El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que la llei d'amnistia aprovada a Espanya no contravé el dret europeu i tampoc posa en risc els interessos financers de la Unió ni afecta les mesures per combatre el terrorisme. Així es desprèn de dues sentències publicades aquest dimarts per la Gran Sala, en què els magistrats afirmen que aquesta norma "facilita la reconciliació" i té com a objectiu "reduir tensions institucionals i polítiques".
Aquests pronunciaments responen a qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes (TdC), referides a un grup d'una trentena d'exalts càrrecs dels governs d'Artur Mas, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras vinculats amb les despeses relatives al referèndum de l'1-O i a activitats d'Exteriors. També s'ha resolt sobre qüestions relacionades amb l'Audiència Nacional en el marc de l'anomenada "Operació Judes", que investiga una dotzena de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
Llei d'amnistia: competència estatal i control limitat del TJUE
El president de la Gran Sala, Koen Lenaerts, va exposar les conclusions poc després de les 10 hores, afirmant que "el dret de la Unió no s'oposa a aquesta llei", ja que l'aprovació i aplicació d'una amnistia recau dins les competències dels estats membres. El control exercit pel Tribunal es circumscriu només als problemes sistèmics rellevants per garantir una tutela judicial efectiva conforme al dret comunitari, especialment pel que fa a normatives com ara la directiva europea sobre lluita antiterrorista.
D'aquesta manera, pel que fa a aspectes processals previstos per l'Estat espanyol, el TJUE conclou que aquests no generen cap problema sistemàtic capaç d'afectar negativament el funcionament del sistema judicial nacional.
Llei compatible amb la directiva antiterrorista
Pel que fa al seu impacte en matèria antiterrorista, el tribunal considera que l'amnistia respecta l'efecte útil establert per aquesta normativa europea. La llei limita els seus efectes excloent certs delictes comesos exclusivament en el context específic del moviment independentista català. A més, s'exclouen actes intencionadament greus contra els drets humans.
La sentència destaca: "correspon als òrgans jurisdiccionals identificar quins actes queden exclosos" i valora positivament l'ús d'expressions abstractes o categories generals sempre que siguin interpretables raonablement dins del principi de seguretat jurídica.
Límits temporals i garantia del procediment prejudicial
No obstant això, un únic aspecte crític és el termini màxim fixat en dos mesos per aixecar mesures cautelars o extingir responsabilitats penals o administratives previstes per la llei fins al juny del 2024. El TJUE adverteix que aquest límit no hauria d'aplicar-se quan s'hagi plantejat una qüestió prejudicial davant el mateix Tribunal si encara no s'ha dictat resolució; aplicar-lo així podria privar d'efecte útil aquest procediment.
Aquest punt és clau perquè garantir una tutela judicial efectiva implica poder suspendre temporalment processos mentre esperen resposta europea. En aquest sentit, segons recorda el tribunal: "el govern espanyol ha sostingut que es pot interpretar conformement al dret comunitari perquè permet mantenir mesures cautelars mentre sigui necessari".
Criteris sobre despeses vinculades a l’1-O i Exteriors
Davant les incògnites expressades pel Tribunal de Comptes respecte si aquestes despeses podrien afectar els interessos financers europeus —valorats entre 3 i 5 milions segons fiscalia i Societat Civil Catalana—, el TJUE conclou clarament que no és així. Explica: "L’eventual incidència en el pressupost comunitari no es pot derivar simplement d’un perjudici causat al pressupost nacional", ja que això no implica necessàriament un impacte directe sobre fons europeus.
També reafirma que assegurar una adequada tutela judicial efectiva és responsabilitat dels estats membres, però només quan hi hagi riscos sistèmics importants envers el sistema judicial nacional afectat pel dret europeu.
Anàlisi sobre terrorisme en 'Operació Judes'
En relació amb les preguntes formulades per l’Audiència Nacional sobre possibles delictes terroristes comesos pels CDR investigats, el TJUE recalca primer els requisits establerts per la directiva antiterrorista: tipificar actes terroristes, sancionar activitats vinculades a grups terroristes amb penes proporcionades superiors a les previstes pel dret intern quan hi hagi intenció terrorista.
No obstant això, constata també l’absència dins aquesta directiva europea de regulacions específiques sobre mecanismes nacionals com ara amnisties o extincions penals. Per això mateix conclou: "la llei espanyola no menysté l’efecte útil" atès els seus objectius explícits orientats cap a reduir tensions polítiques facilitant una reconciliació social en un context concret com és Catalunya.
A més, remarca: "la llei respecta principis fonamentals com igualtat de tracte i no discriminació", justificat perquè situa aquests casos dins un marc polític particular sense equiparar-los automàticament amb altres situacions legals similars fora d’aquest context.
