Dames i Vells, l’associació de ball parlat de Tarragona, ha recuperat la representació de Sogra i Nora un ball profà satíric que es remunta el 1877 quan es va representar per primera vegada a la ciutat, segons l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El grup n’ha fet una adaptació i actualització textual, mantenint l’estructura dramatúrgica i la trama, però canviant la intencionalitat del missatge, “no volíem trair la dramatúrgia del ball, però ho hem fet, no volíem riure de les dones. Hem mantingut la història i les escenes, però hem augmentat la comicitat, ja venim d’una dinàmica que sabem com fer anar la sàtira, hem adaptat els elements còmics” diu Oriol Grau director del ball parlat.
El 8 de març, dins el marc dels actes en honor el dia de la Dona Treballadora, es presentarà l’espectacle al passeig de les Palmeres, a les 12 h, 13 h,17 h i 18 h. Abans, però, a les 11 h es farà la primera representació a la Residència Mare de Déu de la Mercè, de manera privada i exclusiva per als residents i familiars.
Sogra i Nora té com a eix central, les divergències entre aquestes dues figures, i treu a la llum problemes i intimitats que passen dins la llar, així com els rols que prenen les persones que hi conviuen. “Només que raspeu una mica a casa també ho teniu, són històries familiars que a totes les cases hi són”, diu Marta Escobar, qui interpreta la sogra en aquesta història.
D’on sorgeix l’adaptació?
L’adaptació de l’obra, és a càrrec d’Eva Rofin, qui va elaborar el seu Treball de Fi de Grau en Llengua i Literatura Catalanes, anomenat “Sogra i Nora, l’una crida i l’altra plora. Estudi Lingüístic del ball parlat de Sogra i Nora de Tarragona” (URV, 2014). En aquesta adaptació, la qual va arribar a mans de l’Associació, es tracten temàtiques socials actuals com les diferències salarials entre els homes i les dones, la càrrega de feina que recau sobre la sogra, el menysteniment de la salut femenina o la decisió d’una dona sobre no tenir fills i l’estigma que això suposa. “Són temes que avui en dia surten als diaris i que afecten la societat”, així ho descriu Grau.
Representat per dotze actrius, Sogra i Nora, compta amb un component social en el qual les dones s’empoderen i la sororitat pren protagonisme. Deixant enrere el rerefons original que menyspreava la figura de la dona, mitjançant acudits i textos masclistes, l’adaptació del ball parlat, té un aire feminista i empra l’humor per reivindicar determinades situacions. És un ball satíric, on la sàtira hi és present en tot moment, en aquest cas no tan escatològica com és el cas de Dames i Vells, però de manera enginyosa.
L’estructura de “Sogra i Nora”
La seva duració és d’uns 30 minuts, adoptant un format que recorda a una sitcom, i sent ideal pel ball parlat. Els elements estètics de l’obra com el vestuari seran adaptats a l’època a la qual consta la primera representació del ball, per tant, els actors i les actrius vestiran robes pròpies del segle XIX; tanmateix, el llenguatge que s’utilitzarà serà l’actual. Amb paraules com “xalar” i frases fetes típiques de Tarragona perquè el públic s’hi identifiqui i entengui correctament la representació.
Aquesta preparació ha suposat un període d’assajos més llarg de l’habitual, ja que s’han incorporat noves actrius que no tenien experiència prèvia. Per part de l’associació, s’ha donat ímpetu al fet que el projecte compta amb una diferència generacional. Hi ha el Gabriel, un nen de tretze anys que toca l’acordió diatònic, i en l’altra franja, la Isabel Sants, una actriu de 96, resident de Mare de Déu de la Mercè, que dona vida a la sogra de la sogra.
S’han treballat temes com la caracterització, el figurinisme i la música. L’obra compta amb música original del llibre de Joan Amades que obre i tanca el ball parlat. Gessamí Martí juntament amb sis músics, han creat una peça curta que s’utilitzarà com a separador entre escenes. A més, la coreografia també ha estat de collita pròpia per part de l’Associació, així com la manera de col·locar el públic, que estaran ubicats de manera circular.
Sogra i Nora és un ball antic, adaptat i amb un rerefons social que pretén apropar el ball tradicional a la societat contemporània i trencar arquetips socials. Tothom que vulgui pot acudir a la seva representació i gaudir de la representació de manera gratuïta.
