Un informe recent del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) revela que el salari brut mitjà dels treballadors migrants a Catalunya és un 22,3% menor que el corresponent als nascuts a l’Estat, cosa que suposa una diferència anual de 6.891,64 euros bruts menys.
Sobrequalificació i precarietat en el mercat laboral
Segons aquest estudi, actualment el 38,5% dels ocupats estrangers a Catalunya es troben sobrequalificats per als seus llocs de feina. Aquesta xifra augmenta fins al 49,1% entre aquells amb educació superior. A més, per nacionalitats, les persones d’origen africà apareixen com les que viuen una situació laboral "més precària".
L’informe apunta que hi ha unes 1.168.550 persones estrangeres en edat activa, representant més d’una cinquena part (21,8%) del total. En els últims vint anys aquesta xifra ha crescut un 124,2%, marcant un canvi demogràfic important.
Ciriaco Hidalgo: la població migrant constitueix una "variable clau pel present i futur"
El president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, va presentar l’estudi al Parlament aquest dimarts i va subratllar que la població migrant constitueix una "variable clau pel present i futur" del mercat laboral català davant la baixa natalitat i la jubilació massiva de la generació del 'baby boom'. Així mateix, Hidalgo va insistir en la necessitat d’una "integració laboral efectiva", destacant el català com un element fonamental per a la "trobada, cohesió i vertebració social".
Dades d’ocupació i atur entre persones migrades
L’estudi exposa que la taxa d’ocupació entre les persones migrades és del 65,6%, inferior a la mitjana estatal del 73,1%. Per altra banda, la taxa d’atur dels estrangers se situa en un 13,9%, gairebé el doble respecte als nascuts a l’Estat (7,7%).
Sota el títol 'Bones pràctiques en integració laboral de les persones migrades', el document destaca que durant els darrers vint anys s’han incorporat fins a 650.332 persones estrangeres al mercat actiu català, fet que representa una transformació estructural significativa.
Més autònoms entre asiàtics i oceànics; vulnerabilitat entre africans
L’informe detalla també diferències notables segons procedència: mentre els africans afronten condicions laborals més vulnerables amb una taxa d’atur molt alta (28,4%), prop de tres de cada deu treballadors originaris d’Àsia i Oceania exerceixen com autònoms (30,5%), pràcticament doblant aquesta modalitat respecte a altres grups.
Dels estrangers actius a Catalunya, un 80,1% són extracomunitaris —amb predomini clarament americà (8,7%)— seguits molt lluny pels europeus comunitaris (4,2%), africans (3,9%), asiàtics i oceànics (2,4%) i europeus no comunitaris (2,1%).
Sectors amb presència destacada de població migrant
L’anàlisi posa èmfasi en sectors on la participació estrangera és essencial: agricultura (32,4% dels ocupats), construcció (22,7%) i serveis relacionats amb cures —especialment dones—. Aquestes dades posen en relleu una contribució significativa dins àmbits tradicionalment vinculats a ocupacions amb condicions difícils.
Diferències laborals persistents segons condició migratòria i gènere
L’informe assenyala que molts migrants continuen concentrats en feines amb condicions laborals pitjors i menys oportunitats professionals comparativament amb els natius. La taxa de parcialitat arriba al 16% entre estrangers enfront del 12,9% dels nascuts aquí; mentre que temporalitat afecta un 15,8% contra un 11,4% respectivament.
A nivell de gènere es detecta també una bretxa: les dones migrants tenen taxes més baixes d’activitat i ocupació així com una taxa d’atur superior tant als homes migrants com a les dones nascudes aquí. Malgrat això, les dones immigrants compten amb nivells formatius lleugerament superiors comparades amb homes migrants.
Dades actualitzades el 2023 mostren que el salari brut mitjà anual femení migrant era un 10.9% inferior al masculí (uns 2745 euros anuals), així com gairebé un -19.4% diferència respecte a les dones nascudes a l’Estat (-5405 euros).
Recomanacions per millorar la integració laboral
L’informe adopta un enfocament clarament propositiu tal com remarca Hidalgo. Entre els suggeriments figura la necessitat imprescindible de garantir processos adequats per obtenir permisos de treball com a element clau per facilitar l’accés regularitzat al mercat laboral.
Aquest punt ha estat defensat pel ponent Carlos de Pablo Torrecilla qui considera important no percebre negativament mesures com la regularització extraordinària iniciada pel govern espanyol l’abril passat: No veure com un problema aquesta regularització extraordinària.
A més dels permisos legals s’identifiquen factors facilitadors essencials per afavorir la integració: aprenentatge lingüístic —particularment en català— homologacions titulars o acreditacions competencials. En aquest sentit Hidalgo aposta fermament per preservar l’ús del català tot promovent-ne l’aprenentatge. Finalment proposa mesures perquè les persones migrants irregulars puguin accedir als serveis previs del SOC mitjançant registres específics o mecanismes similars.
