Dimecres, 12 de febrer de 2025
És notícia

Daniel Rubio: “Les accions que fem des del Govern van encaminades a arribar als objectius de l’Agenda 2030”

Avatar photo
Entrevistem a Daniel Rubio, regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública de Reus
daniel rubio reus
Foto: S.L.

Les ciutats avancen a un ritme frenètic i, des de fa uns anys, totes les accions es valoren també des de la sostenibilitat. Preguntem al regidor per com avança una ciutat cap al 2030 amb els reptes que suposa això i també per dos dels eixos més importants del municipi: Aigües de Reus i Reus Energia.

Aigües de Reus. Després de la sequera que es va patir, ha canviat el full de ruta?
La sequera no ha marxat. Sempre explico que Reus és una ciutat que ha crescut patint set. Fins no fa gaire, l’any 81-82, les últimes grans restriccions a la ciutat, l’aigua arribava en tren i això és una cosa que és molt present a la ciutadania. Com a empresa sabem que al nostre territori no hi ha aigua i que l’aigua és un bé que és imprescindible pel desenvolupament i, tot i això, Reus s’ha fet gran així. No hem hagut de canviar el nostre full de ruta perquè des de l’any 1937, Aigües de Reus ja feia reaprofitament de l’aigua. Tenim una depuradora que va ser de les primeres de l’estat; fa gairebé 100 anys que hi ha ecogeneració. Nosaltres no hem hagut de modificar res perquè en el nostre ADN ja hi és el “buscar-nos la vida” i fer inversions per poder tenir aquesta aigua. Insisteixo, la sequera no s’ha acabat. Ha plogut a molts llocs de Catalunya, però l’Embassament de Riudecanyes el tenim per sota del 24%, que és poquíssim. Si algú en els últims mesos que ha vist que ha plogut i que s’han omplert alguns embassaments i es pensa que la sequera a Catalunya s’ha acabat, no és cert.

I que necessita Aigües de Reus per revertir situacions així?
El nostre funcionament d’un any normal és que un 10-12% de l’aigua ve de pous i minats, un 20% ve del sistema nacional de Riudecanyes i la resta, de l’Ebre. Ja fa dos anys que aquesta normalitat s’ha perdut i el 100% de l’aigua que estem consumint és de l’Ebre, perquè els aqüífers estaven secs. És cert que ara estem recuperant una mica aquests, però són percentatges molt mínims. Això ha tingut repercussió en els exercicis comptables d’Aigües de Reus. L’exercici anterior va ser el primer any de la història de l’empresa que va tancar en negatiu, en gairebé un milió d’euros. Aquest és el sobrecost que ha hagut de fer front l’empresa perquè l’aigua de l’Ebre és més cara. 

I com es trobarà un altre cop un equilibri que no provoqui pèrdues?
Si parlem de la diversitat de l’abastament, he de defensar que Reus tingui un sistema plural d’abastament. En aquest sentit, Aigües de Reus té un pla 23-25 on es destinaran més de 2 milions d’euros per recuperar pous i minats i per a què aigües que avui no les estem destinant com a aigua de boca, tinguin el tractament per poder-ho fer. La segona línia ha de ser Siurana-Riudecanyes i la tercera l’Ebre. Per què parlo d’un sistema diversificat? Perquè ningú és capaç de predir el que succeirà amb l’Ebre, però no perquè tingui o no tingui aigua, sinó perquè pugui tenir un episodi de contaminació, per exemple. Hem de deixar una ciutat de més de 100.000 habitants sense aigua perquè “bé, com ja estan endollats a l’Ebre, no cal fer inversions a la resta de coses”? No. Nosaltres defensem aquest sistema diversificat i des de fa molts anys fem els deures per aprofitar fins a l’última gota d’aigua que passa pel nostre municipi. Demanem també interconnexió de xarxa. Avui l’embassament dels Guiamets està ple a vessar i Siurana està sec i d’aquí a un temps potser és a la inversa (és un exemple). Per últim, la inversió en tecnologia. La tecnologia és la que fa que hi hagi una garantia en l’abastament d’aigua. 

L’estació regeneradora d’aigua de la depuradora de Reus s’espera pel 2027, tot i que el sector comenta que pot haver-hi “una mort” si no plou i no es pot regar aquest any. Què pot fer el consistori per pal·liar aquesta situació?
El primer avantprojecte es va finançar des d’Aigües de Reus. Recordo portar el projecte a l’Agència Catalana de l’Aigua i l’any 2017 es va recepcionar, però fins al 2023 no es va fer la publicació de la licitació. El que ha succeït del 2017 al 2023, ja no és competència meva. Malauradament anem tard. Com a administració local hem dit que la licitació i execució del projecte s’hauria d’haver decretat per la via d’emergència. Bé, és respectable que des del punt de vista jurídic no es pugui acollir a un decret d’emergència; nosaltres creiem que sí, però en tot cas és respectable. La publicació es va fer a finals de 2023, estem pendents de rebre el projecte executiu i passar a una fase de licitació i execució de les obres, esperant que l’any 2027 això sigui una realitat. 

daniel rubio reus
Foto: S.L.

Remodelació de l’Espai Aigua: Quina experiència oferirà? Què es pot esperar de noves tecnologies aplicades a l’Espai?
L’Espai Aigua és un projecte que es va dissenyar fa 20-25 anys i, per tant, des del punt de vista tecnològic estava molt obsolet. La història de Reus segueix sent la mateixa, però ara s’explicarà d’una manera molt més avançada. El que busquem és que sigui un espai on les noves tecnologies faran de l’Espai Aigua un lloc del s. XXI. Explicarem la història de Reus a través de l’aigua, d’una manera més moderna. Fa 20 anys era molt atractiu pels joves veure un projector, avui dia és tot el contrari i clar, hem d’adaptar-ho a noves corrents tecnològiques.

