El Memorial Democràtic ha impulsat durant el curs 2025-2026 el programa educatiu 'Testimonis a l’Aula', que ha arribat a un total de 80 centres educatius i gairebé 1.600 estudiants de tota Catalunya mitjançant la realització de 106 tallers. Aquesta xifra situa aquesta iniciativa com un dels recursos més rellevants per difondre la memòria democràtica entre les noves generacions.
Objectius i metodologia del programa
L’objectiu principal del projecte és proporcionar als alumnes una experiència educativa que sigui alhora rigorosa, vivencial i participativa, centrada en els episodis clau de la història contemporània. Es pretén estimular una reflexió crítica sobre els valors democràtics i la defensa dels drets humans. En aquest sentit, el Memorial Democràtic manifesta la intenció d’ampliar progressivament aquest recurs per incrementar-ne l’abast.
Testimonis a l’Aula ofereix un catàleg diversificat de tallers temàtics que aborden aspectes com la Guerra Civil, l’exili republicà, la deportació als camps nazis, la resistència antifranquista, així com les diverses formes de repressió durant la dictadura franquista i les lluites per les llibertats.
Les sessions són conduïdes per testimonis directes, familiars o descendents d’aquests fets històrics, juntament amb historiadors, periodistes i altres experts especialitzats que comparteixen amb l’alumnat experiències basades en fonts documentals i recerca acadèmica.
Estructura dels tallers i format flexible
Cadascuna d’aquestes activitats té una durada aproximada de noranta minuts, dividits en dues fases: primer es presenta la història personal del testimoni juntament amb el marc històric corresponent; posteriorment s’obre un espai per al diàleg i debat entre els participants. Aquest format facilita que els estudiants puguin plantejar preguntes, confrontar diferents perspectives i establir connexions entre els fets passats i els desafiaments democràtics actuals.
A més a més, aquestes activitats poden impartir-se tant presencialment als centres educatius com en modalitat virtual, fet que permet ampliar-ne significativament l’accessibilitat arreu del territori català.
Aportacions del director del Memorial Democràtic
Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, ressalta: "En un context en què els testimonis directes dels grans esdeveniments del segle XX són cada vegada menys presents, iniciatives com aquesta contribueixen a preservar-ne el llegat i a garantir que les experiències vinculades a la guerra, l’exili, la deportació, la repressió i la lluita per les llibertats continuïn interpel·lant les noves generacions".
Afegeix també que "posar els joves en contacte amb testimonis, investigadors i històries de vida permet humanitzar els grans processos històrics i convertir la memòria en una eina de coneixement, reflexió i construcció de ciutadania".
Dades d’assistència segons nivells educatius i àmbit territorial
Més del 50% dels tallers han estat destinats a alumnat d’ESO (50,6%) mentre que gairebé un altre 45%% s’ha orientat cap als estudiants de Batxillerat. També s’han desenvolupat sessions específiques dirigides a universitats així com programes adreçats a grups vinculats amb diversitat funcional o inclusió social.
L’activitat itinerant ha permès estendre considerablement aquest programa fora de l’àrea metropolitana barcelonina: només 20 dels 80 centres participants pertanyen a Barcelona ciutat, mentre que els restants estan repartits entre una cinquantena de municipis distribuïts per totes quatre demarcacions catalanes —entre aquests Badalona, Berga, Cervera, Figueres o Girona; Granollers; Lleida; Manresa; Mataró; Sabadell; Tarragona; Terrassa; Tortosa; Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.
Diversitat temàtica dels tallers oferits
L’oferta formativa inclou propostes variades amb què es pot abordar des d’una perspectiva múltiple aspectes claus de la memòria democràtica. Entre elles destaquen sessions dedicades a figures rellevants com Francesc Boix —fotògraf català autoritzador dels crims comesos al camp nazi de Mauthausen—; Joaquim Amat-Piniella —supervivent dels camps nazis conegut per ser autor de K.L. Reich—; Salvador Puig Antich —símbol emblemàtic contra la repressió franquista— o Antoni Benaiges —mestre republicà assassinat per falangistes el 1936.
A més d’aquests personatges individuals també es treballen episodis concrets com ara: resistència guerrillera contra Franco; accions repressives exercides pel Tribunal d’Ordre Públic o Brigada Politicosocial; persecució LGTBIQ+ durant el franquisme; rol del periodisme en contextos bèl·lics o transmissió intergeneracional de records familiars vinculats amb aquests períodes històrics.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat