L‘artista de Tàrrega Josep Minguell ha estat escollit per tornar a decorar amb pintures murals al fresc el tabernacle de la Visitació de Castelfiorentino, una població italiana de l’àrea metropolitana de Florència (Toscana). L’espai va ser pintat l’any 1491 per l‘artista renaixentista italià Benozzo Gozzoli, però els frescos originals van ser arrencats a finals dels anys seixanta del segle passat per tal de conservar-los. D’aquesta manera, Minguell, un dels pocs artistes del món especialitzat en pintura mural al fresc, segueix les pinzellades de Gozzoli 530 anys després. La nova obra s’inspira en les pintures originals i representarà conceptes com la solitud, el consol de la natura i el retorn de les persones estimades.
Josep Minguell va presentar ahir dilluns al seu estudi de Tàrrega els dibuixos preparatoris de l’obra. Es tracta de dibuixos amb motius inspirats en les pintures originals, en els quals s’hi representen els conceptes de la solitud, el consol de la natura i el retorn amb les persones estimades a través de la història de Giacchino, qui va ser expulsat de la comunitat segons el Protoevangeli de Jaume. Són les mateixes escenes que va pintar originàriament Gozzoli, però interpretades per Minguell amb el seu estil característic, sense obstacles espacials i de colors ocres i òxids.
L’inici de l’execució de l’obra pictòrica està previst per al mes de juny i la previsió és que l’autor finalitzi el treball el mateix mes. El dia 7 de juny és presentarà l’obra en curs al Museo Benozzo Gozzoli i a partir d’aquest dia el tabernacle estarà obert al públic i es podrà veure com l’autor executa les pintures al fresc juntament amb una exposició dels dibuixos preparatoris i cartons originals. Els nous frescos també seran arrencats a finals d’any i exposats en un itinerari museístic.
El tabernacle de la Visitació i Benozzo Gozzoli
El tabernacle de la Visitació es troba a la via Volterrana, a l’entrada de les antic Castelfiorentino. Benozzo Gozzoli el va pintar per dins i per fora i aquest va romandre a l’exterior fins que, l’any 1872, es va construir una capella per protegir-lo. Per motius de conservació, a finals dels anys seixanta, els frescos del tabernacle van ser arrencats del mur mitjançant la tècnica de l’strappo i exposats a la Biblioteca Comunale de Castelfiorentino. En l’actualitat, es troben al museu Benozzo Gozzoli (BeGo), que va ser inaugurat l’any 2009. Quan Gozzoli va executar l’obra, l’any 1491, ja era un pintor consolidat, especialment conegut pels frescos ‘El Viatge dels Reis Mags a Betlem’, emplaçats a la Capella dels Reis Mags del Palau Mèdici-Riccardi.
La pintura mural al fresc
Històricament, la pintura mural al fresc ha estat utilitzada en grans obres arquitectòniques, sent el conjunt pictòric de Miquel Àngel a la Capella Sixtina (el Vaticà) un dels exemples més coneguts. La pintura al fresc “consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc. Per això la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis”, explica Josep Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
Josep Minguell Cardenyes
Fill i net de pintors de frescos, Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista. Especialitzat en pintura mural al fresc en grans conjunts arquitectònics, és un dels pocs artistes arreu del món dedicat a aquesta sistema pictòric mil·lenari. L’any 2022 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi i la medalla d’or de la Ciutat de Tàrrega. L0any 2024 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi.
Al llarg de la seva trajectòria, Minguell ha combinat la pràctica artística amb la recerca. Ha pintat un total de 50 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 1.000 m2 de frescos), el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu de port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Waseda University de Tokio. Universidade Nova de Lisboa.
És autor de diversos articles especialitzats i del llibre ‘Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores’ (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i ‘Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència’ (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).