L’IBI, l’oposició, els límits del municipi… Sembla que no arriba la calma després de l’època de calor i més afluència pels coalcaldes. Parlem amb Alba Muntadas i Jordi Molinera perquè ens expliquin la situació actual d’Altafulla.
Com està funcionant el pacte amb Junts des de dins? Hi ha discrepàncies? Tenen molt poder de decisió dins del consistori?
Alba Muntadas: Discrepàncies n’hi ha. Som dos partits diferents i òbviament tenim diferents punts de vista. Aleshores, s’han d’anar llimant aquestes discrepàncies, així és la negociació. Hem d’anar cedint ara uns, ara els altres.
Jordi Molinera: Per exemple, ara estem amb les ordenances i el regidor d’hisenda de l’EINA ha fet una proposta i Junts ha anunciat que les votarà en contra. El pacte de govern diu que els regidors són sobirans en la seva presa de decisions. Els regidors de Junts són sobirans en les àrees que ells creuen i en cap moment les hem posat en dubte, i algun moment nosaltres hauríem fet coses molt diferents i les hem acceptat com a nostres perquè al final és un pacte de govern. Clar, el regidor d’Hisenda presenta la proposta d’ordenances i Junts diu que votarà en contra, doncs això a l’acord li fa mal.
I heu pogut trobar un altre suport?
J: Estem treballant en com sortir d’això. El pressupost de l’any que ve l’hem de quadrar 482.000 euros i la proposta del regidor Franquès va encaminada que d’aquesta quantitat, 240.000 han de sortir d’un petit increment de l’IBI d’un 5%, uns 2,5 € de la quota mitjana de l’IBI. I la resposta que ens trobem de Junts és que no. En el pacte de govern vas tenint aquests estira-i-arronses.
L’IBI. L’oposició considera “al·lucinant” que es torni a pujar. Què els hi dirien?
A: Ho estan fent la majoria dels ajuntaments del voltant perquè es troben els mateixos problemes, augment de costos de subministraments, material, augment de salaris. Això ho patim tots els ajuntaments i apostem per aquest mix d’apujar una mica els impostos i també reduir gastos. Tant al·lucinar no deu ser perquè tothom està fent el mateix.
J: I sí ho troben al·lucinant, ens haurien de dir què deixarien de fer per valor de 482.000 euros. No parlem de retallades de petites partides, parlem de despeses estructurals que s’haurien de retallar. Parlem de retallar pilars de l’estat del benestar altafullenc. Si són valents per dir que no pujarien l’IBI, que siguin valents també de dir de quins serveis públics retallarien. Nosaltres creiem que fa més mal a la gent retallar aquests serveis. Hi ha una novetat i és que farem increments nous a grans superfícies comercials i grans equipaments hotelers, que suposarà un ingrés d’uns 30.000 euros en pocs pagadors. Les grans superfícies pagaven el mateix tipus d’IBI que un residencial i passaran a pagar un 20% més.
Quines grans despeses haurà d’afrontar Altafulla de cara al 2025?
A: Aquest ajust del pressupost ve bàsicament de l’augment dels subministraments que, l’any passat també els teníem, però teníem romanent, això aquest any no ho podem fer i la despesa de subministrament l’hem de col·locar des d’un principi en el pressupost. També l’increment del 2,5% dels treballadors. Bàsicament són aquests els 482.000 euros.
J: Hi ha coses que no pots controlar com a Ajuntament. Així com es van apujar els impostos de la brossa a causa de la normativa europea, doncs també ens ve la pujada de 2,5% dels salaris. Són gairebé 100.000 euros més aquesta pujada. Fins ara els Ajuntaments podríem utilitzar el romanent, feies un pressupost a la baixa i “sé que tinc el romament de tresoreria per aquests increments de despesa”. Què ha dit la Unió Europea? Que el romanent de tresoreria no es pot utilitzar per despesa corrent (llum, aigua, activitats, nòmines..), si no s’ha d’utilitzar per netejar deute. La mesura sí que està bé, però afecta el món local.
Quina valoració fa el consistori de l’estiu?
A: Fem una bona valoració. El temps ens ha acompanyat perquè no hem tingut cap temporal de Llevant que són els que ens provoquen problemes a nivell d’erosió. S’ha renaturalitzat la part del parc i gràcies a l’actuació que vam fer, el parc no s’ha omplert de sorra com va estar-hi l’any passat. La redistribució dels corrents superficials per reconduir les aigües pluvials ha evitat que el parc s’inundi. Sí que tenim conflicte a la part del club marítim i del fortí, però volem aplicar aquestes petites actuacions que van funcionar bé.
Les obres del passeig que es van fer podran evitar futurs desastres amb fenòmens meteorològics?
A: Esperem que sí. Es va fer el reforç de l’escullera que no s’havia reforçat des de la construcció del passeig i, per tant, les pedres s’havien anat bellugant i no podien contenir l’embat del mar. Amb aquestes obres que es van fer, entenem que si torna a haver-hi un temporal com el que vam tenir a l’octubre de l’any passat, aguantaria més. Igual que els accessos es van condicionar d’una altra manera també. Creiem que aquestes coses han ajudat a consolidar el passeig.
Com heu quedat amb Adif pel que fa al desguàs de la rasa? Es podrà aprofitar el tall ferroviari?
J: Adif ens diu que ens posarà totes les facilitats possibles. Es treballa amb la intenció de poder aprofitar aquesta finestra d’oportunitats que tenim d’aquí al 2 de març. És un contrarellotge considerable. Els projectes urbanístics tenen unes tramitacions burocràtiques, unes exposicions públiques, terminis d’al·legacions… A la reunió que vam tenir amb Adif ens ho van dir: “estareu molt més temps amb el preprojecte que amb l’execució del projecte”. L’execució pot ser en 4 o 5 dies estaria feta. També ens calma que quan vam anar a parlar amb Adif, ens van dir que sí aquesta obra al final són 4 o 5 dies, podem provar de fer-ho en un pont llarg i tallar el trànsit ferroviari en aquests dies més festius i fer aquesta actuació. Vam veure predisposició per aprofitar aquesta finestra d’oportunitat. Fer-ho mentre hi hagi trànsit ferroviari és molt car.
Quins terminis tenen els 15 habitatges de la zona del Roquissar? Teniu més espais, propietat de l’Ajuntament, on es puguin fer promocions similars?
A: Ara mateix, urbanitzables, només tenim un espai a la zona del Canyadell, però només hi tindríem cinc habitatges. Hauríem de trobar un promotor similar com al Roquissar. A nosaltres ens costa trobar el finançament per fer la construcció. Més enllà d’això, hi ha altres llocs on es van obrint… Modificacions urbanístiques que tenen com a compensació pública que hi hagi terrenys d’habitatges de protecció oficial. Però això no és per ara. Estan pendents de tràmits urbanístics. Tota la zona dels safranars que hi ha dos sectors diferents. Allà és on hi hauria el gruix d’habitatges de protecció oficial un cop la tramitació urbanística estigués feta i els promotors comencessin a construir, allà estaria el gruix d’habitatge. Llavors hi hauria petites modificacions urbanístiques com hi haurà a Plaça Catalunya, que uns propietaris estan interessats a construir habitatge. Si tirà endavant, que és possible que sí, allà hi hauria 10 habitatges.
J: Hi ha l’eina en urbanisme de què si un privat demana canvis a l’Ajuntament que el beneficiïn, el sector públic també ha de sortir beneficiat. El benefici que demanem als privats és l’habitatge públic. A Plaça Catalunya el que passa és que el solar és per equipatges, però volen fer habitatge i nosaltres els hi demanem habitatge en contraprestació.
