La Unió Europea ha fet un pas decisiu en l’aplicació del Pacte de Migració i Asil, amb l’aval dels ministres d’Interior al mecanisme de solidaritat que ha de donar suport als països amb més pressió migratòria —entre ells, Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre—. El nou sistema permetrà reubicar fins a 21.000 migrants a partir del juny vinent, una xifra inferior als 30.000 que havia proposat la Comissió Europea.
El fons econòmic també queda per sota de les expectatives: els estats aportaran 420 milions d’euros, lluny dels 600 milions defensats per Brussel·les. Ambdues retallades han fet que Espanya s’hagi abstingut en la votació.
Un mecanisme voluntari i flexible
El sistema no obliga els governs a acceptar migrants: cada estat podrà triar si contribueix acollint reubicacions, fent aportacions econòmiques o aportant recursos humans i materials. A més, diversos països —com Bulgària, Txèquia, Estònia, Croàcia, Àustria i Polònia— tindran flexibilitats per reduir les seves aportacions, en considerar-se que també suporten pressió migratòria “acumulada”.
A partir del 12 de juny de 2026, Espanya i la resta de països de primera línia podran activar el mecanisme per demanar suport. La decisió final s’haurà d’adoptar formalment abans del 31 de desembre de 2025, un cop superats els tràmits jurídics.
Via lliure per deportar a tercers països “segurs”
En paral·lel, els 27 han aprovat ampliar l’ús del concepte de “tercer país segur”, que permet rebutjar sol·licituds d’asil sense examinar el fons i deportar la persona a un altre país que es consideri segur, fins i tot si no hi té cap vincle personal. Es podrà aplicar en tres escenaris:
-
Si existeix algun tipus de “connexió” amb el país tercer.
-
Si el migrant hi ha transitat abans d’arribar a la UE.
-
Si l’estat membre té un acord bilateral amb aquell país perquè estudiï la petició.
Els menors no acompanyats queden exclosos d’aquest procediment.
A més, una persona que presenti un recurs contra una inadmissió ja no tindrà dret automàtic a romandre a la UE mentre es resol.
Espanya ha votat en contra d’aquesta revisió, advertint que pot afectar garanties essencials en matèria de protecció internacional.
Set nous països d’origen “segurs”
Els ministres també han aprovat la primera llista comuna de països d’origen segurs: Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia. L’objectiu és accelerar les tramitacions d’asil en casos en què, segons la UE, la persona no corre risc de persecució.
Aquests casos es podran resoldre en procediments abreujats d’un màxim de tres mesos.
La llista també inclou tots els països candidats a entrar a la UE, com Albània, Sèrbia o Turquia.