El sensellarisme continua creixent a Catalunya i ja s’ha convertit en una problemàtica estructural. Segons les darreres dades recollides per entitats socials, més de 7.000 persones es troben en situació de sense llar al conjunt del país, una xifra que evidencia la magnitud d’una emergència social cada cop més visible.
Aquesta realitat no es limita només a persones dormint al ras. El fenomen inclou també situacions de gran precarietat com viure en assentaments, en infrahabitatges, rellogats o en espais massificats. De fet, es calcula que prop de 2.500 persones viuen en assentaments repartits arreu de Catalunya, sovint en condicions molt dures i amb escàs accés a serveis bàsics.
Segons 3Cat, hi ha 15 capitals de comarca que reconeixen que no disposen de cap recurs ni cap plaça en allotjaments d'emergència per poder acollir persones que estan sense llar i es veuen obligades a dormir al ras.
L’habitatge, clau de la crisi
Les entitats socials assenyalen l’encariment de l’habitatge com el principal factor que empeny cada vegada més persones cap al sensellarisme. L’augment dels preus del lloguer i la dificultat d’accedir a un habitatge digne han convertit aquesta problemàtica en un dels principals motors de pobresa.
A més, la situació s’ha cronificat: cada cop hi ha més persones que passen llargues temporades al carrer i amb dificultats per sortir-ne, especialment sense suport institucional o recursos suficients.
Barcelona, epicentre del problema
La capital catalana concentra bona part del fenomen. Només a Barcelona, prop de 2.000 persones dormen al carrer cada nit, una xifra rècord que ha crescut més d’un 40% en pocs anys.
Aquest increment reflecteix una tendència general a tot el territori: més persones sense llar i en situacions cada cop més precàries.
En deu anys, la xifra de persones que pernocten al carrer s'ha disparat. Mentre que el 2015 la xifra de persones sense sostre no arribava a les 700, a finals del 2025 s'ha més que doblat.
La situació s'explica, en gran part, perquè el nombre d'assentaments de barraques cada cop és més baix. Es desmantellen barraques i proliferen les tendes de campanya.
Barcelona és la capital de comarca que ofereix més places residencials: 2.900. Un nombre que, com a mínim des del 2023, no s'ha incrementat. Ja en aquell moment, el consistori allotjava mensualment, de mitjana, 3.000 persones en temporals d'urgència.
L'Ajuntament destina 51 milions d'euros en polítiques d'abordatge al sensellarisme, però reconeix que el nombre de places no ha estat suficient per parar el creixement del nombre de persones en aquesta situació.
Reclam d'accions urgents
Davant aquest escenari, les entitats reclamen mesures immediates i una coordinació més elevada entre administracions. També insisteixen en la necessitat d’impulsar una llei específica que garanteixi drets i obligui a desplegar recursos per combatre el sensellarisme.
Mentrestant, milers de persones continuen dormint al ras cada nit, en una realitat que creix en silenci, però que ja s’ha convertit en una de les principals emergències socials del país.