Què implica als ciutadans que Reus Energia funcioni?
Reus Energia és un projecte que comença a caminar l’any 2020 i que el novembre del 2023 comença a emetre les primeres factures entre les empreses públiques. Totes les pòlisses dels organismes públics han anat passant-se cap a Reus Energia i el que hem començat a veure és que Reus Energia, a través de la capacitat que l’ha dotat l’Ajuntament, ha pogut dotar espais amb plaques solars i ha suposat una reducció en la tarifa energètica de 300.000 € en els pressupostos de 2025. Reus Energia està treballant en la transició energètica i ecològica del municipi, creant energia de km 0 i generant un impacte positiu en el medi ambient. L’empresa també participa en projectes innovadors com són els autoconsums compartits com els que veurem a Mas Carandell o amb la comunitat energètica a l’AgroReus. 

Les dependències municipals ja s’han adherit a Reus Energia. Ara, s’espera que es faci una segona fase on s’aconseguirà emmagatzemar l’energia. Com serà?
L’empresa ara treballa per poder emmagatzemar l’energia quan no hi ha hores de sol. La primera experiència gran es farà al Pavelló Olímpic. 

Quin és l’objectiu final de Reus Energia?
Volem que Reus, entre els anys 2027-2030, pugui proveir-se en horari diürn, d’energia produïda pels seus propis mitjans. Produir energia perquè sigui emmagatzemada perquè també l’enllumenat dels carrers sigui subministrat per l’empresa és un dels objectius. La ciutadania ha de veure que és un projecte que empodera la ciutat i que ens dona autosuficiència energètica. A més a més, el futur, en una fase 3, ha de contemplar que els ciutadans puguin disposar de plaques solars que ha col·locat l’Ajuntament de Reus i que ells puguin aprofitar-se amb la seva comercialitzadora local.

On ha quedat la creació de l’oficina de benestar animal?
Es va convocar a finals d’any la plaça de veterinari/ària i es van presentar sis professionals. Entenem que en aquest primer trimestre l’Ajuntament de Reus tindrà aquesta plaça coberta. Com a oficina de benestar ja treballem, a través de campanyes pedagògiques perquè la gent adopti o el portal de benestar animal, per exemple. És una línia de treball on hem posat molta energia. Amb la convocatòria d’aquesta plaça consolidarem aquest projecte.

Contenidors intel·ligents, nous contenidors d’orgànica… S’arriba als objectius de reciclatge que marca la Unió Europea?
No. Malauradament no. Fa dècades que sentim parlar del reciclatge. Reciclar és una obligació que coneixem des de fa anys. Per fer-ho ha d’haver-hi un principi de voluntat, que vull posar en elogi, perquè a la ciutat de Reus quan s’han col·locat illes completes dels cinc contenidors per fraccionar-ho tot, la ciutadania ha contestat de forma positiva. Nosaltres hem començat a veure canvis més notoris en el moment que hem començat a posar aquestes facilitats; hem vist un repunt, però no tothom recicla. On si tenim una assignatura pendent és amb l’orgànica i farem, com a administració local, unes campanyes de conscienciació. Som conscients que és la part que més costa i farem repartiment de contenidors reixats pels habitatges, entre altres accions. Treballem al costat de la restauració i del comerç perquè són qui realment generen brossa i són els que “fan ballar” els índexs, però paral·lelament treballem amb la domiciliària perquè sabem que és la suma de petits esforços i creiem que també podem sumar-hi des del consistori.

Com serà la recollida en un futur?
En el pròxim contracte veurem realment quins són realment els millors sistemes de recollida i com sumar les diferents modalitats de recollida de brossa perquè sigui l’òptim possible. Es poden tenir uns contenidors tancats i una recollida porta a porta alhora, per exemple, però s’ha d’analitzar tot. 

La Diada pel Clima, amb 600 nens, va ser tot un èxit. Això deu ser fruit del programa d’educació ambiental. Aquest curs continua endavant?
El projecte d’educació ambiental, des del principi, té la intenció de ser ampli i enriquidor perquè cada centre educatiu pogués escollir allò que millor convé, dins del seu programa pedagògic. Hi ha centres educatius que els interessa parlar de reciclatge i n’hi ha uns altres que volen parlar de l’estalvi de l’aigua. Vam tenir molt clar des del principi que des de l’Ajuntament havíem de posar a l’abast als centres educatius un programa enriquidor, que parlés del medi ambient i amb moltes temàtiques. Cada centre educatiu decideix del que volen parlar. Les dades són molt positives: 25 centres educatius de tota la ciutat i 5588 alumnes han participat en aquest projecte educatiu. 

I amb tot això, els objectius de l’Agenda 2030, van assolint-se? Només queda un mandat, a banda d’aquest, per aconseguir-ho.
Sí. Nosaltres caminem cap als objectius. El nostre Pla d’Acció Municipal, acompanyat del nostre pressupost, sempre va acompanyat d’un ODS. Per tant, totes les accions que es fan des d’aquest govern, busquen anar cap als ODS i ens sentim còmodes amb això. 

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Protecció Civil desactiva l’alerta del pla d’emergències per fort vent

Notícia següent
bombers-incendi-calafell

Incendi en un edifici de Terrassa: evacuats tots els veïns

Notícies relacionades