El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha valorat positivament aquest dijous la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que dona llum verda a la llei d'amnistia. Des de Palau, Illa ha afirmat en una declaració institucional que "Europa diu sí a l'amnistia i Catalunya diu sí al futur", destacant que aquesta resolució és una "molt bona notícia".
A més, el cap de l’executiu català ha reclamat aplicar aquesta llei "sense subterfugis", ja que segons ell "ja no hi ha cap obstacle" per impedir-ho. Aquesta opinió sorgeix després que la Gran Sala del TJUE hagi dictaminat que la normativa catalana no contravé el dret europeu ni afecta els interessos financers comunitaris o les mesures contra el terrorisme. La sentència té un impacte directe en figures com l’expresident Carles Puigdemont i el president d’ERC, Oriol Junqueras.
Salvador Illa: "Què més cal?"
Durant un discurs multilingüe en català, castellà i anglès amb una durada aproximada de vuit minuts i mig, Illa va insistir en què "no hi ha marxa enrere" i va recordar que l’aplicació d’aquesta llei és "d’obligat compliment". En aquest sentit, va recalcar novament la necessitat de fer-ho sense enganys perquè, segons ell mateix va qüestionar: "Què més cal per aplicar la llei de manera diligent, integral i sense subterfugis?".
Així mateix, va defensar que tant les persones com les formacions polítiques afectades han d’estar capacitats per participar activament en el futur polític català amb els seus corresponents drets i obligacions. Il·lustra aquesta postura amb una frase contundent: "Europa ha parlat, Catalunya continua endavant".
Sentències europees i resposta del Tribunal Constitucional
Dues resolucions publicades dimarts passat pel TJUE responen a preguntes prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes (TdC). Aquest cas involucra una trentena d’exalts càrrecs del Govern autonòmic —entre ells Artur Mas, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras— relacionats amb despeses vinculades al Departament d’Exteriors i al referèndum de l’1-O. També es van pronunciar sobre qüestions derivades de l’‘Operació Judes’, dirigida contra dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), plantejades per l’Audiència Nacional.
D’altra banda, fonts jurídiques expliquen que el Tribunal Constitucional (TC), malgrat aquesta sentència europea, no resoldrà els sis recursos pendents relacionats amb líders del procés sobiranista sobre l’aplicació de la llei d’amnistia fins passat l’estiu. Aquesta decisió respon al fet que resten només cinc dies abans del darrer ple abans del període vacacional i no disposen “d’espai material” suficient per analitzar detalladament el pronunciament comunitari.
Efectes sobre altres tribunals espanyols
La sentència del TJUE no implica directament al Tribunal Suprem (TS), encarregat actualment d’aixecar o mantenir l’ordre internacional de detenció contra Carles Puigdemont. Fonts internes apunten que esperaran conèixer primer quina serà la postura definitiva del TC abans de prendre qualsevol decisió respecte d'aquest procediment judicial.