A: Pel que fa als terminis, hi ha una reunió amb el propietari perquè vol fer més habitatges en aquest espai i, si s’acaba aprovant, les modificacions trigaran 6-7 mesos. Si al final el promotor diu que no l’interessa, podria començar pràcticament ja a construir.
J: Parlant d’habitatge, nosaltres ja tenim 5.000 habitatges construïts, dels quals gairebé la meitat tenen altres usos com a segona residència i ús turístic. El que volem fer de cara a l’any que ve és la creació de la bossa local d’habitatge i intentar que aquests habitatges d’ús turístic passin a alimentar la bossa local, tractant de convèncer-los amb bonificacions d’IBI i amb tot allò que puguem fer per incentivar. Hem de començar a omplir aquesta bossa local, encara que siguin dos habitatges l’any.
En què ha quedat el tema dels límits del terme municipal d’Altafulla?
J: Al ple ordinari del novembre ha d’anar la resposta a les al·legacions. Estem acabant la resposta a les al·legacions que va presentar l’Ajuntament de Tarragona i les que van presentar els veïns. Les dels veïns són positives perquè al·leguen que tenen sentiment de pertinença a Altafulla, que gaudeixen dels serveis públics del municipi, etc. Per altra banda, les al·legacions de Tarragona indiquen que Altafulla no podria assumir aquest increment de terme perquè econòmicament no ho podríem gestionar. Perquè clar, ens hauríem de gastar més diners en socorrisme o en delimitar la platja al club marítim i nosaltres creiem que això ho podem assumir. Han fet unes al·legacions dient que econòmicament és insostenible i nosaltres no ho creiem. Després de les al·legacions, l’expedient passarà a la Generalitat i anirà a dues comissions, a la comissió jurídica i assessora que ve a dir que és legal i ho és, perquè hi ha una llei que ho articula. L’altra comissió és la de delimitació territorial, és una comissió de caràcter tècnic. Ells hauran de decidir si té sentit que aquest espai sigui d’Altafulla o bé de Tarragona.
I quin any es coneixerà la resolució?
J: Creiem que serà en 2025. Esperem que sigui, més o menys, un any, any i mig.
Hi ha un tema que és una mica sensible i és l’assetjament a través de xarxes socials i, fins i tot, el número de telèfon privat. Com es viu això?
A: És vergonyós arribar a aquest extrem. El que no van guanyar a les urnes ho volen guanyar per darrere d’aquesta manera. Utilitzarem totes les eines per saber qui hi ha darrere.
J: Ens critiquen que, davant d’aquest atac constant, l’Ajuntament posi un advocat a defensar l’alcaldia. Volen que ens tornem bojos per a què pleguem. Creuen que mitjançant l’assetjament es pot alterar la democràcia. Només ens n’anirem si perdem a les urnes.
La Violeta és ara Casal Cultural. Quina és la vostra aposta per aquest espai?
A: És una eina cultural d’Altafulla oberta a qualsevol mena d’activitat, sigui la programació habitual o altres tipus d’activitats o propostes del teixit associatiu del municipi. Amb preus populars per fer la cultura assequible.
J: Partim de la situació de què el govern d’Alternativa: l’últim any es gasta 250.000 €. I només es feien activitats programades per una sola persona. La resta del municipi tenia vetada l’organització de diferents esdeveniments. Nosaltres hem agafat 100.000 €, hem destinat una part important per fer la inversió en equipament i no haver de llogar res i la resta per la programació.
El Pleamar, la Fira d’artesans… Hi ha novetats de cara l’any que ve? Quins actes d’atracció de turisme teniu pensats així per l’any vinent?
A: Novetats no n’hi ha gaires, perquè com hem dit, hem de reduir l’esforç econòmic. Es mantindrà el que hi havia i si trobem coses que, nosaltres puguem col·laborar en la logística sense que suposi res econòmicament, ho farem encantats.
