El sistema educatiu català es manté gràcies al sobreesforç estructural del professorat, que cada curs assumeix l’equivalent a un mes de feina no remunerada. Així ho denuncia la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), que assegura que la situació als centres ha deixat de ser puntual per convertir-se en estructural.
Segons el sindicat, els docents fan entre cinc i set hores extres setmanals no reconegudes ni pagades. Traslladat a les 35 setmanes lectives, això representa entre 175 i 245 hores anuals, l’equivalent a entre 22 i 31 jornades laborables completes. “Un mes de feina gratuïta a l’any no és vocació, és una anomalia estructural”, afirma David Aguilera, responsable d’Educació de CSIF a Catalunya.
SOBRECÀRREGA I MANCA DE RECURSOS
CSIF denuncia que molts docents assumeixen més d’un càrrec o coordinació i només en cobren un, o bé accepten responsabilitats sense la reducció horària corresponent. A això s’hi suma l’augment d’alumnat amb necessitats específiques sense un reforç proporcional de personal especialitzat.
El sindicat alerta de la manca d’educadors socials, psicòlegs, vetlladors o infermeres escolars, fet que obliga el professorat a assumir tasques socials i emocionals que excedeixen la seva funció. També critica el model derivat del Decret de Plantilles, que —segons exposa— incrementa la discrecionalitat en l’assignació de places i genera inseguretat jurídica.
MÉS TENSIÓ A LES AULES I POSSIBLES MOBILITZACIONS
CSIF assenyala igualment un deteriorament del clima als centres. Segons dades sindicals, prop del 85% del professorat percep un augment d’agressions verbals o físiques i una pressió creixent d’algunes famílies.
A tot plegat s’hi afegeix una pèrdua continuada de poder adquisitiu. El sindicat exigeix mesures concretes com el reconeixement de les hores extres, la reducció de ràtios, el reforç de personal de suport i la recuperació salarial. En cas contrari, adverteix que impulsarà mobilitzacions.
