-Com ha anat aquest any 2018?
Aquesta temporada ha estat més fluixa que la del 2017. Les temporades del 2016 i del 2017 van ser molt bones i el 2017 va ser un any record, sempre que parlem de xifres després de la crisi que va esclatar en el 2007. Abans de la crisi, cada any anàvem pujant i teníem més clients que gastaven més. Però després de la crisi, cada any baixàvem més i veiem que la gent ens regatejava molt els preus. Vam haver de tocar molt els preus a la baixa perquè tothom intentava aconseguir un millor preu.
Ara hi ha molta més oferta que abans i també hi ha molts particulars que lloguen apartaments. Aquests particulars no han de suportar les mateixes despeses que nosaltres; ells s’estalvien assegurances, llicències, personal, etc. Llavors poden llogar un apartament a un preu molt més barat, però també s’arrisquen a no poder llogar-ho perquè nosaltres estem a molts portals i a moltes pàgines webs; nosaltres ens movem més que ells. A més, també està el tema dels apartaments il·legals, que n’hi ha molts.
-Com es lluita contra aquests apartaments il·legals?
Nosaltres, i també des de l’Associació d’allotjaments de la Costa Daurada, duem a terme diferents campanyes per lluitar contra la il·legalitat; i també li donem més publicitat als nostres negocis. Però nosaltres no podem fer més; els que ho han de controlar i sancionar són les administracions públiques perquè ells tenen la competència per poder fer-ho i no nosaltres. L’administració és qui ha de sancionar als apartaments il·legals per tal que aquests es donin d’alta al Ministeri de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
-L’associació pot competir amb aquests apartaments?
No, no podem competir. Nosaltres volem mantenir un preu de mercat i els il·legals ho lloguen per sota d’aquest preu; no podem competir amb ells perquè no tenen despeses o aquestes són mínimes. Nosaltres suportem moltes despeses i un propietari no compleix amb tot això perquè li és impossible, no li surt a compte. Encara que és possible que ell allargui més les temporades que nosaltres perquè quan acabem la temporada ja estem començant a treballar en la següent. Els pisos s’han de netejar, s’han de preparar i s’han de fer una sèrie de coses per preparar-los per a la següent temporada; hi ha tota una feina darrere que ells no tenen.
-Aquesta oferta il·legal és molt elevada a Torredembarra?
A totes les zones turístiques ho és perquè, com he comentat, no pots competir amb aquests apartaments il·legals. A Torredembarra és cert que cada vegada hi ha menys perquè la gent comença a estar més conscienciada. Ells tenen un risc molt alt perquè si passa alguna cosa, no tenen assegurances ni cap mena de responsabilitat. Per aquest motiu, cada vegada queden menys apartaments il·legals perquè la gent és més conscient del risc i donen el seu pis d’alta a la Generalitat, i el comercialitzen. A més, també està el tema que a la majoria de plataformes online ja no pots publicar sense tindre els pisos legalitzats. Llavors, al municipi no és un problema molt gran però no deixa de ser-ne un; i no només al sector turístic i urbanístic, sinó en qualsevol sector. Encara que en el tema dels pisos el control és més complicat que en altres sectors perquè si no vas al pis i parles amb els clients, no sabràs mai si allò està llogat il·legalment o no.
-Amb quins problemes compta el turisme del municipi?
El principal problema que tenim a Torredembarra és la manca d’hotels, que són els que provoquen que hi hagi una rotació continua de públic. Aquests visitants fan treballar a tot el que hi hagi al seu voltant com restaurants i botigues, entre altres. Als càmpings i als apartaments les estades són més llargues i no es fa tanta rotació de visitants. Possiblement el mal que té Torredembarra no ve d’ara, si no de fa molt de temps perquè mai s’ha tingut la consciència de viure més del turisme. Per mi i per posar un exemple proper, Altafulla ens ha guanyat perquè té més hotels i tots amb una bona estètica; i molts dels seus turistes, com els de Torredembarra, també vénen pel sol i platja. Personalment, penso que la platja de Torredembarra és millor que la d’Altafulla perquè és molt gran i la nostra sorra és molt fina. Llavors nosaltres hauríem d’haver explotat fa anys aquesta oportunitat que ens presenta la platja, que podríem dir que és el millor que tenim. Però clar, potser ara ja és tard. Ara que algú vingui a construir un hotel a Torredembarra seria difícil perquè aquest suposa una inversió molt gran i has de saber segur que tindràs una ocupació mínima per poder viure durant tot l’any. En aquest aspecte també compta el fet de si Torredembarra organitza suficients coses per tindre visitants durant tot l’any.
-Al municipi no es fan suficients activitats per atraure els visitants?
A veure, entre setmana ara al gener no hi ha res. El cap de setmana, sí; hi ha negocis per la gent que ve aquests dos dies. Però aquí és molt important que faci bon temps perquè si esperes al cap de setmana i després fa mal temps, què fas? I això és una cadena perquè a nosaltres ens llogaran el pis perquè els hi agrada estar aquí i hi ha llocs on anar però si ho troben tot tancat, la gent optarà per no vindre. És cert que a Torredembarra es fan moltes activitats però penso que es poden fer més coses per ampliar la temporada turística.
-Per acabar, creu que l’Ajuntament de Torredembarra aposta pel turisme d’allotjaments?
A vegades, ens dóna la sensació que no tenim suport per part de l’Ajuntament perquè, per exemple, quan intentem allargar una mica més la temporada ens trobem amb petits problemes. Al 2018, nosaltres teníem clients fins a finals d’octubre pel bon temps que ens va fer i vam veure que l’Ajuntament ens havia tret les passarel·les per arribar a la riba de la platja des del passeig marítim. Llavors, l’Ajuntament no ens va ajudar a allargar la temporada ni a donar serveis mínims als nostres clients.
Un altre exemple és que nosaltres vam demanar que al 2019 poguéssim promocionar Torredembarra a França a través d’un landing page. Quan ho vam proposar l’any passat ens van dir que sí i que ho mirarien. Enguany, ens diuen que no tenen pressupost i que no podrà ser. Nosaltres no els hi demanem pràcticament res, en comparació amb altres sectors del municipi, i no rebem res; sempre ens hem d’acabar buscant la vida completament pel nostre compte. Per coses com aquestes ens dóna la sensació que no rebem suport del consistori municipal.
