Tres produccions catalanes competeixen al Festival de Venècia 2025

El Festival Internacional de Cinema de Venècia, que celebra la seva 82a edició del 27 d'agost al 6 de setembre, acull l’estrena mundial de tres produccions catalanes a les seccions competitives Orizzonti i Giornate degli Autori

25 d'agost de 2025 a les 18:20h
Imatge: Lido di Venezia
Imatge: Lido di Venezia

El Festival Internacional de Cinema de Venècia, que celebra la seva 82a edició del 27 d'agost al 6 de setembre, acull l’estrena mundial de tres produccions catalanes a les seccions competitives Orizzonti i Giornate degli Autori.

La seció Orizzonti, que es dedica a les noves tendències estètiques i expressives del cinema contemporani i que dona visibilitat a primeres obres i talents emergents, ha seleccionat dues pel·lícules catalanes.

El debut de Jaume Claret Muxart en el llargmetratge, Estrany riu (Zuzú Cinema, Miramemira, Schuldenberg Films) segueix en Dídac, un adolescent que, durant un viatge en bicicleta pel Danubi amb la seva família, inicia un despertar interior arran de l’enigmàtica presència d’un noi misteriós. Mentre ell descobreix qui és, el vincle amb el seu germà es transforma i la seva mare revisita la seva pròpia joventut. El projecte ha tingut un important recorregut en espais d’indústria: l’any 2022 va ser seleccionat a Ikusmira Berriak i també va participar en la Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, el 2024 va participar a Les Arcs Works In Progress i va guanyar el premi Alphapanda Audience Engagement Award. Finalment, enguany ha participat en el Final Cut del D'A Film Lab Barcelona.

Per la seva banda, Hiedra (Botón Films, BHD Films, Ciné-Sud Promotion, Guspira Films) d’Ana Cristina Barragán, és una coproducció internacional entre Equador, Mèxic, França i Catalunya. La pel·lícula retrata l’Azucena, una dona atrapada en el passat, que espia un grup d’adolescents d’un orfenat. Obsessionada amb en Julio, de 17 anys, s’endinsa en una relació marcada per la ferida, l’atracció i la tendresa, en una mena de joc d’Edip que uneix dos mons aparentment separats. El projecte es va presentar a CineMart a Rotterdam l'any 2021, i ha estat seleccionat en prestigiosos espais com Ikusmira Berriak, Darkroom (WIP IFFR Pro) i Cine en Construcción de Toulouse, on va rebre els premis Premis Award Ciné+ i Award CCAS.

Ambdues produccions compten amb suport del Departament de Cultura a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

En paral·lel, a Giornate degli Autori hi fa l’estrena mundial Anoche conquisté Tebas (Dvein Films, Filmika Galaika, Bando à parte) l’òpera prima de Gabriel Azorín, un llargmetratge de ficció que barreja el present i el passat per explorar les emocionshumanes. El projecte ha estat seleccionat a Ikusmira Berriak, Residencias de la Academia de Cine, l'Incubadora ECAM, Venice GAP-Financing Market i, enguany, s’ha presentat al Darkroom (WIP IFFR Pro).

En el context de Giornate degli Autori, a més, Albert Serra rebrà el Premi honorífic "Le vie dell'immagine", atorgat pel festival en col·laboració amb Cinematografo. Es tracta d’un premi que guardona artistes per la seva exploració i expansió dels límits dels llenguatges visuals i narratius, i que reconeix la trajectòria única del director català com a figura cabdal en el cinema contemporani internacional.

Finalment, el projecte català Caro Nanni (VIVA Films Media, Colosé Producciones, Redibis Film) de Pablo Maqueda ha estat seleccionat al Venice Gap - Financing Market, el prestigiós espai d’indústria dedicat a projectes en fase final de desenvolupament.

A banda, el projecte Coraçao Rasgado (Canabrava Filmes, Casa na Árvore, Bando À Parte, Eddie Saeta) dirigit per Helvecio Marins Jr., que compta amb la coproducció catalana d’Eddie Saeta, també participarà en el Venice Gap-Financing Market.

Catalan Films, la marca d’internacionalització de l’audiovisual català, estarà present en el Festival de Venècia acompanyant les produccions i projectes seleccionats en el festival i en la seva àrea d’indústria.

La importància de l’audiovisual català

L’audiovisual és, pel pes de la seva indústria, el potencial com a sector estratègic i la capacitat d’internacionalització, un dels eixos del Departament de Cultura per a aquesta legislatura. És prioritari impulsar-lo com a sector que crea imaginari i referents, que dona a conèixer la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres paisatges i que dinamitza l’economia.

Les línies de subvenció que gestiona l'ICEC cobreixen tota la cadena de valor de l’audiovisual, amb partides destinades, per exemple, al desenvolupament i a la coproducció.

Aquest suport ha ajudat a visibilitzar i consolidar alguns dels valors pels quals destaca l’audiovisual català: el talent dels professionals, l’existència de centres de formació reconeguts internacionalment, el treball i compromís d'una indústria audiovisual potent, que beu d’una llarga tradició i que genera una enorme varietat de produccions, i la riquesa d’un nombre amplíssim de festivals que situen el país al mapa internacional.

El reconeixement de crítica i públic internacional és unànime, i el prestigi dels i les professionals catalanes és un reflex d’una indústria molt potent, amb un talent innegable i una formació d’enorme qualitat.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit