El Consorci de la Zona Franca té el repte de desenvolupar un espai únic en el món: un DFactory de 100.000 m². Parlem amb el delegat especial de l’Estat, Pere Navarro, des de la fase 1, per veure com es farà aquest creixement. També abordem temes d’actualitat com la intel·ligència artificial, l’habitatge o la sostenibilitat.
El DFactory creixerà. Per què ha sorgit la fase 2?
L’edifici actual el tenim gairebé al 90%. Més de 35 empreses. Això vol dir que hem de començar a pensar a tenir més metres quadrats per continuar aquesta experiència. El DFactory va començar a funcionar l’any 2021 i ha funcionat molt millor del que esperàvem. Quan vam decidir construir aquest edifici i la filosofia que hi hauria, sabíem que hi havia demanda, però ens ha sorprès positivament perquè hi ha més de la que pensàvem. Per tant, necessitem més metres quadrats i els necessitem de manera relativament urgent. Aquesta segona fase contempla també un espai per fer esdeveniments, showrooms, etc. al servei del DFactory.
Què ha de suposar?
La segona fase ha de ser la continuació de la primera. És a dir, indústria 4.0: sensòria, robòtica, intel·ligència artificial, internet de les coses, impressió 3D… i la filosofia de què les empreses es mirin i puguin col·laborar entre elles. Volem que sigui un espai col·laboratiu perquè es puguin crear nous negocis, noves activitats econòmiques. Per això necessitem que les empreses que hi són aquí comparteixin les seves tecnologies. S’han de mirar, i s’han d’entendre, per generar projectes nous. Al DFactory 1 tenim exemples: Siemens entrena robots aquí i, al costat, hi ha OnRobot, que fa pinces robòtiques. Ara, algunes pinces dels robots de Siemens ja són d’OnRobot. Perquè s’han conegut aquí. Al DFactory 2 hi haurà més fabricació. Ara tenim espais on hi ha més procés de desenvolupament. També pensem que hi pot haver una part de relació amb el món del coneixement.
Aquesta segona fase és d’uns 40.000 metres quadrats i està previst que a finals de 2026 estigui acabada. Són edificis que són “fàcils” de construir, perquè estan molt industrialitzats. És com un Mecano.
La fase 2 comptarà amb un auditori/espai per esdeveniments. Serà espectacular.
En què es pot traduir? Empreses, llocs de treball, impacte econòmic…
Els llocs de treball és molt complicar de dir. Aquí hi ha uns 500 llocs de treball directes. La segona fase serà quatre vegades aquesta, així que més o menys serà 2000. Tenim molt clar que la idea amb aquesta segona fase és diversificar. Encara que vingui una empresa i ens digui que vol llogar l’espai sencer, no ho farem. Perquè volem molta diversitat i moltes empreses i volem que generin sinergies. Al DFactory no donem lloc a empreses emergents, necessitem empreses que ja caminen i que hi són al mercat. Les startups les acollim a les incubadores de la impressió 3D i de Logística 4.0.
“La segona fase del DFactory serà quatre vegades l’actual”
Després de produir la fase 2, creu que Barcelona tindrà l’adjectiu de ser-hi a referent tecnològic?
El DFactory és un referent mundial. Hi ha coses similars a Nova York o a París. Tot i això, la filosofia que tenim aquí no existeix enlloc. Rebem moltes delegacions internacionals i totes acaben dient “volem això”. La realitat és que això no creix a qualsevol territori, això creix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És un terreny on tenim talent (no tant com es necessitaria), tenim centres educatius de tots els nivells per produir-ho i tenim un espai propici per desenvolupar aquest tipus d’experiències. Quan dic que som referents és una realitat, perquè en les pròximes dues fases, sumant tot, farem 100.000 metres quadrats i això sí que no existeix a cap altre lloc del món. A més a més, els esdeveniments que fem ens fan referents. Ara farem el BWAW, el mes d’octubre fem el BNEW i també fem el SIL.
Parla de centres educatius. Hi ha sinergies amb les universitats?
En algun moment ho haurem d’ajuntar amb el coneixement. Mirem molt l’MIT (Institut de tecnologia de Massachusetts, sigles en anglès), tot i que és un espai que genera patents i els professors són CEOs, nosaltres hem començat directament des de les empreses.
L’ampliació del DFactory portarà més esdeveniments enfocats en la promoció econòmica?
