Barcelona ha viscut aquest dimecres al vespre una nit històrica a la Sagrada Família. La basílica ha inaugurat oficialment la torre de Jesús, la més alta del temple i també la que converteix l’obra d’Antoni Gaudí en l’església catòlica més alta del món. Amb 172,5 metres d’alçària, la nova torre passa a ser també l’edifici més alt de la capital catalana.
El moment culminant ha arribat amb la benedicció del papa Lleó XIV, que ha combinat el català i el castellà en una cerimònia carregada de simbolisme. L’acte ha posat punt final a la missa solemne pel centenari de la mort de Gaudí i ha estat també l’esdeveniment central de la visita del pontífex a Catalunya abans de marxar aquest dijous cap a les Canàries.
L'espectacle posterior a la benedicció, amb música, llums, drons i una solemnitat digna de l'ocasió, està fent la volta al món i rebent una ovació pràcticament unànime que ha col·locat Barcelona, de nou, al grup capdavanter de ciutats de tot el món que és capaç d'organitzar, preparar i realitzar actes d'aquesta magnitud.
Una creu pensada per brillar sobre Barcelona
La torre de Jesús està coronada per una gran creu de vidre i ceràmica blanca esmaltada. L’estructura ha estat concebuda perquè reflecteixi la llum del sol durant el dia i s’il·lumini de nit amb feixos projectats des de les altres torres, seguint la idea original de Gaudí.
La creu incorpora prop de 15.000 peces de ceràmica blanca i el seu interior està revestit amb centenars de peces d’ònix blanc. Els cinc braços segueixen la geometria de doble gir que Gaudí va aplicar a les columnes del temple: un quadrat a l’exterior que es transforma en un octàgon a l’interior.
Per garantir-ne la resistència, la creu va ser sotmesa a proves extremes, amb descàrregues elèctriques similars a les d’una tempesta i vents superiors als 150 quilòmetres per hora.
Un cel de més de 50.000 rajoles
L’interior de la torre recrea el cel amb 50.820 rajoles, totes diferents entre elles. En conjunt, cobreixen uns 1.000 metres quadrats i la seva pintura va requerir tres anys de treball continuat.
A l’interior de la creu hi penja l’Anyell de Déu, obra de l’escultor Andrea Mastrovito. Els braços de la creu disposen de vidres que permetran l’entrada de llum i, a partir del 2028, quan acabin els treballs interiors i s’instal·li l’ascensor, està previst que els visitants puguin contemplar Barcelona des d’aquest punt privilegiat.
Benedicció, música i llum
Després de la missa, el Papa ha sortit a l’exterior de la basílica i, des de la façana del Naixement, ha pregat i ha escampat aigua beneïda sobre la torre, les autoritats i els fidels presents. En la seva benedicció, Lleó XIV ha recordat totes les persones que han treballat en la construcció de la Sagrada Família.
Tot seguit ha començat un espectacle de llum, música i imatges que ha omplert l’entorn del temple. L’Escolania de Montserrat hi ha tingut un paper destacat i el públic convidat, tant dins com fora de la basílica, ha participat amb fanalets que s’il·luminaven al ritme de la música.
Els jocs de llum han culminat amb drons dibuixant el rostre d’Antoni Gaudí al cel i una de les seves frases més conegudes: “Primer l’amor, després la tècnica”. Un castell de focs artificials des de les torres i un últim missatge de “Gràcies” projectat pels drons han tancat l’espectacle, que ha deixat una resposta pràcticament unànime d'aplaudiments per tot el món.
El final de la visita catalana del Papa
La inauguració ha acabat amb l’encesa de la creu que corona la torre de Jesús i amb el descobriment d’una placa commemorativa de la visita de Lleó XIV a la basílica. La placa se suma a les que recorden les visites de Joan Pau II, el 1982, i de Benet XVI, el 2010.
Després de l’acte, el pontífex ha tornat al Palau Episcopal, on ha passat l’última nit a Barcelona. Aquest dijous al matí està previst que marxi cap a les illes Canàries, després d’una visita a Catalunya marcada pels gestos en català, els missatges d’acollida i el protagonisme simbòlic de la Sagrada Família.