Fa unes setmanes vam avançar que la Festa al Cel continuarà a Salou. Entrevistem al director perquè ens expliqui com ha funcionat i com funcionarà un dels festivals aeris més exitosos del continent.
Quin balanç es fa de la Festa al Cel, després de tant temps sense celebrar-la?
El balanç és molt positiu. Després de gairebé una dècada sense fer-se, hem aconseguit que la Festa al Cel torni, i això ja és tot un èxit. Feia temps que tots els aficionats a l’aviació de Catalunya demanaven que l’esdeveniment revifés, i trobar un consistori que s’atrevís a impulsar un acte d’aquesta complexitat ha estat una gran notícia. A més, Salou ha demostrat ser un lloc ideal per acollir un festival d’aquestes característiques. L’Ajuntament i els seus equips tècnics han estat a l’altura des del primer moment: estan acostumats a gestionar grans fluxos de visitants i esdeveniments d’impacte, i això s’ha notat. Hem vist és que Salou no només és una bona ubicació, sinó que té una estructura i una experiència que faciliten molt l’organització d’un festival com aquest.
Com ha rebut el públic aquesta recuperació?
Amb moltíssima il·lusió. L’acollida ha estat espectacular. El dissabte hi va haver moments de col·lapse de gent, i el diumenge, les xarxes socials anaven plenes de vídeos i fotografies. És cert que sempre hi ha algú que no sap exactament què està passant i se sorprèn de veure avions al cel, però la gran majoria de comentaris han estat d’entusiasme. També vam quedar molt satisfets amb l’espectacle nocturn de dissabte, fet conjuntament amb PortAventura.
A qui va dirigida la Festa al Cel?
A tothom. És un festival familiar, pensat tant per a aficionats a l’aviació com per a qualsevol persona amb curiositat o ganes de gaudir d’un espectacle únic. Tot i que parlem d’un esdeveniment lúdic, la Festa al Cel té una vocació divulgativa molt clara i vol apropar l’aviació a la ciutadania. Encara hi ha molts tòpics que envolten aquest món: que és una activitat elitista, llunyana, o reservada a uns pocs. I no és cert. L’aviació pot ser una afició o una professió perfectament assequible i nosaltres volem trencar amb aquesta idea.
A Catalunya sempre ha agradat.
Sí, hi ha un component històric. Catalunya va ser un dels grans pols industrials aeronàutics del sud d’Europa a principis del segle XX. Moltes de les empreses que avui formen part de la indústria aeronàutica espanyola van néixer al voltant de Barcelona. La Festa al Cel vol reivindicar aquest llegat i fer que la gent torni a sentir l’aviació com una cosa pròpia. A més, aquí hi ha una cultura molt arrelada del motor (cotxes i motos) i creiem que l’aviació pot ser una extensió natural d’aquesta passió. L’objectiu és que la gent perdi la por, s’acosti als aeroports, conegui aquest món i, potser, desperti vocacions. Tothom pot trobar-hi el seu espai.
Creu que encara es pot cridar més l’atenció del públic?
Sí. Encara hi ha molta feina per fer. El món de l’aviació té un gran atractiu, però cal explicar-lo millor i fer-lo més visible. Des de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya treballem precisament en això, en mostrar que aquest sector no és elitista. Hi ha molts camins per participar-hi sense grans costos. Per exemple, al nostre parc hi ha voluntaris que dediquen els caps de setmana a restaurar avions històrics o a fer visites guiades. És una manera accessible i apassionant d’entrar en contacte amb aquest univers. També cal entendre l’aviació com a part de la nostra identitat cultural.
Com serà l'edició de l'any vinent?
Crec que podem afirmar que aquest any hem fet el millor festival aeri d’Espanya. Potser no el més gran -aquest títol podria correspondre a Aire 25, a San Javier-, però sí el més complet i equilibrat en termes d’espectacle i diversitat. De cara a 2026, l’objectiu és convertir-nos en un dels millors festivals aeris d’Europa. De fet, ja aquest any vam detectar visitants que havien vingut expressament del Regne Unit per coincidir amb la Festa.
Aquest any s’ha comptat amb l’Eurofighter i l’F-18. Què ha representat?
Ha estat un dels punts forts del festival. Els militars són, sense dubte, el reclam més potent per al gran públic. La seva potència, el soroll, la vibració… són una experiència sensorial que impressiona tothom. Però també som conscients que no tot pot ser soroll i potència. Si només hi hagués avions militars, tot semblaria el mateix. Per això busquem varietat: avions històrics, civils, acrobàtics, avions de rescat… I sobretot, expliquem la història que hi ha darrere de cada exhibició. No es tracta només de veure avions volant, sinó d’entendre què fan, per què són importants i quina tasca fan al servei de la societat. El festival vol ser un aparador complet del món de l’aviació, no només un espectacle visual.
La formació Mirlo ha estat present. Comptareu amb ells en futures edicions?
Probablement sí. La Mirlo és una formació molt estimada i, a més, és actualment l’única patrulla civil d’acrobàcia que fa espectacles de manera continuada a Espanya. Aquest any, el suport de l’Exèrcit de l’Aire ha estat fonamental. Hem comptat fins i tot amb la presència del cap de l’Estat Major de l’Aire, cosa que demostra la importància que el festival comença a tenir dins del calendari aeronàutic. Per a les properes edicions, estem treballant perquè hi hagi alguna sorpresa, potser amb Mirlo o amb noves formacions. El públic s’ho mereix, i l’objectiu és continuar creixent.
Podrem veure patrulles o formacions internacionals?
Sí, és una possibilitat real. Enguany, la coincidència amb el festival Aire 25 va dificultar la participació de patrulles estrangeres, ja que totes estaven concentrades en aquell esdeveniment. L’any vinent, però, tindrem més marge i estem ja en converses amb grups de França, el Regne Unit, Polònia i Letònia. Si tot va bé, la Festa al Cel 2026 comptarà amb una representació internacional de primer nivell.
Es podrà arribar a repetir una edició com la del 2010?
Això és exactament el que ens proposem. El públic ja ha demostrat que hi ha interès: aquest any vam superar les 300.000 persones. I tot i que diumenge la previsió meteorològica anunciava pluja, les platges estaven plenes. El dissabte, fins i tot, es van produir retencions a l’AP-7 des de Reus. És evident que l’atracció hi és. Ara el repte és millorar la logística, els accessos i els serveis per garantir una experiència còmoda per a tothom. Pel que fa al format, mantindrem unes quatre hores de festival cada dia, que és una durada equilibrada, i ampliarem la diversitat d’actuacions.
Què ha suposat per a vosaltres comptar amb Cástor Fantoba?
Ha estat un autèntic luxe. Cástor Fantoba és un dels millors pilots acrobàtics del món, i ha estat clau per consolidar aquesta disciplina a Espanya. No només ha competit al més alt nivell, sinó que ha impulsat iniciatives per mantenir viva l’acrobàcia esportiva, com la Copa Triangular, que va crear quan no es podia celebrar el Campionat d’Espanya. Gràcies a ell, molts pilots joves han seguit el seu exemple i avui tenim una generació de competidors que situen Espanya al panorama internacional. Per a nosaltres, la seva presència a la Festa al Cel no és només un atractiu per al públic, sinó també un reconeixement a tota la feina que ha fet pel món aeronàutic.
S’ha pensat organitzar un esdeveniment paral·lel, com la Red Bull Air Race?
És una idea atractiva, però complicada de portar a la pràctica per qüestions legals i logístiques. Quan es fa un festival sobre el mar, cal desplegar un dispositiu de seguretat i salvament molt complex i costós. Tot i això, volem que la Festa al Cel no sigui només un cap de setmana, sinó una setmana sencera d’activitats. Potser no hi haurà avions volant cada dia, però sí accions a terra: tallers, exposicions, concerts, simuladors, carreres de drons indoor, carpes d’aeroclubs, universitats i fundacions… No podem fer portes obertes a l’aeroport de Reus, perquè és internacional i està operatiu, però sí que podem portar l’aviació cap a la gent, i això és exactament el que farem.
