L’eurodiputada Laura Ballarín es desplaça fins a Tarragona i aprofitem l’entesa per fer-li una entrevista en un moment de la societat convuls (com a mínim). Parlem de defensa, del nou govern de Trump i de com pot afectar a Europa, i de les polítiques europees que afecten l’administració local.
Friedrich Merz ha guanyat unes eleccions on unes de les primeres declaracions han deixat entreveure que s’ha de vetllar per una “independència d’Europa” cap als Estats Units. Què opina?
Crec que és evident que Europa ha d’avançar en la seva autonomia estratègica. Això vol dir fer-nos responsables de la nostra seguretat, reforçar la nostra indústria i protegir les nostres democràcies. Són reptes que té la Unió Europea. Ja teníem aquest debat amb l’administració Biden, però ara ens trobem amb un Trump “2”, molt més agressiu i ens recorda que no podem trigar eternament per reforçar les nostres capacitats de seguretat i defensa. També veiem un món molt convuls i amb molts conflictes i, per tant, ens hem de reforçar. Hi ha un gran debat també pel tema de la indústria europea i la competitivitat.
Té Trump, amb els aranzels, una arma? S’està preparant un “pacte”, però i si Washington diu que no? Entrarem en una guerra comercial?
Europa vol evitar qualsevol guerra comercial perquè ningú té res a guanyar en una. Amb Trump hem de ser sempre curosos amb les seves paraules, pot ser no prendre-les literalment, però sí seriosament. Ell vol avançar amb polítiques més proteccionistes i protegir els seus productes; crec que ell té molt a perdre, i els ciutadans dels Estats Units també. A Catalunya ens afecta, perquè exportem productes agroalimentaris, farmacèutics o de la indústria de l’automòbil. Cal ser conscients que no podem dependre tant de l’humor que tingui un president dels Estats Units com aquest. Reforçar la indústria europea i buscar altres socis al món crec que és essencial.
El president dels Estats Units també ha realitzat un canvi importantíssim en les polítiques de desenvolupament. Europa té la responsabilitat de ser-hi la més important en aquest tipus de polítiques?
Així ho crec. Per un deure moral, perquè la Unió Europea representa tot el contrari del que representa Trump: valors universals, drets humans, solidaritat, pau, justícia social… I això inclou una eina com és l’ajuda humanitària que ja teníem i crec que hem de continuar apostant per això. He visitat Moçambic, perquè he observat les eleccions i parlàvem amb un representant d’USAID i estava desesperat perquè fa molts anys que hi treballa per lluitar contra la SIDA o la malària. El que està fent Trump és absolutament cruel i Europa ha de defensar els valors que hem comentat abans.
“Cal ser conscients que no podem dependre tant de l’humor que tingui el president dels Estats Units”
Última pregunta relacionada amb els EUA. Creu que X ha estat una plataforma de propaganda per Trump i que no ha garantit, en realitat, “el lliure discurs”?
Des que Elon Musk és el propietari, ho penso. Abans era una altra cosa i, de fet, jo era usuària. Podíem informar-nos ràpidament i era una xarxa de comunicació i interaccions molt útil. Des del canvi de nom, als acomiadaments i acabar la moderació de continguts, veiem molts senyals que realment ha alterat l’algoritme per promocionar discursos d’odi i autoritaris. Això és el que la Comissió Europea, sota la llei de serveis digitals, està mirant. Hi ha investigacions obertes, però ens preocupa que amb el canvi d’administració ens preocupa que la comissió no sigui realment contundent. Des del grup socialista ho demanem.
Està d’acord amb l’afirmació “Europa està petrificada davant de la seva agenda reguladora”?
Sí que hi ha un debat molt fort dins de les institucions europees, impulsat per la presidenta von der Leyen i la nova comissió, de què necessitem baixar el ritme de la regulació que hem anat fent en els últims anys. La legislatura passada vam tenir moltíssimes lleis, perquè havíem d’abordar les noves transicions importants, la verda i la digital, i això vol dir assentar les bases de l’economia del futur. Havíem de refer la nostra indústria per adaptar-la a les noves transicions. La realitat és que entre la recuperació per la Covid i les dues transicions en vam fer moltíssimes. El que ens comenten quan venim al territori, és que és molt difícil assumir totes les regulacions i crec que hi ha una part de veritat. Vindran diferents òmnibus per simplificar certes regulacions. Som conscients que cal simplificar els tràmits burocràtics dels petits agricultors, per exemple. Ens preocupa que, hi ha una part de la dreta i de l’extrema dreta que vol aprofitar la simplificació, per la desregulació.
Entenc que s’ha de ser dur amb aquesta política d’avançar “sense importar res més”. S’han de pensar en els drets de les persones.
Nosaltres estem a favor de simplificar i fer la vida més fàcil als ciutadans i als empresaris, però no podem permetre que hi hagi una desregulació i tirar enrere avenços com és l’avenç per apostar per una neutralitat climàtica, per exemple.
Sembla que gairebé tothom vol suprimir la burocràcia. És Europa qui ha de posar el fil a l’agulla, per fer-ho?
Totes les administracions som responsables, perquè cadascuna té les seves competències. S’ha d’avançar cap a la digitalització de l’administració pública i crec que el govern de la Generalitat està fent una aposta decidida per agilitzar l’administració. També s’ha de pensar que hem de garantir la seguretat jurídica.
Va ser un xoc per molts ciutadans la pujada de la taxa de la brossa perquè assumissin el cost els veïns i les veïnes. Molts van carregar al govern central, mentre que uns altres creien que era un fet municipal. La realitat és que ve des de la Unió Europea. Era necessari fer-ho? Per què?
El que es fa des de Brussel·les és una regulació per facilitar i impulsar el reciclatge. El que indiquen els estudis és que la millor manera d’impulsar-ho és la recollida selectiva. Per tant, s’ha considerat que s’ha d’avançar en el mètode del “porta a porta” i en els casos que no es pugui per la idiosincràsia del municipi, els Ajuntaments han de vetllar perquè s’augmentin els percentatges del reciclatge. Sé que al final els impostos no són agradables, però aquests han de servir si s’utilitzen bé. Sempre que hi ha mesures, és cert que s’han d’acompanyar als ciutadans amb pedagogia.
Estem a Tarragona. És inevitable preguntar-li pels pescadors. Aquí hi viuen 200 famílies. Què els hi diria a aquestes persones?
Reconec que el que ha passat en els darrers mesos ha propiciat una situació difícil. Hem estat en contacte permanent amb el conseller Ordeig i el ministre Planas. Des de Brussel·les hem pogut constatar un compromís molt ferm dels dos. La situació a Catalunya no es veia ben reflectida, perquè no ens comptava tant amb aquest sector més familiar. Hi ha hagut una gran feina darrere per aconseguir que els pescadors poguessin sortir gairebé els mateixos dies que el 2024.
S’ha filtrat que, l’objectiu climàtic de la UE per 2040 s’ha de conèixer aquesta setmana. Fa un any es va recomanar una reducció del 90% de les emissions respecte de les del 1990. La senyora von der Leyen es mostrava preocupada -perquè la xifra era molt alta-. Creu que podrem arribar-hi? Sabem quin és aquest objectiu?
Des del Parlament Europeu treballem per arribar-hi. La llei del clima ens marca el 2050 per la neutralitat climàtica. Estem demanant a empreses i ciutadans que facin un esforç i canviïn per aconseguir-ho. Hi ha uns fons Next Generation que han d’ajudar a això. Sabem que són molts projectes en poc temps i que l’adaptació no és gens fàcil. L’objectiu climàtic l’hem de mantenir, perquè la indústria ja treballa amb aquest full de ruta i no pot canviar-hi.
Pel que veiem, tenen l’adjectiu “incòmode”. Sembla que és l’administració que molesta l’europea.
Crec que som incòmodes en algunes matèries, però també donem bones notícies. Hem fet moltes lleis que beneficien al conjunt de la ciutadania, els Next Generation, per exemple, són milions d’euros que han arribat al territori. Som a un lloc on les dades són més protegides que a qualsevol lloc, també. Posem l’objectiu més a llarg termini perquè ens ho podem permetre i ho hem de fer per les administracions públiques, que s’han de dedicar més al dia a dia.
