L’informe de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, ha avalat l’amnistia aprovada pel govern espanyol per les despeses del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i els presumptes delictes de terrorisme dels CDR, tot i posar objeccions sobre aspectes procedimentals.
Spielmann assegura que perdonar la responsabilitat comptable dels líders independentistes no afecta els interessos financers de la Unió Europea perquè no hi ha “un vincle directe” amb la reducció “actual o potencial” dels ingressos postats a disposició del pressupost de la UE. Segons ell, “els fons malversats no s’havien de posar a disposició del pressupost de la UE” i “les parts demandades en el litigi” al Tribunal de Comptes “no estaven encarregades de rebre’ls i posar-los a disposició d’aquest pressupost”.
En canvi, l’advocat general ha posat en qüestió alguns aspectes del procediment, com el termini de dos mesos per dictar resolucions, que considera “excessivament curt i vinculant”, i l’absència de previsió per a la compareixença de l’acusació particular. Spielmann ha alertat que impedir que s’escolti a totes les parts pot vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva. També ha assenyalat que obligar els tribunals a resoldre abans que el TJUE dicti sentència és incompatible amb el dret de la UE.
Pel que fa als CDR, Spielmann sosté que la llei és compatible amb les normes antiterroristes europees i delimita clarament quins actes poden ser amnistiats i quins no, establint una “frontera prou clara” respecte de conductes especialment greus.
Spielmann ha rebutjat les crítiques de la Comissió Europea que qualificaven la norma com a “autoamnistia”. Segons ell, “res permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia en aquest cas”. L’advocat general ha defensat que es tracta d’un acte parlamentari regular, subjecte a control judicial, que busca donar resposta a “una situació excepcional amb un objectiu declarat de normalització institucional i reconciliació”. També ha aclarit que els beneficiaris no són “membres o representants del govern”, ni del “poder legislatiu que va promoure l’aprovació” de la norma.
El govern espanyol ha celebrat l’informe. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha qualificat el dictamen de “victòria rotunda” i ha assegurat que la llei d’amnistia és “plenament constitucional i s’executarà amb tota la normalitat”. “El Tribunal Constitucional ja va declarar que la llei era constitucional, i avui l’advocat general del TJUE ha dit que la llei d’amnistia és conforme amb el dret europeu, que no afecta els interessos financers de la Unió i que la regulació del terrorisme amb remissió al Conveni Europeu de Drets Humans que conté la llei d’amnistia també és conforme amb el dret europeu”, ha afegit.
El ministre ha insistit que l’amnistia “ja ha complert el seu objectiu polític”, garantint la “normalització política, social i institucional a Catalunya” i que més de 350 persones ja s’han beneficiat de la mesura.
En canvi, la vicesecretària de Relacions Institucionals del PP, Cuca Gamarra, ha recordat que cal esperar la sentència definitiva del TJUE i ha criticat que la llei pot vulnerar l’estat de dret i la legislació europea. Segons Gamarra, es tracta d’una “llei immoral” que Sánchez va impulsar amb l’únic objectiu de “continuar al poder”, tot i reconèixer que l’informe apunta que la norma “sembla que es va aprovar en un context real de reconciliació política i social”.
L’opinió de l’advocat general no és vinculant i ara serà el TJUE qui dicti sentència, sense que encara s’hagi fixat una data per al pronunciament. Líders i activistes independentistes esperen el dictamen per saber si podran beneficiar-se plenament de l’amnistia, així com la decisió que pugui adoptar el Tribunal Constitucional a Espanya.