament que hauríem d’estalviar-nos.
S’implementarà aviat?
Hi ha un compromís del Govern i del Departament de Salut perquè això sigui una realitat durant el 2027. Si pot ser abans, evidentment, millor. Però cal fer-ho amb professionals formats, garantint la qualitat assistencial i tot el que suposa.
El PP ha plantejat que les menors hagin d'informar els pares si volen avortar. El PSC considera que aquesta mesura suposaria un retrocés en els drets de les dones?
Jo ho veig des d’un altre punt de vista. Una menor de 16 anys ha de demanar permís per poder avortar, però, en canvi, pot ser mare. I ens hem de preguntar què significa això per a la seva vida. Un embaràs als 16 anys té una repercussió directa sobre la vida de les dones i pot suposar una fractura vital molt important. Per tant, la qüestió no és tant si han de demanar permís per avortar, sinó si són capaces de decidir què volen fer amb la seva vida i si estan preparades per ser mares. Perquè l’alternativa a avortar és ser mare. Ens hem de preguntar què pot fracturar més la seva vida: avortar o ser mare als 16 anys, amb totes les conseqüències que això comporta, també per a la salut, ja que un embaràs a aquesta edat pot ser un embaràs de risc.
"Fa vuit anys no teníem absolutament res i ara el Codi Ictus funciona a Tarragona les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana"
L'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Creu que la regulació dels preus del lloguer està funcionant?
Estem en un moment en què ho volem tot immediatament, i a mi també m’agradaria, però l’habitatge és un problema complex que, malauradament, no se soluciona amb mesures senzilles. Cal abordar-lo des de diferents àmbits. La solució completa encara no la tenim, evidentment, però hem avançat i això també s’ha de posar sobre la taula. En lloc de preguntar-nos només què ens falta, hem de mirar què hem fet i quins resultats hem obtingut.
Des de l’aprovació de la llei de 2023 del govern de Pedro Sánchez, hem aconseguit que els preus del lloguer a les zones tensionades hagin pujat molt menys que a les zones no regulades: només un 0,7%, davant de l’11% de les zones no regulades. A Barcelona, una ciutat especialment tensionada, els lloguers han pujat només un 4%. Per tant, hem fet coses i les mesures funcionen. Regular el mercat funciona.
Cal anar més enllà?
Evidentment, sí. Hem de construir i ampliar el parc públic d’habitatge. I això no depèn només de les mesures del Govern, sinó també de les polítiques que implementen les comunitats autònomes i de la cessió de sòl per part dels ajuntaments. Hem demostrat que, quan el Partit Socialista és a les institucions, tant al Govern d’Espanya com a les comunitats autònomes i als ajuntaments, es poden impulsar mesures que funcionen: incrementar el parc d’habitatge, ajudar les persones que tenen més dificultats per accedir-hi i regular el mercat perquè l’habitatge no es converteixi en un espai de guany especulatiu per part de les grans empreses.
Dius que regular el mercat funciona però hi ha gent que dedica més d’un 50% del seu sou a pagar el lloguer i no arriben a final de mes
El problema de l'habitatge és peremptori i és la punta de l'iceberg. El problema és que amb un sou normal, de caixera de supermercat, de mestre, d'algú que té un bar, del petit empresari o del treballador que s'aixeca cada dia la persiana, no es pot tenir accés a serveis que abans estaven assegurats.
Que el progrés econòmic que hem demostrat amb Espanya, que és el motor d'Europa, reverteixi en la gent i no només en les grans empreses que guanyen diners. Que aquest 1,6% de creixement serveixi perquè la gent millori la seva qualitat de vida. Aquest és el gran projecte que tenim. Tot i això, no podem pretendre que una sola mesura sigui la solució a un problema com el de l'habitatge. Les coses petites, mica en mica, van ajudant, però hem d'abordar-lo des de diferents vessants, com he explicat abans.
"Que el progrés econòmic que hem demostrat amb Espanya, que és el motor d'Europa, reverteixi en la gent i no només en les grans empreses que guanyen diners"
Espanya ha obtingut alguns dels pitjors resultats de la seva història a les proves PISA. Què falla en el sistema educatiu?
El que hem fet sempre nosaltres és defensar l'educació com un servei públic, igual que la sanitat. Hem d’aconseguir que l'educació sigui una eina bàsica de cohesió social, invertir, buscar per què les coses no funcionen i provar maneres de millorar els resultats obtinguts pels alumnes a l'escola pública d'aquest país.
El catastrofisme no funciona, no ens porta enlloc. Hem de posar-nos a treballar i mirar què és el que està fallant, quina divergència hi ha entre les nostres prioritats i la manera de relacionar-nos amb els joves i amb les noves tecnologies. A més, hem de revisar quins són els estàndards d'avaluació d'aquestes competències, que potser s'han d'avaluar d'una manera diferent. Estem en un canvi social brutal i l'educació també s'ha de posar al dia per respondre als reptes de la nova societat.
Tot i que s’inverteix més que mai, el servei de Rodalies no funciona, pateix retards i incidències. Què cal fer perquè els usuaris deixin de patir aquesta situació i tinguin un servei ferroviari fiable?
Crec que estem patint les conseqüències de molts anys de manca d’inversió. El Govern de la Generalitat porta dos anys i mig, aproximadament, i el Govern de Pedro Sánchez porta vuit anys, però aquesta situació és conseqüència de dècades en què s’ha posat molt d’èmfasi en construir infraestructures. Ara hem d’assegurar-nos que prioritzem el manteniment de tota aquesta xarxa: no només de l’alta velocitat, sinó també de la mitjana distància i de la connectivitat més propera.
Les mesures, malauradament, no tenen un efecte immediat, però hem d’avançar cap a una inversió en la millora, la preservació i el manteniment de totes les infraestructures del país. En els serveis públics, com en tot, la millora ha de ser contínua. Primer cal diagnosticar els problemes i després proposar solucions. Allà on no arribem, o quan les mesures que hem aplicat no donen els resultats que esperàvem, hem de provar altres fórmules. No podem perdre el focus en allò que no funciona i ho hem de tornar a valorar i continuar millorant. És evident que aquest país necessita un pla de mobilitat, inversió en infraestructures i un replantejament de tota la mobilitat del país.
L'AP-7 s'ha convertit en una via cada vegada més congestionada, amb problemes de mobilitat i seguretat. Han de tornar els peatges?
Quan hi havia peatges, tothom demanava que desapareguessin. Doncs ara ja no hi ha peatges, però tenim altres problemes. Per això no sé si la solució és tornar a posar peatges o millorar la xarxa viària del país. Crec que hem de fer un plantejament global. La solució tampoc passa només per millorar Rodalies o només per millorar les autopistes. Cal replantejar la mobilitat de tot el país i garantir que hi hagi alternatives de transport que siguin complementàries entre elles.
"Crec que estem patint les conseqüències de molts anys de manca d’inversió"
L'alcalde Viñuales defensa que la futura estació intermodal s'hauria de situar a Tarragona, mentre que la Generalitat parla de fer-la a Vila-seca. Quina creu que és la millor ubicació? creu que n’hi ha d’haver una a Vila-seca i una a Tarragona?
La posició del PSC és que s’han contraposat dues opcions que nosaltres considerem que no són incompatibles. El projecte millora amb una altra estació a Tarragona. És totalment lícit i lògic que Tarragona vulgui tenir una estació al centre de la ciutat, pel que representa com a capital. Per tant, el projecte amb una estació intermodal a Vila-seca i una altra estació a Tarragona només fa que millorar la proposta.
El PP afirma que el model de pensions actual s’ha de canviar perquè no funciona. Què respon a aquesta afirmació?
El PP fa 50 anys que diu que el sistema de pensions no funciona, des que es va plantejar, i resulta que la guardiola de les pensions està més plena que mai. Crec que aquest és un discurs allunyat de l’objectivitat. Hi ha uns interessos al darrere perquè entrin els plans de pensions privats i tornem al discurs de sempre: que uns quants facin negoci amb els nostres drets. El sistema de pensions funciona, ha funcionat i funcionarà, perquè tenim més contribuents que mai i més contractes que mai, i això és el que garanteix que puguem pagar les pensions.
Hem de defensar les pensions públiques perquè són una eina de cohesió social, d’igualtat i de redistribució de la riquesa. Les pensions no són una caritat, són un dret guanyat després de molts anys de treball. El Partit Socialista defensarà sempre un sistema públic de pensions, perquè és també una xarxa de protecció davant la pobresa de les persones més vulnerables. I això no va només de pensions també va d'habitatge, de drets i de progrés.
Per què considera el PSC que la regularització d’immigrants era necessària i que aporta aquesta al conjunt de la societat? La dreta diu que generarà un efecte crida.
Aquest país té avui un màxim de contribuents a la Seguretat Social. I ens hem de fer una pregunta: aquest país podria ser el que és sense tota aquesta gent que ha vingut a treballar, a fer una feina molt important i a contribuir a les pensions i als impostos?
Aquest país és el que és gràcies a molta gent que ha vingut a treballar. Ja va passar als anys seixanta, amb els moviments migratoris dins del mateix país. Catalunya no seria el que és avui sense totes les persones que van venir d'Extremadura i d'altres territoris. Avui passa el mateix amb les persones que venen a treballar i a contribuir, especialment si tenim en compte que la nostra taxa de natalitat està en mínims històrics. Això no és una opinió meva, sinó que hi ha nombrosos estudis econòmics que ho reflecteixen.
"No permetrem que portin aquesta província i aquest país a la foscor i a la pèrdua de drets de la gent treballadora"
El CIS us situa com a primera força a Tarragona i apunta que podríeu passar de dos a tres diputats. Confieu que el PSC aconseguirà aquest tercer escó a la demarcació?
Confiem a consolidar el tercer escó i a lluitar pel quart. Volem que Tarragona no deixi de donar suport a la dreta i no permetrem que portin aquesta província i aquest país a la foscor i a la pèrdua de drets de la gent treballadora.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