Vam fer aproximadament un mes, unes jornades d’innovació amb les empreses que conformen el DFactory, per exemple. La nostra galàxia d’empreses és d’unes 300. Aquest és un esdeveniment nou. Hem de pensar alguna cosa nova, relacionat amb startups, perquè tenim les incubadores i tenim més de 40 empreses relacionades amb la logística 4.0 i més de 100 empreses a la impressió 3D. La setmana vinent és el Mobile i en aquest stand farem una trobada de totes les startups incubades aquí. Hi ha esdeveniments que no es poden preveure, que es donen.
Com estan funcionant les incubadores?
N’hi ha algunes que apunten bé. Hi ha empreses que no superen “la vall de la mort” i no acaben de gestionar bé el creixement, però sí que tenim algunes que apunten molt bones maneres i que treballen per tot el món. Al principi de la pandèmia vam arribar a acords, per exemple, amb Wallbox.
Com li sona la frase: a Europa només es regula, no s’innova.
No és contradictori innovar i regular. Regular vol dir protegir els drets de les persones. Nosaltres formem part de la fundació Hermes que ara impulsa la creació d’un observatori de drets digitals. En un món que tot va tan de pressa, fixa’t en les IA, que els xinesos tenen una nova cada setmana o els Estats Units, que ha dit que posarà a disposició dels seus amics privats 500.000 milions de dòlars per desenvolupar una intel·ligència artificial. D’una manera o altra, hi ha d’haver una regulació que garanteixi els drets de les persones i que tot el que es desenvolupi no sigui per uns quants sinó pel servei de la comunitat.
El sector privat acostuma a adaptar-se a noves tecnologies més aviat. Creu que en algun moment veurem Blockchain o IA aplicada a l’administració local?
Estic convençut que així serà. L’administració local és molt àgil en la implementació de les tecnologies, recordo l’any 2009 que, amb el “Pla Zapatero”, els Ajuntaments havien de fer projectes i els havien de gestionar a través d’una plataforma digital, no ho podies fer físicament. Tot es va fer a través d’una plataforma digital. Crec que els Ajuntaments són un gran lloc on es pot innovar. Hem de pensar que hi ha empreses que no tenen tanta innovació com sembla, fins i tot, grans empreses; tenen uns processos adquirits i continuen amb aquests. Crec que les noves tecnologies han de ser un repte per tothom.
Abans parlàvem dels Estats Units. La innovació als Estats Units, d’una manera molt important, es fa des de l’administració local.
S’apropa la Barcelona Woman Acceleration Week. Què podem esperar?
El BWAW penja del pla estratègic. El que fem sempre és en funció del full de ruta, dins d’aquest, tenim el propòsit d’intervenir en l’evolució econòmica del territori (en el bon sentit de la paraula). Dins del full de ruta, ens basem molt en els ODS i l’ODS 5 és el de la igualtat de gènere. El BWAW serveix per tractar diferents temes de la igualtat de gènere i ho fem a través del món del treball, de la formació, de la cultura o de l’emprenedoria, per exemple. És un esdeveniment mixt, no és de dones parlant amb dones, si volem que penetri en el conjunt de la societat, ha de parlar aquest conjunt. Volem posar en evidència que encara hi ha una cultura molt masculina en el món econòmic i aprofitar per fer valdre els perfils alts de dones.
Al pla estratègic es té en compte l’edifici de Correos?
L’edifici de Correos és un objectiu que tenim. En aquest moment és difícil de desenvolupar (tot i que tenim tot el projecte). El problema és que hi ha una valoració de l’edifici que des del nostre punt de vista no és correcte i això fa inviable realitzar-ho, de moment. De totes maneres, avancem altres projectes paral·lelament. Ara mateix tenim tot enllestit per entregar les parcel·les per construir 2.000 habitatges assequibles a la ciutat de Barcelona. Com aquest exemple hi haurà més. Nosaltres evolucionem mentrestant.
Hem parlat de la creació de treball i d’habitatge. Hi ha una altra preocupació a la societat: la sostenibilitat i el medi ambient. Com es treballa des de la Zona Franca?
Nosaltres som part del pacte mundial dels ODS. Els ODS no són un pin a la solapa, són objectius i s’han d’anar complint. Tot el que fa referència a la sostenibilitat i economia circular ho estudiem. Ara mirem d’implantar plaques fotovoltaiques a les empreses del polígon industrial, hem fet tot un estudi de mobilitat per incorporar sempre que puguem transport públic col·lectiu. Estem pensant un nou pla urbanístic del polígon industrial que garanteixi l’accessibilitat, la mobilitat i la sostenibilitat.
