Segons un recent estudi publicat aquest dimecres per Comissions Obreres (CCOO), els treballadors de Catalunya acumulen una mitjana de 486.000 hores extraordinàries sense cobrar cada setmana. Si es sumen també les hores extra remunerades, aquesta xifra supera el milió d'hores setmanals, segons dades extretes de l’Enquesta de Població Activa (EPA).
L'informe revela que més de 157.000 persones allarguen la seva jornada laboral habitual, i la meitat d’aquestes ho fa sense rebre cap compensació econòmica. Aquesta situació suposa un estalvi aproximat per als empresaris catalans d’11,6 milions d’euros en salaris i cotitzacions socials cada setmana.
Necessitat urgent del reglament de control horari
Per això, des de CCOO es considera “imprescindible” l’aprovació del nou reglament que reguli el control horari després de l’estiu per evitar “l’ús abusiu” d’aquestes hores addicionals. La secretària general del sindicat a Catalunya, Belén López, ha declarat: "Això ha de ser prioritari, i tornant de les vacances ja s’ha anunciat que es portarà al Consell de Ministres. Volem que s’aprovi perquè és una mesura necessària".
A més, López ha subratllat la necessitat que el sistema sigui un control “digital, fiable i interoperable” amb Inspecció de Treball. També ha destacat com a mesures complementàries fonamentals l’increment dels salaris i el control dels preus dels productes bàsics, amb especial èmfasi en “l’habitatge”.
Catalunya entre les regions amb més hores extra no remunerades
L’anàlisi situa Catalunya com el segon territori on es concentren més hores extraordinàries no pagades cada setmana, només superada per la Comunitat de Madrid. A continuació figuren altres comunitats com el País Valencià, Andalusia i el País Basc.
A nivell estatal, la suma total arriba a 2,5 milions d’hores extra setmanals.
L’impacte econòmic i social segons CCOO
La secretària general catalana lamenta que aquests estalvis obtinguts pels empresaris "no vagin a la butxaca dels treballadors ni tampoc a les cotitzacions socials o impostos necessaris per finançar els serveis públics".
Saida Ehliluch, secretària de Treball i Economia de CCOO Catalunya, alerta que aquesta problemàtica s’ha agreujat des del període pandèmic: "S’ha passat d’unes 108.000 persones fent hores extres el 2019 a unes 157.000 el 2026", fet que representa un increment relatiu del 44,9%. Segons Ehliluch: “Són una pràctica molt present al mercat laboral”.
L’informe destaca que aquestes hores addicionals estan especialment concentrades en sectors com els serveis així com entre dones i joves. Les desigualtats per sexe són especialment preocupants: "s’ha incrementat en un 102,6% el nombre de dones que allarguen la seva jornada laboral sense remunerar respecte al 2019", mentre que l’augment entre homes ha estat només del 13,2%, explica Ehliluch.
Impactes laborals i sanitaris del frau laboral
La secretària defineix aquesta situació com un "frau laboral" que infringeix els drets dels treballadors tot generant conseqüències negatives sobre la salut laboral perquè dificulta la conciliació entre vida personal i professional.
Ehliluch assenyala: "Les bones dades d’ocupació són una bona notícia, però no poden amagar una realitat que no podem normalitzar".
Efecte sobre l’ocupació estable
L’estudi també indica que les hores extraordinàries realitzades equivalen aproximadament a gairebé 26.000 llocs de treball a jornada completa. En paraules d'Saida Ehliluch: "Quan una empresa cobreix necessitats permanents fent treballar més hores la plantilla deixa d’oferir molts llocs nous." El sindicat estima així que eliminant aquesta pràctica seria possible assolir nivells propers a la plena ocupació.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
